- La taxa d’inflació s’ha revertit a Espanya i sembla que l’enduriment de la política monetària podrà suavitzar-se
- El que va bé per a Hisenda no va bé necessàriament per al país. Cal no apujar impostos, i encara menys amb xifres rècord de recaptació
- Els cignes negres que s’han donat en aquests darrers anys (la pandèmia i la guerra) i la incertesa poden paralitzar inversions i consum, davant l’augment d’estalvi més previsor
- Cal reforçar el desplegament dels fons Next Generation per assentar la recuperació després de l’hivern
En el context econòmic actual continua prevalent el gran nivell d’incertesa en relació amb l’economia i els principals elements que han afectat la seva evolució, com poden ser, la guerra a Ucraïna, els problemes logístics i de proveïment, els preus de l’energia i el calibratge de la resposta de política econòmica per a fer front al fort increment del cost de vida i de costos de producció.
En aquest sentit, totes les previsions per a 2023 s’han anat retallant al llarg de l’any, per a acabar en estimacions molt magres respecte a l’inicialment estimat, amb una tendència marcada a la moderació. En aquest sentit, la Comissió preveu un creixement del PIB de 3,3% a la UE i de 3,2% la zona euro per a enguany, i de 0,3% en tots dos casos per a 2023. Particularment, per a l’últim trimestre de l’any anuncia una contracció de -0,5%, i de -0,1% per al primer trimestre de l’any que ve a la UE. Sobre l’evolució dels preus, per exemple, l’FMI preveu un nivell de 8,8% al 2022, per a baixar fins al 6,5% en 2023 i 4,1% al 2024.
En l’anàlisi trimestral, segons dades de la Comissió Europea, es preveu una desacceleració i fins i tot creixement negatiu per a l’últim trimestre del 2022 i primer trimestre del 2023, recuperant-se suaument l’economia, encara que persistiran les tensions de preus, molt més suaus, i un enduriment de la política monetària, també menys accentuat, que anirà normalitzant els tipus d’interès, acabant amb els tipus d’interès negatius o nuls. D’aquí, que puguem afirmar que “el refredament econòmic se’n va amb l’hivern”.
Certament, en aquests últims anys hem tingut un petit ramat de cignes (l’impacte de l’altament improbable), tant negres com algun blanc, com ha sigut la crisi sanitària del COVID-19, l’obtenció en temps rècord de la seva vacuna, la guerra cruenta en territori europeu, la crisi energètica i alimentària, i els nivells d’inflació ja oblidats, que ningú aventurava que es poguessin donar en un context a l’ús o tendencial. D’aquí, que els elements excepcionals hagin ordenat i alterat de manera important la vida social i econòmica, que ha dificultat l’anàlisi i prognosi del comportament a mitjà termini, apareixent la incertesa amb força.
D’aquí, que esperem que ja, en els pròxims mesos pugui donar-se una reducció d’aquesta incertesa i permeti una prognosi més afinada, que tot indica a aquesta recuperació suau, no exempta de problemes estructurals, com el baix creixement de la productivitat, o de nivells elevats de preus en els pròxims mesos, entre altres.
L’impuls de la recuperació econòmica després de la crisi del COVID-19 va continuar tenint efecte al 2022, especialment en el que a l’activitat turística es refereix, sobretot a Europa, i a Espanya més concretament, amb el repunt del turisme internacional. El PIB d’Espanya va desaccelerar el seu creixement en el tercer trimestre de 2022 en taxa intertrimestral, amb un augment de 0,2%, enfront del 1,5% del trimestre anterior. Quant a l’activitat turística, fins a octubre, van arribar a Espanya 63,1 milions de visitants, enfront dels 24,9 del mateix període de l’any anterior. Catalunya, va ser la primera CA de destí principal, amb 13,0 milions de visitants, representant el 20,6% del total.
No obstant això, és important destacar que els efectes del xoc de termes d’intercanvi que s’està patint a Europa té fortes implicacions tant per a famílies com per a empreses, la demanda de les quals es veurà minvada ja que s’ha anat reduint l’estalvi i els projectes d’inversió s’han anat posposant.
Els preus dels béns importats estan augmentant més que els dels béns exportats, això encareix significativament la factura de les compres d’energia, amb una pèrdua de riquesa estimada d’entre 1,0% i 1,5% del PIB, a Espanya, per any (Vicente Salas Fumás). A Espanya, el saldo comercial deficitari va ser de 53.437 milions d’euros, enfront del dèficit de 13.267 del període gener-setembre de l’any passat. El dèficit energètic va pujar dels 16.393 milions d’euros del 2021 fins als 40.057 del 2022, mentre que el saldo no energètic va presentar un balanç negatiu de 13.381 milions d’euros, enfront del superàvit de 3.125 milions del 2021.
