La primavera porta la recuperació

• Durant els propers trimestres s’estima un creixement sostingut i moderat.
• En 25 anys el creixement dels marges empresarials només va superar el creixement de la partida de sous i de salaris en 4 anys.
• El mercat de treball previsiblement perdi vigor els propers mesos.

L’economia mostra una desacceleració, especialment a nivell internacional i, també, per al conjunt de l’economia espanyola i catalana, encara que menor de la prevista, perquè en els mesos anteriors les estimacions apuntaven a un menor creixement i fins i tot a un possible decreixement. Aquesta desacceleració es dona en el consum i també de la inversió, amb una menor taxa de creixement en l’ocupació, com assenyala l’Informe de Conjuntura Econòmica de Foment del Treball presentat avui pel president de la Comissió d’Economia i Fiscalitat, Valentí Pich, i el director d’Economia, Salvador Guillermo.

Els organismes internacionals quantifiquen un creixement global del 3,4% en el 2022 i un creixement una mica més moderat en el 2023, del 2,9% i mantenen aquesta mateixa senda de cara al 2024, d’un creixement del 3,0%. No estem davant una fase recessiva del cicle, sinó davant un creixement relativament més moderat, però sostingut en el temps. La inflació continuarà sent, almenys durant el 2023, un dels problemes que encara perduri en aquest any, atès que ja comença a notar-se els efectes a la política monetària restrictiva i, per tant, en la desacceleració encara moderada de la disminució del ritme de creixement dels preus. S’estima que molt probablement ja per a 2024 la taxa d’inflació se situa amb valors pròxims al 2,0%.

La demanda agregada a Espanya pateix aquesta desacceleració i respecte als primers trimestres que havien crescut entorn del 5,0%, en canvi, ja en el quart trimestre, aquest creixement se situa gairebé a la meitat, 2,6% degut en gran part a la reducció en el consum final de les llars i també a la inversió productiva. Pel que fa a l’oferta en el PIB es constata al procés de desacceleració que es produeix en el sector serveis i també en el sector industrial, encara que cap d’ells registri valors negatius a Espanya a diferència del que ocorre en el sector industrial català que en els quatre trimestres del 2022 s’han produït creixements negatius del seu valor afegit brut.

Les previsions que fa la Comissió Europea en el cas d’Espanya indiquen una substancial reducció dels nivells d’inflació que estima en valor del 4,4% per a l’exercici 2023 i ja molt pròxims a 2,0% en el 2024, per la qual cosa ha d’evitar-se efectes de segona ronda que poguessin perjudicar aquest objectiu d’estabilitat de preus.

Es destaca el fort impuls que ha tingut l’ocupació, segons l’EPA, en els últims trimestres amb un creixement de 278900, dels quals el 82% provenen de la variació de l’ocupació en el sector privat. Hem de reiterar la capacitat de generació d’ocupacions per part de les empreses i empresaris. Si ens acostem a les últimes dades, en aquest cas en variacions mensuals, tant de l’afiliació com de l’atur registrat es constata un menor ritme de creixement en l’ocupació en els últims mesos o una reducció menys intensa de l’atur al nostre país el que reflecteix aquest procés d’alentiment que estem patint. No obstant això, a diferència dels anys anteriors en els quals s’ha produït una forta caiguda de l’ocupació i una vigorosa recuperació en els anys següents després de la Covid, les estimacions que es realitza tant pel Banc d’Espanya i altres institucions en el cas d’Espanya ens situen davant petites variacions la taxa d’atur pel que presumiblement el mercat de treball perdi vigor en els pròxims trimestres.

En aquesta disminució en el ritme d’augment dels preus cal destacar el mes de gener l’eliminació de la bonificació als carburants, que ja en Foment enteníem que calia fer-ho més gradualment en dos o tres mesos de forma compassada. D’altra banda, una part d’aquesta inflació que hem tingut els mesos precedents va traslladant-se a la inflació subjacent que ha augmentat fins a un 7,5%. Si ens comparem amb el conjunt de la Unió Europea es constata la reducció que els últims mesos han estat substancialment més important en el cas espanyol que no en l’europeu, amb qui tenim un diferencial destacat.

L’economia mostra menors nivells d’endeutament. Així, les dades de gener referits a finançament de llars i institucions sense fins de lucre van augmentar, encara que menys que l’any 2022 i 2021. La destinada a les societats no financeres, al gener, també es va reduir, acompanyat d’augments significatius tant dels tipus d’interès aplicats a les empreses com dels que s’apliquen als préstecs a consumidors. En aquest últim cas cal destacar que al febrer del 2023 respecte a febrer de 2022 ha l’Euríbor ha augmentat gairebé 4 punts.

També ha de destacar-se la millora que experimenta el sector públic amb un dèficit que ja se situa en el 1,94% del PIB a conseqüència del fort augment que experimenten els ingressos, degut en part a la recuperació i al fenomen inflacionista. No obstant això, i davant els anuncis de recuperació de les regles de disciplina fiscal europea, i davant un dèficit estructural que pateixen les nostres finances públiques ha de potenciar-se les mesures d’eficiència en la despesa pública, com també ha assenyalat recentment l’Airef, davant la seva preocupació pel lent avanç en la presa de decisions en aquest àmbit.

El sector exterior manté el seu saldo positiu per compte corrent, encara que el saldo comercial és deficitari, de 68.112 milions en el 2022 enfront de 26.178 que es van produir l’any 2021 i que ve explicat, en gran part, per l’increment que experimenta el dèficit energètic que va passar dels 25.326 milions d’euros, en 2021, a 52.617 en el present en l’exercici 2022.

Finalment, es fa una anàlisi de com han evolucionat els marges empresarials a través de la informació disponible de la Central de Balanços del Banc d’Espanya i es constata que els marges empresarials es recuperen l’any 2021 com a conseqüència, essencialment, de la recuperació econòmica ja que normalment els marges empresarials, a l’ésser una renda residual, pateixen de forma més significativa els vaivens de la conjuntura econòmica.

Prenent aquestes dades, des de 1996, és a dir, en 25 anys, el creixement dels marges empresarials únicament va superar el creixement de la partida de sous i salaris en 4 anys, tots ells, anys en què l’economia s’estava recuperant d’una recessió.

En aquest sentit cal destacar, com assenyala el Banc d’Espanya, que el marge sobre vendes es va reduir en el 2022 i roman per sota dels nivells prepandèmia, per la qual cosa conclou que, en cap cas, i en termes agregats, les empreses han traslladat a preus l’augment que han patit dels seus costos de producció als preus de venda. També si analitzem l’evolució del resultat econòmic brut (la part que serveix per a retribuir al factor capital, tant propi com aliè, en termes comptables) al llarg dels últims 25 anys es constata, segons les dades disponibles de la Central de Balanços, que aquesta ha registrat una tendència a la baixa si bé és cert que es produeix una certa estabilització al final de l’últim període analitzat, 1995-2021.