- Hisenda i Seguretat Social, no poden ser alienes a la crisi empresarial derivada de la pandèmia, i fiar la condonació parcial únicament als crèdits privats.
- Existeixen importants avanços en la norma, objecte d’àmplia revisió, però queden fortament llastrats per l’existència d’aquests crèdits privilegiats públics.
L’informe de l’Avantprojecte de Llei de Reforma de la Llei Concursal, aprovat ahir pel Consell de Ministres, qualifica com a preferents els crèdits públics davant Hisenda o davant la Seguretat Social, però Foment del Treball considera que el prioritari i preferent ha de ser la continuïtat de l’empresa, i que aquest objectiu ha de ser assumit tant pel sector públic i el privat com a compromís prioritari en el Dret Concursal.
Davant l’inici d’exposició pública de l’Informe de l’Avantprojecte de Llei, Foment vol introduir aquesta prioritat perquè Hisenda i la Seguretat Social no han de fixar la mirada en el passat, centrant-se només en els deutes contrets, sinó que s’han de contemplar els possibles ingressos públics futurs que puguin derivar-se de la continuïtat de l’empresa en la seva globalitat o de part d’ella; les unitats productives, que generen ocupació i activitat; i més encara en la situació actual de crisi pandèmica.
La visió basada en els privilegis dels crèdits públics, únicament servirà per certificar en els jutjats mercantils més insolvències i reducció d’ocupacions, que entenem que haurien d’anar al comú de la massa, a fi de possibilitar la continuïtat de les empreses i ocupacions, que en la immensa majoria, es trobin en aquesta situació concursal per causes derivades de la pandèmia. Aquestes empreses han de salvar-se, també amb el concurs de les administracions, i no únicament aquestes han de fixar-se en els seus privilegis de crèdits públics. A vegades el que és bo per a Hisenda no és bo per al país. En aquest sentit, cal fer referència a l’art. 128 de la Constitució Espanyola que diu “…sigui com sigui la seva titularitat està subordinada a l’interès general” al qual no li resulta aliè la necessitat de participar en igualtat de condicions que el sector privat, i no sols a càrrec exclusivament dels deutes privats del concursat.
A més, la gestió dels concursos es troba sota la suspensió de l’ordre jurisdiccional dels jutjats mercantils, la qual cosa reforça el control jurisdiccional i la racionalitat de les mesures que puguin adoptar-se en els corresponents procediments judicials.
Certament, l’Informe de l’Avantprojecte inclou un conjunt de novetats positives dins del dret concursal espanyol. Més enllà de l’obligada transposició de la directiva d’insolvències, possibilitaran una millora destacada en la gestió de l’important al·luvió que pugui preveure’s davant els jutjats mercantils, quan conclogui a la fi d’any l’actual moratòria. Entre les novetats destaquen, entre altres: el procediment especial per a pimes, amb major agilitat processal; la regulació ja legal del denominat Pre Pack (venda d’unitats productives) que han anat dibuixant en les seves decisions diversos jutjats mercantils; s’incorporaran el procés electrònic i les vistes telemàtiques.
No obstant això, encara que suposen un avanç en l’adequada direcció, la persistència en el manteniment dels crèdits públics amb caràcter privilegiat, perjudica els importants avanços que podria tenir aquesta reforma, si aquest caràcter privilegiat dels mateixos no desaparegués.
Novament cal insistir en la necessitat d’una visió a llarg termini, de supervivència d’empreses, amb generació d’activitat i ocupació en el futur, més que en una visió ancorada en el retrovisor, que mira el passat, i els deutes actuals, i no participa com la resta de deutors del principi de continuïtat d’empresa.
No serveix justificar-se en possibles fraus, perquè aquests han de perseguir-se amb la màxima contundència, sinó en el fet que l’activitat empresarial té sempre un risc, i que els moments actuals de pandèmia, en molts casos, els han augmentat de forma molt significativa. El sector públic no pot ser aliè a aquest entorn, d’una banda , i a afavorir la reducció de l’aversió al risc perquè pot generar-se major activitat empresarial generadora d’ocupació i activitat, per un altre.
Comments are closed.