- Les afirmacions de Rueda s’han fet en el marc del cicle de conferències ‘Fer metròpoli’, impulsat per Rethink i pel que hi passen els principals actors de la metròpoli de Barcelona.
- El president de la Fundació Ecologia Urbana i Territorial ha analitzat les diferències entre el model de superilles que defensa i el projecte ‘Superilla Barcelona’.
RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, ha celebrat avui un nou diàleg en el marc del seu cicle de conferències‘Fer metròpoli’ a la seu de Foment del Treball. Salvador Rueda, president de la Fundació Ecologia Urbana i Territorial i fundador i director de l’Agència d’ecologia Urbana de Barcelona, ha estat el protagonista de la trobada amb la seva ponència ‘L’alternativa a la “Superilla Barcelona”’.
L’acte, presentat per Àngel Simon, president del Consell de Patrocinadors de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball i president d’Agbar, ha estat conduït per la periodista Elisenda Roca. Al llarg de la ponència s’ha tractat la necessitat de buscar una alternativa al projecte “Superilla Barcelona”, també anomenat projecte d’eixos verds, ja que allibera un nombre de carrers minúsculs i
inapreciable per a la perifèria de la ciutat.
Al llarg del diàleg, s’ha fet una comparativa entre el model de superilles aprovat per l’Ajuntament de Barcelona el març del 2015 i la proposta del nou govern, anomenada “Superilla Barcelona”, i que vol substituir el projecte anterior. Rueda ha fet referència a la incidència d’aquests models en la salut del ciutadà, afirmant que ‘amb l’aplicació de qualsevol dels models de superilles aconseguiríem evitar quasi 700 morts prematures a l’any, així com disminuir en uns 18.000 els atacs d’asma, degut a la reducció de la contaminació. Això faria estalviar uns 1.700 milions d’euros a l’any’.
El president de la Fundació Ecologia Urbana i Territorial s’ha referit als nombrosos beneficis de la implementació del model de superilles, que en altres ciutats ha comportat un increment de l’activitat econòmica del seu voltant en un 15%, com a mínim. D’altra banda apuntava que ‘tenim una emergència climàtica i el model del consistori no resol els problemes actuals en matèria de salut, contaminació, soroll, habitabilitat, equitat i biodiversitat que tenim’. Fent referència a aquesta urgència, ha defensat el seu model propi, que contempla la implementació de 500 superilles, ‘un projecte que allibera 7 milions de metres quadrats amb un cost de 300 milions d’euros, el mateix que ha costat el túnel de les Glòries’.
Per la seva part, Àngel Simon, president del Consell de Patrocinadors de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball i president d’Agbar, ha destacat que: ‘les ciutats exerceixen un paper protagonista en la resposta al canvi climàtic. La concreció d’infraestructures i espais verds, dins d’una visió urbana integral, és essencial per al desenvolupament sostenible del planeta i la qualitat de vida de la ciutadania’.
Barcelona necessita alliberar espai i prioritzar el vianant
En una comparativa entre l’escenari actual i els dos projectes existents de superilles, els ponents han establert que la proposta de l’executiu actual allibera un nombre de carrers minúscul i que no respon a les necessitats de l’estructura de la ciutat de Barcelona. Aquesta proposta dona més importància a l’Eixample, el centre de la ciutat, però divideix entre quatre la superfície alliberada pel model de superilles aprovat el 2015.
Un altre dels aspectes que ha destacat Salvador Rueda és l’alliberament de l’espai pels vianants. Mentre que el model de superilles proposa prioritzar el caminant en uns 2.000 carrers, el projecte d’eixos verds no arriba al centenar. Rueda afirmava que ‘el projecte proposat per l’Ajuntament de Barcelona defineix al voltant d’uns 100 carrers per a vianants, però això no resol els reptes que tenim en l’actualitat. El model de superilles que és l’alliberament de més de 2.000 carrers de l’interior de les rondes, amb prioritat per als vianants i només reduint el 15% dels vehicles circulants’.
Salvador Rueda apuntava que ‘hem de passar de ser vianants a ciutadans. El model actual i el que planteja l’Ajuntament només contemplen el dret al desplaçament. La ciutadania permet l’entrada de l’entreteniment, la cultura, l’art, el debat… més enllà del dret al desplaçament. Hem de ser capaços d’endreçar l’espai públic i l’interior de les superilles, així com els seus voltants’.
Com a conclusió, tots els ponents han defensat el model de superilles aprovat el 2015 com el més beneficiós per a la ciutat. Aquesta afirmació es basa en que el model allibera 6,2 milions de metres quadrats, que suposa pràcticament el 70% de la superfície dels carrers i, a l’interior de les Rondes, més del 80% del nombre de carrers.
Fer metròpoli
Aquest cicle, impulsat per RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, desenvolupar aquestes ponències per a contribuir a fer visible la importància del fet metropolità seguint la línia de la publicació ‘Repensar la metròpoli. Fer metròpoli’ de RethinkBCN. Aquest espai web, posat en marxa el març del 2021, ha publicat els punts de vista de més d’una cinquantena
d’autors a través de ponències, entrevistes, articles i/o trobades, sobre quines haurien de ser les actuacions que s’han d’abordar per millorar el desenvolupament de la regió metropolitana i fer-la visible a la ciutadania. Tots ells consideren la metròpoli com l’espai per impulsar la recuperació econòmica, l’aposta tecnològica, el creixement econòmic i la millora dels serveis als ciutadans.
Per aquest cicle de conferències d’enguany ja hi ha passat el Sr. Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona; i el Sr. Josep Acebillo, exarquitecte en cap de Barcelona.
Comments are closed.