La situació del mercat laboral al nostre país evoluciona de manera positiva en sintonia amb el comportament econòmic general, amb increments interanuals de l’ocupació, de l’afiliació i un descens de l’atur que confirmen la tendència iniciada el 2013 de creació d’ocupació i que es mantindrà en els propers trimestres segons totes les projeccions.
No obstant això, tot i el inqüestionable procés de reactivació econòmica i de l’ocupació, atès que la taxa d’atur existent al nostre país segueix sent elevada i hi ha determinats riscos latents, cal superar la situació d’incertesa política i aconseguir un entorn institucional que impulsi la millora de l’economia i del mercat laboral, per la qual cosa, no es pot abaixar la guàrdia i convé adoptar noves mesures que impulsin la creació d’ocupació per part de les empreses en termes de reducció de costos, flexibilització de les relacions labors i més seguretat jurídica en l’aplicació de la normativa vigent.
Els propers governs que es constitueixin, a partir de la concertació i el diàleg social, han d’aprofundir en les reformes i mesures que estimulin l’activitat econòmica i ens dotin d’un marc jurídic flexible, que afavoreixi la capacitat d’adaptació de les empreses als cicles econòmics i potenciïn la creació d’ocupació a mesura que es consolida la recuperació econòmica.
Per tant, és especialment rellevant que es garanteixin els principis d’estabilitat institucional, certesa i seguretat jurídica per impulsar les previsions de creixement econòmic i d’ocupació per al 2016.
Un dels elements més rellevants que afecten el mercat de treball és constituït pel caràcter que se li atorgui a la relació laboral en funció del tipus contractual que es subscrigui: indefinit o temporal. No pot obviar que el nostre país se situa en el lloc 160 dels països desenvolupats pel que fa a dificultats i rigidesa per contractar i acomiadar, i, en definitiva per crear ocupació, segons dades del Banc Mundial. Tots els ítems laborals, duplicant les taxes d’atur i temporalitat, entre altres, pel que fa a Europa, no únicament són ostensiblement pitjors a Espanya en una situació de crisi econòmica, sinó també en èpoques de bonança, el que evidencia una problemàtica estructural.
No hi ha dubte que a les empreses els interessa des de nombrosos punts de vista (costos en processos de selecció, en recursos humans, pèrdua d’experiència adquirida pel treballador, inversió en formació, fidelització de l’empleat amb l’empresa, prevenció de riscos laborals, productivitat, etc.) el manteniment d’una plantilla el més estable possible.
Les elevades indemnitzacions per acomiadament, els costos laborals, la rigidesa en la normativa laboral que dificulta l’adaptació dels RRHH de l’empresa, unit a altres causes com una inacceptable inseguretat jurídica producte de la ingent i canviant normativa laboral existent al nostre país, i de les diferents interpretacions judicials de les mateixes, són factors dissuasoris de la contractació estable al nostre país.
Més encara, si tenim en compte la realitat del teixit productiu al nostre país constituït en un 99% per petites i mitjanes empreses, i microempreses, per a les que els elements exposats suposen barreres difícilment franquejables, sobretot en èpoques de crisi o incertesa econòmica.
Igualment, cal advertir que la nostra configuració productiva, propicia l’existència d’una temporalitat estructural, a causa que sectors com els serveis, amb empreses dedicades al turisme i l’hostaleria, entre d’altres, comporten una temporalitat implícita per la pròpia naturalesa de les seves activitats, per el que, al 3r trimestre de cada any és habitual un lleuger increment de la taxa de temporalitat, sense que això hagi de pressuposar connotacions negatives, sinó una creació d’ocupació coherent amb la nostra estructura productiva.
Des del món empresarial es promou l’estabilitat en l’ocupació, i prova d’això la tenim tant en els diversos Acords per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva signats a nivell estatal, com en els Acords Interprofessionals de Catalunya, subscrits per Foment del Treball i les organitzacions sindicals, on els agents socials instem a l’articulació de fórmules de flexibilitat per propiciar mecanismes d’adaptació interns preferibles als ajustos d’ocupació, la potenciació de la contractació indefinida a temps parcial com alternativa a la contractació temporal i el desenvolupament de la formació contínua , la promoció i l’actualització permanent de l’organització professional per adaptar-la als canvis en l’organització del treball, com a factors fonamentals afavoridors d’una incentivació de la contractació i d’una major estabilitat en l’ocupació.
Comments are closed.