Foment del Treball ha fet arribar a les principals candidatures a l’alcaldia de Barcelona en l’actual contesa electoral un document de propostes per retornar la ciutat a l’avantguarda del progrés i el benestar tot enrobustint la seva posició capdavantera l’Europa Mediterrània tornant a ser un referent en activitat econòmica i qualitat de vida. I per assolir aquests objectius, el Foment detalla un ventall exhaustiu de propostes que passen per l’atracció d’inversions i de talent, la dotació i gestió racionals i estratègiques d’equipaments, la interconnexió digital, salvaguardar la xarxa comercial de proximitat, l’atracció del turisme per part d’una oferta potent de la indústria de l’experiència, polítiques d’habitatge que racionalitzin els preus, millora de la seguretat i salut pública i solucions eficients de mobilitat.
Barcelona, ciutat de referència econòmica
Així, Barcelona, com ciutat no capital d’Estat, ha jugat i juga un paper rellevant en la seva projecció econòmica, i això és un actiu que cal potenciar. Cal reforçar les accions de promoció de la ciutat i fer-la extensiva a la regió metropolitana i, fins i tot, fer extensiu l’èxit de Barcelona arreu del país (jocs d’hivern Barcelona-Pirineus). A més, cal tenir ambició internacional per a desplegar i liderar grans projectes, tot i transformant i millorant la ciutat pel seus ciutadans.
La ciutat ha de tornar a ésser ambiciosa: una Barcelona Financera; una Barcelona del coneixement; una Barcelona internacional i una Barcelona de referència a la Mediterrània. Barcelona ha estat pionera en urbanisme, des del Pla Cerdà al segle XIX, o com obrir-se al mar al final del segle XX, i cal que continuï sent-ho al segle XXI. Barcelona ha de procurar-se tenir aquells estris que li permetin fer de palanca per atreure inversions, i ser la capital logística del sud d’Europa. Per això, en relació a les infraestructures, s’ha de planificar la inversió d’infraestructures bàsiques en períodes de 5-10 anys i establir un pacte sobre les infraestructures bàsiques entre els diferents grups polítics amb una planificació d’un ritme regular d’inversions (connexions terrestres al port de Barcelona, estació de la Sagrera, connexió ferroviària al Port, millora dels equipaments sanitaris -Hospital Clínic i Vall Hebron-reforç dels equipaments culturals de la ciutat, entre d’altres de significatius).
D’altra banda, les telecomunicacions són un sector tractor i transversal de la resta de sectors i, difícilment, es pot parlar de sectors competitius empresarialment sense una dotació d’infraestructures de telecomunicacions que els connectin al món. Caldrà doncs apostar amb decisió i proactivament pels esquemes de col·laboració públic-privada (desplegament del 5G valorant experiències internacionals).
Fer ciutat. Més seguretat i protegir el comerç
Pel que fa al comerç, cal situar al sector al centre de les estratègies i polítiques de ciutat, promovent i dotant de major rellevància dins l’organigrama municipal a la Direcció de Comerç i, a més, generar mecanismes per a una interlocució publicoprivada. A més d’això, cal establir mesures urgents en favor de la seguretat ciutadana i el comerç. Altres mesures importants que s’han adoptar són, entre d’altres, les següents: promoure una flexibilització i menor rigidesa de la normativa municipal que ordena el comerç que afavoreixi la competitivitat comercial, minimitzar els efectes de la poliregulació que incideix en el comerç, promoure la definició i creació d’identitats comercials territorials diferenciades que maximitzin l’experiència de visita i compra als municipis, generar una experiència de compra/visita atractiva, enfortir la projecció (nacional i internacional) de la ciutat com a destinació de compres, impulsar campanyes, actes i esdeveniments, prioritzar mecanismes que afavoreixin la transformació digital, crear un pla d’impuls municipal per afavorir l’ocupació de locals buits, assegurar una logística i distribució urbana eficients, i impulsar Mercabarna en tant que constitueix un del principals pols de distribució de producte fresc del sud d’Europa.
