2014 és un any de canvi de cicle institucional a la Unió Europea, amb les eleccions al Parlament Europeu al maig i la renovació de la Comissió Europea al novembre. Circumstància que hauria de ser aprofitada per progressar amb passos ferms cap a una Unió Europea més integrada, més simple, més eficaç i més bolcada en les seves empreses.
Com és habitual davant la convocatòria d’unes eleccions al Parlament Europeu, les organitzacions empresarials europees, a través d’BUSINESSEUROPE i de les respectives organitzacions estatals han presentat les seves prioritats per a la propera legislatura 2014-2019, que s’articulen al voltant de cinc àmbits: la competitivitat com a eix de les polítiques europees; completar la Unió Econòmica i Monetària; un mercat interior europeu cohesionat i eficient; una política europea renovada en matèria social i d’ocupació; i una política comercial al servei d’una Europa competitiva a escala global.
Es requereix una acció urgent per millorar la competitivitat europea, amb un canvi substancial en les diferents polítiques, especialment en matèria d’indústria, innovació, energia i medi ambient. Europa està perdent terreny davant dels EUA i el Japó o països emergents com la Xina o l’Índia. Entre d’altres factors, perquè la pressió fiscal global, en percentatge del PIB, és un 50% superior a la Unió Europea que als EUA i un 30% més gran que al Japó; els requisits administratius per establir una nova empresa són 3 vegades més costosos que en les economies desenvolupades competidores, com els EUA; els preus de l’energia industrial a la UE són més del doble que els de EUA i Rússia, i un 20% superior respecte a la Xina; i la despesa en R + D en percentatge del PIB s’ha mantingut al voltant del 2% en l’última dècada, molt per sota de l’objectiu del 3% fixat per al 2020 i del que s’ha aconseguit pel Japó (3,4%) i Estats Units (2,8%).
En matèria industrial, l’objectiu principal ha de ser augmentar la contribució de la indústria fins al 20% del PIB europeu el 2020.
En matèria d’innovació és necessari establir unes condicions marc favorables que permetin traduir els resultats de la recerca en productes de mercat i fer un millor ús de les tecnologies digitals com a factor clau per al creixement de les empreses, fins i tot en sectors tradicionals.
Així mateix, cal desenvolupar una política energètica i climàtica que garanteixi que els objectius de competitivitat de costos, seguretat del subministrament i mediambientals es situïn en peu d’igualtat. Els preus de l’energia a la UE s’han incrementat fins a nivells sense precedents, el que està afectant la seva competitivitat i podria suposar la pèrdua, en l’horitzó de 2035, d’un terç de les seves exportacions mundials de productes amb un gran consum energètic. El que, sens dubte, és important per als 52 milions de persones el treball depèn directament o indirectament de la producció industrial.
S’ha de continuar amb el procés d’enfortiment de la Unió Econòmica i Monetària (UEM), a través d’una major coordinació de les polítiques econòmiques i un seguiment més estret dels esforços de reforma estructural. És essencial aconseguir una
Unió Bancària plena, que afavoreixi el restabliment del crèdit i la confiança models inversors. Així com progressar en la Unió Fiscal, amb la creació d’una capacitat fiscal comú, per tal d’augmentar la resistència de la UEM davant eventuals turbulències econòmiques.
Per a les nostres empreses, el mercat interior europeu és, al costat de la moneda única, la pedra angular del procés de construcció europea i un dels seus èxits més tangibles. De fet, la Unió Europea, a través del mercat interior europeu, aporta anualment un 5% de mitjana al PIB dels Estats membres. Però s’han de desenvolupar mesures tendents a aconseguir un mercat interior més cohesionat i eficient. No a través de més legislació, sinó mitjançant una millor aplicació de les normes existents en matèria de lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals, amb menys burocràcia i amb el reforç del principi de reconeixement mutu.
El quart eix de les prioritats empresarials és la renovació de la política laboral. Han d’intensificar les reformes del mercat laboral, introduint una major flexibilitat i productivitat en mercats de treball oberts, dinàmics i mòbils, promovent mesures que fomentin la creació d’ocupació i el creixement. Així mateix, la Unió Europea ha de plantejar l’objectiu d’educar millor per a l’ocupació i fomentar l’esperit emprenedor.
Finalment, la Unió Europea ha de desenvolupar una política comercial exterior ambiciosa, basada en el principi de reciprocitat i benefici mutu, propiciant el multilateralisme amb l’impuls de l’Organització Mundial del Comerç, sense deixar de desenvolupar els acords bilaterals, com el recentment signat amb Canadà, o l’important acord amb EUA que s’està negociant actualment. 30 milions de lloc de treball europeus depenen dels mercats d’exportació de fora de la UE. Augmentar les oportunitats de mercat per a les empreses europees en els mercats mundials és crucial per promoure el creixement i l’ocupació.
El Parlament Europeu ha vist com les seves competències legislatives han anat augmentant fins a esdevenir un legislador en peu d’igualtat amb el Consell de Ministres de la UE. Més de les dues terceres parts de la legislació que s’aplica als Estats membres té du origen a la Unió Europea. El 25 de maig se celebren eleccions europees. És un bon moment per parlar d’Europa. Parlem d’Europa!
Comments are closed.