- L’any 2019 la inversió en construcció a Catalunya va ser de 19.754 milions d’euros, amb un creixement del 2,8%, molt per sota dels 33.716 milions d’euros de l’any 2008.
- Les previsions per al 2020 indiquen que la inversió en construcció pot caure entre un 20% i un 25%. El sector acumula ja 13 anys de crisi continuada.
- La construcció és un sector amb alt retorn econòmic i social, peça clau per a la recuperació econòmica del país pel seu efecte locomotora i en la lluita contra el canvi climàtic.
- Per tot això avui demanem al conjunt de les Administracions Públiques, un esforç inversor planificat, recurrent, ordenat en el temps, prioritzant les inversions en infraestructures i equipaments en funció del seu retorn econòmic, social i mediambiental, que permeti preservar les empreses i crear ocupació.
- El Pla de Recuperació previst per la Unió Europea aposta per la inversió pública en construcció i energies renovables, admetent fins i tot l’increment del dèficit públic per aquest motiu.
La inversió en construcció a Catalunya va augmentar l’any 2019 un 2,8% en volum, assolint 19.754 milions d’euros, aportant un 8% del PIB, en un context, durant la segona meitat de l’any, de desacceleració i menor confiança. Aquesta xifra se situa molt per sota dels 33.716 milions d’euros d’inversió del 2008, any d’inici de la crisi. El pes de la inversió en construcció en el PIB va ser el 2019 del 7,9%, inferior a la mitjana de la Unió Europea (10% del PIB) i d’Espanya (9,1% del PIB). L’activitat va estar liderada per l’edificació privada i, en menor mesura, per l’obra pública, ambdues amb valors molt per sota de la mitjana històrica.
El nombre d’habitatges acabats a Catalunya va augmentar un 78%, (amb un total de 12.919 habitatges construïts, que representen un 17% dels que es finalitzaren el 2007, any que el sector va produir 74.802 habitatges). A més, el valor de liquidació del pressupost d’execució material per a edificació residencial i no residencial de les certificacions de fi d’obra dels col·legis d’arquitectes tècnics i aparelladors mostra que la liquidació del pressupost va ser, el 2019, de 2.200 milions d’euros (un 76% superior a la de l’any 2018, si bé s’ha de tenir en compte que es partia de xifres molt baixes).
La licitació es va incrementar un 17%, l’any 2019, assolint 1.947 milions d’euros. Malgrat la millora experimentada els darrers tres anys, aquest import només suposa la meitat de la licitació mitjana dels darrers 20 anys (3.750 milions d’euros anuals a preus constants) i resta lluny encara de les necessitats de l’economia catalana i dels seus ciutadans, d’aproximadament uns 5.400 milions anuals (l’equivalent al 2,2% del PIB, d’acord amb la tendència dels principals països europeus durant els darrers 20 anys).
L’augment de consum de ciment (18%), de la producció de formigó (7,8%, 3r trimestre) i de la afiliació a la Seguretat Social (3,9% en mitjana anual), així com l’augment del nombre d’empreses (2,5%), confirmen que a l’any 2019 va augmentar l’activitat al sector de la construcció.
Previsions per al 2020
Els indicadors avançats d’activitat, com ara la licitació oficial d’obres i els visats dels col·legis d’aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació, apuntaven que el 2020, en condicions normals, l’edificació privada i l’obra pública haurien augmentat. L’impacte de la pandèmia causada pel COVID-19 ha estroncat aquesta tendència i conduirà el sector cap a la recessió. A 21 de maig, els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTE) a Catalunya han ascendint en el sector de la construcció a 7.827 expedients, dels quals 7.329 per força major i 498 per altres causes, que afecten a 45.695 treballadors, una tercera part dels afiliats del Règim General.
L’impacte en un futur immediat de la pandèmia causada pel Covid-19, i la consegüent crisi econòmica i social, és difícil d’estimar, perquè el mètodes tradicionals de predicció econòmica no serveixen en entorns d’incertesa tan elevats.
Tot i això les previsions dels principals actors econòmics, apunten que la inversió en construcció podria caure a Espanya i a Catalunya entre un 20% i un 25% l’any 2020, recuperant-se parcialment l’any 2021. La durada de la crisi en la construcció i la seva intensitat, però, estarà condicionada per l’evolució de la pandèmia, els plans inversors i les mesures econòmiques que adoptin les diverses administracions.
La pèrdua de milers de llocs de treball i, per tant, dels ingressos dels treballadors, sumats a la previsible crisi en el sector bancari a causa d’impagaments massius de préstecs, fan preveure que la construcció residencial romandrà aturada força temps fins que no torni la confiança en l’economia i es generi de nou ocupació.
Pel que fa a l’edificació no residencial la previsió és que els agents inversors aturaran els projectes en marxa que estiguin menys avançats i descartaran iniciar-ne de nous fins que no millorin la confiança i les expectatives d’una nova embranzida econòmica.
La rehabilitació experimentarà una situació similar patint un de fre de l’activitat, tot i que s’anirà reactivant a poc a poc, un cop s’aixequin les mesures d’excepcionalitat, en aquells projecte de més ràpida rendibilització.
Previsiblement, la inversió en obra pública disminuirà, com va succeir durant la darrera crisi iniciada el 2008, a diferència d’altres països que l’han usat amb efectivitat com a mesura anticíclica per generar activitat econòmica i llocs de treball.
Malgrat que l’Estat espanyol pateix ja d’un pronunciat dèficit fiscal (2,7% del PIB el 2019) i d’un alt endeutament (95,5% del PIB), serà necessari que s’apliquin polítiques fiscals expansives per revertir la crisi econòmica i climàtica i, alhora, que s’augmenti l’eficiència de la despesa. Una de les mesures més eficaces i de ràpida aplicació per reactivar l’economia, una vegada represes totes les obres públiques aturades, és avançar les licitacions futures i que el conjunt de les Administracions Públiques, europees, estatals, autonòmiques i locals, realitzin un esforç inversor planificat, recurrent, ordenat en el temps, prioritzant les inversions en infraestructures i equipaments en funció del seu retorn econòmic, social i mediambiental. El Pla de Recuperació ha de permetre reactivar el sector de la construcció, i de tots aquells que en depenen, preservant les empreses, creant ocupació i, en definitiva, rellançar la nostra economia utilitzant al màxim els recursos públics i, mitjançant les CPP, els privats .
En conclusió, les expectatives del sector de la construcció per al 2020 eren relativament bones, malgrat que encara no havia sortit plenament de la crisi que es va iniciar el 2008, però s’han vist estroncades per un fet imprevisible com ho és una pandèmia global.
Sense un adequat recolzament, les empreses esgotaran els seus recursos molt ràpidament i, com a conseqüència, es destruiran milers d’empreses i llocs de treball, danyant la cadena de valor de la construcció durant molts anys.
Comments are closed.