És important destacar a l’àmbit del turisme que s’han donat actuacions no acurades o excessos de concentració en determinats indrets que cal resoldre ordenadament, però no pas criminalitzat el sector, caldrà revertir i corregir certes situacions que posen en risc l’èxit del model turístic de Barcelona i, propiciar alhora, que aquesta activitat esdevingui motor del progrés de la ciutat, millorant la imatge de l’activitat turística davant del ciutadà i la convivència entre veïns i visitants i explicant de forma didàctica la contribució que el turisme fa a la ciutat per assolir un turisme respectuós amb l’entorn. A més, s’ha d’abordar amb determinació l’objectiu d’eradicar completament l’oferta il·legal i generar una oferta d’alta qualitat (100% de l’impost turístic sigui destinat a garantir la millora de la qualitat turística de la ciutat), propiciant un entorn d’estabilitat i seguretat jurídica que fomenti el desenvolupament i l’arribada d’empreses que aportin valor a la ciutat. En aquest context, s’ha de fomentar, també, la descentralització i la desestacionalització de l’activitat turística. Un altre factor a considerar, és l’optimització de la mobilitat dels visitants, en base a la utilització de les noves tecnologies, per reduir l’impacte en l’entorn.
Quant a la col·laboració publicoprivada, s’han d’articular models que millorin l’eficiència de la despesa publica amb una contractació pública que, doni publicitat a la programació anual i una major rellevància al projecte d’obres o serveis, amb criteris d’adjudicació clars i objectius, que cerquin la millor oferta, no la més barata, i mecanismes clars i eficaços per a la detecció d’ofertes amb valors anormals o desproporcionats.
Viure a Barcelona. Més oferta d’habitatge de lloguer a preus estables
Sens dubte, un dels temes claus pel proper mandat és la manca d’oferta d’habitatges de nova construcció de venda i sobretot de lloguer, que cal incentivar. Les darreres modificacions legislatives municipals, posades en marxa per l’equip de govern condicionen i restringeixen excessivament el poc sòl disponible, a banda de la inseguretat jurídica generada com s’ha dut a terme.
Per tot això fora dient, a banda d’agilitzar l’atorgament de llicències, i repensar i racionalitzar les últimes mesures legislatives, es incrementar el parc d’habitatges de lloguer de forma accelerada, que no solament es escàs (un 20% del parc), si no que està molt poc professionalitzat (la majoria en mans de petits propietaris), per tal d’incrementar la oferta que ajudi a estabilitzar els preus, generant tres tipologies diferenciades:
- Habitatges lliures
- Habitatges assequibles (rendes per sota del preu de mercat).
- Habitatges socials (per cobrir l’exclusió social residencial)
Els promotors privats participarien òbviament en la construcció dels habitatges lliures i assequibles, i també haurien empreses disposades a entrar mitjançant col·laboració publicoprivada en la construcció d’habitatges socials.
Cal arbitrar accions excepcional per tal de poder millorar la seguretat publica a Barcelona, que tot i sent una de les ciutat amb un elevat grau de seguretat, aquesta s’ha deteriorat malgrat la finalització de la crisi, i que atempta especialment sobre els turistes, i la venda il·legal que gaudeixen, sembla, d’una certa permissibilitat, que en lloc , de canalitzar aquesta activitat comercial il·legal, ha het que augmenti de forma ja descarada i menyspreu, fent efecte crida i amb una certa impunitat, que en lloc de resoldre el problema, l’agreuja.
Cal un Pla extraordinari per reforçar la plantilla de la Guardia Urbana i dels Mossos d’Esquadra a la ciutat de Barcelona.
Finalment, cal destacar les propostes relacionades amb la mobilitat. En aquest sentit, cal disposar d’una oferta equilibrada i àmplia de modalitats de transport. Per això, és important rejovenir el parc de cotxes, que permetin i afavoreixin la introducció de tecnologies menys contaminants. D’una altra banda, la motocicleta té un paper protagonista a la nostra ciutat, on hi ha també ofertes competitives. És imprescindible també millorar la disciplina viària (punts de recàrrega elèctrica, datalake, distribució urbana de les mercaderies, car-sharing, xarxa de carril-bici i del carril-bus, agència de la mobilitat urbana, aparcaments, plataforma d’integració de serveis de mobilitat, accés del vehicle privat, micromobilitat, park&ride).
Comments are closed.