- Des de l’Observatori de Lideratge en Empresa dirigit per Sílvia Cópulo s’han presentat les conclusions d’una recerca per conèixer l’opinió de directius i directives sobre els canvis que la situació que vivim reclama en els lideratges.
Les dones lideren millor els equips humans en les empreses durant aquesta llarga època crisi sanitària, econòmica, social i humana que ens ha comportat la covid-19. Així ho apunta una recerca des de la Càtedra de Lideratge en l’Empresa a la UPF-BSM que s’ha presentat a Foment del Treball, en el marc del seu Foro RRHH. Un estudi que té per objectiu conèixer l’opinió de directius i directives (de manera paritària) sobre els canvis de tota mena en el lideratge que la situació que vivim els reclama. I aquesta és una de les conclusions més importants, que les directives lideren millor. Ho diuen majoritària els homes (amb el 80% dels enquestats) i de manera unànime les dones.
El secretari general de la patronal, David Tornos, ha volgut remarcar en la presentació de la jornada, el fet que en moltes converses entre empresaris una de les paraules més referenciades és el cansament, “cansament físic, psíquic, cansament de la pandèmia, i en definitiva les afectacions en l’estat anímic de les persones, amb totes les conseqüències que això pot tenir a nivell laboral”. Per això, Tornos ha afegit que “cal continuar amb recerques com aquestes que ens aporten una aproximació científica amb dades sobre els canvis que s’estan produint -i en aquest sentit, ha citat les paraules d’Ortega y Gasset en una de les seves obres-, perquè tota realitat ignorada prepara la seva venjança”. També ha subratllat la necessitat de comptar amb més formació en lideratge.
Quant a per què elles lideren millor, Sílvia Cóppulo assenyala que “l’explicació cal buscar-la en la capacitat de resiliència i de persistència que, necessàriament, han de tenir les dones que arriben a ocupar llocs de responsabilitat. Estan acostumades a lluitar contra tota mena d’elements i a no desistir buscant fórmules creatives per superar les adversitats. Una altra cosa serà la trampa del glass cliff; és a dir, el precipici de vidre. Se les posa al davant per capejar els temporals i se les tira muntanya avall perquè rodolin i s’esclafin a la base quan ja han fet bé la feina i arriben els bons temps”.
En la seva exposició ha explicat que cohesionar els equips i comprometre’ls, alhora que tenir eficàcia en l’organització i en l’operativa de la feina, són dos objectius que ara es valoren per sobre d’obtenir uns resultats excel·lents, perquè la crisi els fa pràcticament impossibles d’assolir. Amb bona capacitat d’interrelació personal i de control i intel·ligència emocional, “ara cal saber escoltar activament les persones, fer-les sentir formar part d’un grup humà que fa pinya i tirar endavant. Tant si es treballa presencialment com en remot”. És el que diuen les persones enquestades (una mostra de 157 directius i directives). Més activament que abans de la pandèmia i duent a terme les coses de diferent manera, encara que no hagin rebut una formació específica per fer-ho. “Formació que reclamen a la universitat amb el suport de la Generalitat i del govern espanyol, especialment”, reclama Cóppulo.
Teletreballar pot ser una trampa per a les dones
Una altra de les conclusions de l’informe que més sorprèn és que, en demanar si el teletreball té més avantatges o més inconvenients, els homes hi veuen més inconvenients i, les dones, més avantatges. Segons Cóppulo, perquè elles senten de manera superior la responsabilitat de fer-se càrrec de la cura de la família i de la llar, i el teletreball els ho permet. “Als homes, quedar-se a casa a treballar els fa enfrontar la realitat personal que s’hi cou. Però fem atenció: quan les mesures restrictives per l’elevat nombre de contagis es relaxen, ells tendeixen a sortir corrents cap a l’oficina, i elles poden caure en la temptació de voler quedar-se a casa per treballar. Conseqüència? Elles no seran al despatx quan es parli de promoció a la feina; elles no formaran part de les trobades informals on es genera confiança i s’acorden decisions, entre taules, a prop de la màquina de cafè. El teletreball s’ha de poder combinar amb la presencialitat tant per homes com per dones o la cura contra la desigualtat correrà enrere. Quedar-se a casa sempre pot ser una trampa, adverteix l’autora de l’estudi.
La membre de la Junta Directiva del Foro RRHH i Meeting Leader de la sessió, Isabel Salas, ha tancat la presentació amb la idea que “el món necessita un altre tipus de lideratge que no es basa en una qüestió biològica, sinó en desplegar les competències que ara i sempre han de ser necessàries per avançar cap al progrés social: col·laboració, entrega, resistència escolta, empatia, comunicació, relació… són alguns dels essencials que ha de complir un bon líder”.
Desconnectar els dispositius digitals
Finalment Cóppulo ha anunciat el focus de la recerca que properament emprendrà el seu equip, on es qüestionaran el descans i la desconnexió dels directius i directives. “Són capaços de desconnectar digitalment als vespres i els caps de setmana, o bé envien i reben missatges a totes hores sense parar? Ja els puc assegurar que, aquí, qui més qui menys es confessa maldestre. No anem gaire bé, no desconnectem digitalment i no tenim present que, per treballar bé, s’ha de descansar bé”.
Comments are closed.