Quant a l’IPC d’octubre va registrar una variació anual del 7,3% a Espanya i, a Catalunya, l’IPC va pujar un 6,8%. Aquestes taxes impliquen una moderació d’aproximadament un punt i mig i respecte als nivells rècord observats en els mesos d’estiu. Malgrat l’elevat nivell d’inflació actual, s’espera que aquesta moderació es mantingui en els pròxims mesos. La variació mensual, a Espanya i Catalunya, va anar de 0,3% i 0,1%, respectivament. És important destacar, en aquest sentit, que les variacions mensuals de l’IPC des de juliol han estat, o ben negatives, o molt moderades.
Així mateix, l’alça sense precedents, en velocitat i intensitat, dels tipus d’interès de referència per part dels bancs centrals per a combatre els augments de la inflació, repercuteixen en els costos de finançament de les empreses i dels préstecs de les famílies. Així, l’Euribor a 12 mesos, referència de moltes operacions hipotecàries, ha pujat més de 3 punts en un any, actualment en valors de 2,828% (novembre), quan fa un any estava en terreny negatiu. Això implica que la quota d’un préstec hipotecari de 150.000 euros a 25 anys +1,0%, per exemple, pugui incrementar-se en més de 200 euros al mes o, equivalentment, a gairebé 3.000 a l’any, el que s’anirà notant en minvaments de consum en els pròxims mesos, a més de la pèrdua de capacitat de despesa per la inflació.
L’economia espanyola i catalana moderaran el seu ritme d’expansió, a diferència d’Alemanya o Itàlia on es preveuen contraccions de l’activitat, però també cal tenir en compte que les nostres economies encara no han aconseguit el nivell de PIB anterior a la crisi del COVID-19. No obstant això, el mercat de treball manté un bon comportament. Un aspecte molt important a destacar és que, en variació anual, el total d’assalariats va augmentar en 486.700 persones, 1.375.500 indefinits més i 888.900 temporals menys.
En el que al sector públic es refereix, calen destacar dos elements, la reducció del dèficit i l’increment de la recaptació.
Finalment, dediquem un apartat especial a analitzar la situació de crèdit no bancari a Espanya i una altra per a analitzar l’estructura de despesa de les famílies.
Prenent dades de la CNMV es presenta l’evolució més recent dels subsectors que formen part del sector financer espanyol distingint aquells que proporcionen finançament típicament bancari d’altres entitats que proporcionen finançament al marge d’aquest canal.
D’acord amb l’informe de la CNMV, de l’evolució de les fonts de finançament de les societats no financeres fins al 2008 destaquen els préstecs bancaris, la via més tradicional i segurament més adequada per a les societats de menor grandària. Des del 2009, una vegada passades les primeres etapes de la crisi financera global, va començar un període de contracció del crèdit bancari en el qual altres fonts de finançament alternatives van cobrar una importància molt major. En particular, el finançament via accions i participacions (que inclou, a més, els beneficis retinguts per les companyies) ha sigut clau en els últims anys fins al 2019. L’any 2020, amb l’inici de la crisi del COVID-19 va suposar un canvi de rumb en aquesta tendència, observant-se un nou creixement significatiu dels préstecs bancaris. Aquest augment dels préstecs dels bancs a les societats s’explica parcialment per les diferents mesures de suport establertes pel Govern en el context de la crisi i també per les que l’autoritat monetària va adoptar amb la finalitat de facilitar el flux de crèdit a l’economia.
L’enquesta de pressupostos familiars elaborada per l’INE, permet analitzar el pes relatiu que tenen els diferents grups de despesa sobre el total del pressupost familiar.
En la seva evolució de 2015 a 2021, s’observa que els grups de despesa més importants (al 2021) en termes relatius sobre el total són: l’habitatge, aigua, electricitat i gas (33,8%); els aliments i begudes no alcohòliques (16,4%); i el transport (11,0%). Per contra, els grups de despesa que menys pes relatiu té sobre el total són: l’ensenyament (1,5%); les begudes alcohòliques, tabac i narcòtics (1,7%); i les comunicacions (3,2%).
Si s’analitza l’evolució de cada grup de despesa al llarg del temps, tenim que al llarg del període 2015-2021, el grup d’aliments i begudes no alcohòliques va augmentar en un 9,39%; habitatge, aigua, electricitat i gas ho va fer en un 6,65%; i sanitat en un 16,38%. En el mateix període, el grup Hotels, cafès i restaurants va disminuir en un 17,25%; Espectacles, oci i cultura ho va fer en un 23,79%; i Vestit i calçat en un 22,24%.
Comments are closed.