“Simplificar l’esquema, reforçar els mecanismes de prevenció i garantir que l’operador disposi de recursos econòmics suficients per fer front a la responsabilitat ambiental”, és l’objectiu que persegueixen les últimes modificacions en el règim de responsabilitat mediambiental de les empreses, i que ahir centrar el debat en nova jornada del Cicle de Debats, Reptes per a la Indústria, celebrada a Foment del Treball.
La Llei 26/2007, de 23 d’octubre de responsabilitat mediambiental i el Reial Decret 20/90/2008, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament parcial de l’esmentada Llei, han estat modificats respectivament, per la Llei 11/2014 i el RD 183/2015, amb una vocació de racionalització de la normativa sobre prevenció i reparació de danys mediambientals.
© Job VermeulenNoemí Blázquez, advocada d’Uría Menéndez i vocal de la Secció de Dret Ambiental del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), va abordar les implicacions pràctiques de l’actual esquema de responsabilitat ambiental. En la seva intervenció, Blázquez va destacar que la norma afecta tots els operadors però no a tots per igual, i va posar en context l’eina de Garantia Financera -un instrument que garanteix que l’operador disposi dels recursos econòmics suficients per fer front a la responsabilitat ambiental “i les Anàlisis de Risc, -un instrument destinat a analitzar i avaluar el risc mediambiental que han de realitzar els operadors de les activitats enumerades a l’annex III per conèixer si estan obligats a constituir la garantia financera-, A més d’aquesta funció, Blázquez va destacar la utilitat d’aquesta eina com a oportunitat per a la millora en la gestió del risc de les empreses, amb independència que estiguin obligades o no a la seva assegurament.
Per la seva banda, Marta Sebastià, Coordinadora d’Unitat de Suport de la Direcció General de Qualitat Avaluació Ambiental i Medi Natural del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, va destacar que la normativa s’ha modificat a sol·licitud de sectors industrials ia iniciativa de l’Administració , “analitzant totes les necessitats plantejades pels sectors”. En comparació amb les normatives anteriors, Sebastián ha apuntat que la Llei 11/2014 reforça els aspectes preventius de la llei 26/2007, amplia la protecció del medi ambiental, simplifica i agilita “. D’altra banda, Sebastián també va subratllar les eines que s’han desenvolupat per donar suport als sectors en la realització de l’anàlisi de riscos sectorials o individuals, com Taules de barems i Guies Metodològiques, un Índex de dany ambiental o un Model d’Oferta de Responsabilitat Ambiental (MORA), entre d’altres.
Conèixer casos reals i problemes que suscita l’aplicació de la norma a Catalunya era un altre dels objectius de la jornada del que es va ocupar Enric Pueyo, tècnic del Servei de Qualificació Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya (DTES). Pueyo va mostrar 10 casos reals i va explicar que “determinar el dany significatiu o complir els terminis” han estat algunes de les dificultats amb què s’han trobat, de manera que “és imprescindible un coneixement pràctic i progressiu de la seva aplicació”. Tanmateix, el ponent va destacar que és una eina molt efectiva per minimitzar danys ambientals i exigir responsabilitat.
Finalment, Miguel Ángel del Carrer Agut, director tècnic del Pool Espanyol de Riscos Mediambientals, es va centrar en explicar les garanties financeres, les seves modalitats, requisits i limitacions. Destacant que per a cada escenari de risc cal establir l’IDM (Índex de Dany Mediambiental) seguint els passos de l’annex III. De la Calle va concloure remarcant que “els riscos ambientals també són riscos operacionals que poden comprometre el futur i la viabilitat de les empreses”.
Comments are closed.