- El president de Foment adverteix que cal un full de ruta europeu per evitar que Europa es converteixi en un “balneari” enfront les indústries dels Estats Units i la Xina
- El president de la Comissió d’Indústria, Ignasi Cañagueral, alerta de la necessitat de garantir l’autosuficiència estratègica i la simplificació regulatòria per fer competitiva la indústria europea
- El director d’Estudis i Economia, Salvador Guillermo, avisa que una pèrdua de competitivitat pot suposar la deslocalització d’indústries fora d’Europa i menys sostenibilitat, “ja que la producció es faria en condicions mediambientals molt menys exigents”
Foment del Treball ha celebrat avui la 8a edició de l’Industrial Meeting, una trobada de referència per analitzar els reptes i les oportunitats del sector industrial a Catalunya i Europa. El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha defensat la necessitat de situar la reindustrialització al centre de l’agenda política i educativa: “Els plantejaments dels informes Letta i Draghi haurien de ser una assignatura dels plans d’estudis universitaris per a tots els estudiants”. Sánchez Llibre ha advertit que “sense una estratègia industrial clara Europa corre el risc d’acabar sent un balneari per no poder fer front a la indústria dels Estats Units i la Xina”.
El president de Foment ha subratllat que “el Pla Draghi evidencia que la productivitat als Estats Units ha crescut vuit punts més que a Europa. Si va creixent aquesta desigualtat els europeus no podrem adoptar un full de ruta per industrialitzar el nostre país”. En aquest sentit, ha defensat “polítiques orientades a incrementar la innovació de les companyies, la digitalització i la intel·ligència artificial, així com estratègies energètiques que permetin reduir els preus, ja que el cost de l’energia als Estats Units és tres vegades menys que a Europa”.
Per la seva banda, Ignasi Cañagueral, president de la Comissió d’Indústria de Foment, ha posat l’accent en la pèrdua de competitivitat d’Europa i la necessitat d’afrontar els principals reptes: “Tenim un problema a Espanya i a Europa, no som competitius. Hem de treballar en allò que podem controlar i activar les palanques que tenim a l’abast”. Entre les principals dificultats, ha destacat “el cost energètic i una regulació excessiva, amb el Green Deal que comporta fins a 14.000 pàgines de regulació extra a Europa”. Cañagueral ha insistit que “Xina es convertirà en la indústria del món, i el seu objectiu és tancar la indústria de la resta del món”. Davant d’aquest escenari, ha defensat “especialitzar-nos i fer productes diferencials aprofitant que tenim el talent per fer-ho”. I ha conclòs: “Ens falta suport social, suport regulatori i finançament”, i ha demanat una aposta ferma per l’autonomia estratègica, la simplificació administrativa i el talent”.
El director d’Economia i Estudis de Foment, Salvador Guillermo, ha defensat la necessitat de combinar sostenibilitat i competitivitat: “Hi ha un compromís clar amb la sostenibilitat ambiental, però cal demanar una certa gradualitat en el desplegament de les mesures en funció de la capacitat d’absorció de la indústria europea”. Guillermo ha advertit que “una pèrdua de competitivitat pot suposar un desplaçament de la producció fora d’Europa, amb la pèrdua d’ocupació i renda, però també de sostenibilitat, ja que la producció es faria en condicions mediambientals molt menys exigents”.
Per la seva part, Oriol Alcoba, director general d’Indústria de la Generalitat, ha posat en valor que “el full de ruta industrial no és només un pla del govern, sinó un pla de país consensuat amb tots els agents”. Alcoba ha defensat com a repte compartit “intentar que aquest país sigui cada vegada més competitiu gràcies als projectes que tira endavant la indústria que és la verdadera font de prosperitat”.
Pere Condom-Vilà, cap de l’Àrea d’Anàlisi Estratègic de la Direcció General d’Indústria, ha anunciat que “la Generalitat de Catalunya, des de la Direcció General d’Indústria i en estreta col·laboració amb el Consell Català de l’Empresa, ha iniciat els tràmits per elaborar un nou Pacte Nacional per a la Indústria, que en aquesta ocasió cobrirà els cinc anys del període 2026-2030. S’aprovarà a finals de 2025, després d’un intens treball participatiu, tant intern de la Generalitat, com també extern, amb els agents econòmics i socials”.
En l’àmbit del talent, Natalia Ortega, secretària general de CEAM, ha alertat que “un increment de l’oferta formativa d’estudis professionals, lligats als perfils que les empreses del metall necessiten i no troben, no serà una solució si no augmenta la demanda d’aquests estudis”. Ortega ha demanat que “el sistema de generació de talent tècnic sigui flexible, àgil i innovador”.
El director general d’AMEC, Joan Tristany, ha destacat la importància de la fidelització: “Fidelitzar el talent és una estratègia de 360 graus que requereix coherència, visió a llarg termini i un compromís real amb les persones”. Tristany ha explicat que el resultat directe és reduir el risc de “pèrdua” de talent, el resultat indirecte és que aplicar una política coherent i global de fidelització potencia l’atractiu de l’empresa. “Una empresa que es preocupa per fidelitzar transmet un missatge clar: ens preocupen les persones i les cuidem. Hi ha pocs missatges que tinguin més força que aquest”.
En relació amb la intel·ligència artificial, Joan L. Mas i Albaigès, director científic de l’Àrea Digital i del CIDAI, ha subratllat que “cal que la indústria catalana, i especialment la pime industrial, faci un pas endavant per adoptar la innovació que aporten les solucions basades en IA”. Segons Mas això vol dir avaluar amb unes expectatives realistes quins processos de negoci poden optimitzar-se amb aquesta tecnologia. I, a la vegada, estar connectat a les oportunitats d’accedir a recursos i talent en IA que ofereix l’ecosistema d’innovació català, i mantenir la competitivitat i eficiència operacional en un mercat on la intel·ligència artificial ja ha esdevingut un estàndard global. Mas ha afegit que cal “avaluar amb expectatives realistes quins processos de negoci poden optimitzar-se amb aquesta tecnologia i aprofitar els recursos i el talent que ofereix l’ecosistema d’innovació català”.
En l’àmbit de la facilitació administrativa, Cristina Pruñonosa, gerent de l’Oficina de Gestió Empresarial de la Generalitat, ha explicat que “la Finestreta Única Empresarial ja ha simplificat el 80% de l’inici d’activitat a Catalunya per a les empreses sense incidència ambiental, de seguretat o salut”. Pruñonosa ha anunciat que s’està abordant la revisió dels procediments complexos que afecten a les activitats amb incidència en el medi, la seguretat o les persones, i ha detallat algunes de les properes accions previstes, entre les quals destaquen la millora del circuit d’informes de les diferents unitats que intervenen en els procediments complexos i implementar mesures d’agilització a nivell normatius, així com seguir amb l’estandardització i agilització dels procediments. També ha destacat la col·laboració de Foment en l’elaboració del 4t Pla de la FUE 2025-2028 de Facilitació, dins del Pla de reforma del sector públic (CETRA) i el programa Catalunya Lidera.
Comments are closed.