- Les administracions públiques han d’accelerar la despesa davant la caiguda del PIB
- És molt important desenvolupar un pla de xoc potent i eficient per poder mitigar els efectes de la crisi sanitària en l’àmbit econòmic i donar un impuls general a l’economia.
- D’acord amb les estimacions de la Generalitat de Catalunya, el PIB de l’economia catalana podria disminuir al 2020 entre un -7,6% i un -8,8%.
Davant la caiguda del PIB cal una resposta de política econòmica contundent que es reflecteix en una acceleració de la despesa en consum de les administracions publiques. De la mateixa manera, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha donat suport a la proposta del vicepresident d’Economia de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonés, per crear el Fons COVID-19 . És prioritari mutualitzar, a través de les finances de l’Estat, la solidaritat i les accions amb les CCAA i fer front a les despeses sanitàries, per una banda, i les específiques de política econòmica, per l’altra, via transferències a les CCAA des de l’Estat, i no mitjançant crèdits.
Foment del Treball ha publicat avui, l’informe econòmic del 1er trimestre del 2020. El PIB d’Espanya es va contraure fortament. En termes intertrimestrals, la taxa de variació del PIB ha passant del 0,4%, al quart trimestre del 2019, fins al -5,2% al primer trimestre del 2020. En taxa interanual, la caiguda va ser del 4,1% davant l’augment de l’1,8% del trimestre anterior. Això implica una contracció de l’economia de pràcticament 6 punts percentuals. Respecte a Catalunya, el PIB de la economia catalana podria disminuir al 2020 entre un -7,6% i un -8,8%. És a dir, que la caiguda del PIB seria aproximadament d’entre 19.000 i 22.500 milions d’euros.
L’informe d’economia de Foment del Treball, apunta que es les previsions consideren tres escenaris: l’escenari de referència abans de l’esclat de la pandèmia (E0), i dos escenaris que incorporen el deteriorament de l’activitat econòmica derivat de la crisi sanitària. En un escenari (E1) s’assumeix una resposta de política econòmica contundent que es reflecteix en una acceleració de la despesa en consum de les administracions públiques. I en l’altre escenari més pessimista (E2), s’assumeix una resposta menys contundent de les autoritats fiscals, la qual es tradueix en efectes més permanents de la crisis sobre l’ocupació i el teixit empresarial.
Davant d’aquest escenari, és molt important desenvolupar un pla de xoc potent i eficient per poder mitigar els efectes de la crisi sanitària en l’àmbit econòmic i donar un impuls general a l’economia, considerant les mesures més idònies per a cada àmbit d’activitat parcial. Sense això no serà possible tornar a la velocitat creuer que tenia la nostra economia abans d’aquest xoc, tal i com apunta l’Informe d’Economia del 1er trimestre de Foment.
PIB a Espanya
En relació a l’ocupació, en termes d’hores treballades, s’observa una reducció del 5,0% respecte al darrer trimestre de 2019, i en la taxa interanual la contracció va ser del 4,2%.
Des de la perspectiva de la demanda, la contribució de la demanda nacional a la variació del PIB va ser de -4,3 punts i, per altra banda, la demanda externa va contribuir amb 0,2 punts ja que les importacions van caure més que les exportacions. Concretament, es van reduir tant les exportacions de béns (del 2,0 al ─4,7%) com de serveis (del 6,0% al ─9,6%), i dins d’aquestes, la despesa de no residents en el territori econòmic baixa 20,4 punts (del 1,2% al ─19,2%). Cal destacar, a més, la forta caiguda del consum privat y de la inversió, i l’acceleració de la despesa pública.
Des de la perspectiva de l’oferta, tots els sectors es van contraure. La construcció va caure intensament i el sector serveis es veu espacialment afectat amb una gran davallada de la seva activitat.
Pel que fa als preus, al mes de març, la inflació va ser del 0% i al mes d’abril la taxa de variació dels preus va ser negativa; del -0,7%. Això s’explica, principalment, per la caiguda dels preus dels carburants i combustibles.
Cal destacar, que l’INE ha creat un grup especial de bens COVID-1 (alimentació, begudes, tabac, neteja de la llar, menjar per a animals i cura personal). Els preus d’aquest grup van pujar un 3,2% al mes de abril, es a dir, més d’un punt respecte al mes de març. D’altra banda, la variació anual del grup especial serveis COVID-19 (serveis de lloguer d’habitatge i garatge, la distribució d’aigua, clavegueram, recollida d’escombraries, despeses comunitàries, electricitat, gas, gasoil per a calefacció, serveis de telefonia, música i televisió en streaming, assegurances, comissions bancàries i serveis funeraris) se situa a l’abril en el –4,3%, més d’un punt per sota de la registrada al març.
IPC
Pel que fa als preus, al mes de març, la inflació va ser del 0% i al mes d’abril la taxa de variació dels preus va ser negativa; del -0,7%. Això s’explica, principalment, per la caiguda dels preus dels carburants i combustibles.
Cal destacar, que l’INE ha creat un grup especial de bens COVID-1 (alimentació, begudes, tabac, neteja de la llar, menjar per a animals i cura personal). Els preus d’aquest grup van pujar un 3,2% al mes de abril, es a dir, més d’un punt respecte al mes de març. D’altra banda, la variació anual del grup especial serveis COVID-19 (serveis de lloguer d’habitatge i garatge, la distribució d’aigua, clavegueram, recollida d’escombraries, despeses comunitàries, electricitat, gas, gasoil per a calefacció, serveis de telefonia, música i televisió en streaming, assegurances, comissions bancàries i serveis funeraris) se situa a l’abril en el –4,3%, més d’un punt per sota de la registrada al març.
Comments are closed.