La previsió d’una inflació moderada i l’inici de la temporada turística que es preveu exitosa confirmen una recuperació robusta

L’economia catalana continua donant senyals de recuperació econòmica i creixement robust. L’increment d’afiliació a la Seguretat Social amb un 4,2% interanual i la fortalesa de les seves exportacions amb un creixement del 13,6% són, entre d’altres, indicadors que confirmen les perspectives de sentiment i confiança per donar suport a la continuïtat de la creació d’ocupació i el dinamisme de la demanda domèstica. Igualment, les perspectives de l’evolució econòmica a Espanya milloren per l’augment de la demanda interna i exterior. D’una banda, contribueix l’augment de la renda dels consumidors i la reducció de l’estalvi, i per l’altre, la millora de competitivitat de les empreses espanyoles i el repunt de l’activitat comercial a nivell mundial.

El 2017 serà el cinquè any de creixement continuat a Europa, però persisteixen diferents desafiaments, tant a nivell polític (creixement de grups antieuropeus i proteccionistes de cara a les eleccions a França, Regne Unit, Alemanya i Itàlia, negociacions sobre el Brexit) com a econòmic (baix nivell d’inversió, elevat endeutament, feble creixement de la productivitat).

Les previsions d’una certa moderació de l’inflació en front de la forta pujada de preus de principis d’any fan més positives les perspectives de millora de la competitivitat local. L’IPC al maig va ser de l’1,9% a Espanya i un 2,1% a Catalunya. La inflació subjacent es manté a nivell inferiors  (+1%). Si es manté la tendència apuntada a la moderació dels preus al mes de maig, es produirà efecte un molt positiu coincidint amb la nova temporada turística a l’inici de l’estiu, per la baixada dels preus dels carburants i dels paquets turístics.

Creixement vigorós del PIB

El consens d’analistes ha revisat a l’alça les previsions de creixement econòmic d’aquest any per a l’economia espanyola. A manera d’exemple, l’FMI ha pujat la seva projecció tres desenes fins al 2,6%, i la Comissió Europea ha agregat cinc desenes a la seva última previsió, fins al 2,8%. Més recentment, la CEOE ha assenyalat una previsió molt major, del 3,2%. Ahir mateix el Banc d’Espanya ha fet una previsió del 3,1%.

D’acord amb les dades de Comptabilitat Nacional, en el primer trimestre, el PIB espanyol va augmentar un 0,8% intertrimestral, accelerant en una desena el ritme d’expansió respecte al trimestre anterior. En relació a igual període de 2015, el nivell d’activitat econòmica va augmentar un 3,0%. Aquest creixement anual del PIB va ser el resultat, novament, d’una contribució positiva tant de la demanda nacional (+2,2 punts) com de la demanda exterior (+0,8 punts), malgrat el menor ritme del consum final de les llars, i especialment del consum de les AAPP.

Al maig, l’Idescat va publicar l’avanç del PIB català del primer trimestre. El creixement intertrimestral del PIB de Catalunya s’hauria accelerat fins al 0,7%. Respecte al primer trimestre de 2016, el PIB a Catalunya hauria crescut un 2,5%, xifra que se situa per sota de la taxa de variació interanual del PIB del conjunt d’Espanya.

Turisme

El sector turístic continua registrant un creixement sòlid, mentre que els indicadors qualitatius, com els de confiança del consumidor, reflecteixen una percepció optimista. D’altra banda, continua la recuperació del sector immobiliari i es manté el to positiu en la indústria i el sector de serveis.

Quant a l’activitat turística, la despesa durant els quatre primers mesos de l’any va pujar un 15,3% respecte a igual període de 2016, assolint els 20.394 milions d’euros a Espanya. Catalunya va representar el 21,0% del total de despesa, és a dir, 4.274 milions d’euros (per darrere de Canàries amb el 27,8% del total), amb un creixement del 12,0% en termes interanuals. En comparació d’altres CCAA, la despesa mitjana per turista a Catalunya és inferior (905 euros, sent la mitjana espanyola d’1.020 euros), la qual cosa es deu al fet que la durada mitjana del viatge és més curta (5,3 dies, enfront de 7,6 dies de mitjana), ja que la despesa mitjana diària és més elevat a Catalunya (172 euros, enfront de 135euros de mitjana).

Per la seva banda, les dades d’entrada de turistes estrangers corresponents als primers quatre mesos de l’any, indiquen l’arribada de gairebé 20 milions de visitants en tot el territori espanyol, és a dir, un 11,6% més que en igual període de l’any anterior. Catalunya –amb 4,7 milions de turistes– ha estat la segona comunitat quant a visitants internacionals (23,6% del total), després de Canàries (24,6% del total). Així, el ritme de creixement del turisme a Catalunya va ser inferior a la mitjana d’Espanya, amb una pujada del 8,4%.

Rècord d’afiliació a Catalunya i més creació d’ocupació

Al maig, l’afiliació total a Catalunya va mantenir el seu fort ritme d’expansió en créixer un 4,2% interanual, la qual cosa implica 132.595 afiliats més en els últims 12 mesos. A Espanya, l’avanç va ser lleugerament més moderat, amb un augment de l’afiliació de 3,9%, és a dir, 683.575 afiliats més que en el mateix mes de 2016. La xifra d’afiliació total actualment ascendeix a 3.296.354 i 18.345.414 persones a Catalunya i Espanya, respectivament.

L’atur registrat va aprofundir el seu ritme de contracció, amb una reducció de 12,9% a Catalunya en el mes de maig, mentre que a Espanya la disminució va ser de l’11,1%. El nombre d’aturats registrats a Catalunya va totalitzar 409.490 persones i a Espanya 3.461.128.

El crèdit bancari creix per primera vegada des de 2009

El crèdit a l’habitatge es va contreure un 2,9%, mentre que el d’altres destinacions va augmentar un 4,6%. D’altra banda, en el cas de les societats no financeres, el finançament es va accelerar en els mesos de març i abril. En particular, el crèdit bancari va créixer per primera vegada des de la meitat del 2009.

Quant al cost del crèdit, el tipus d’interès aplicat a empreses per a operacions noves menors a 250.000 euros va ser de 3,45% a l’abril. Per a les operacions superiors a 1 milió d’euros el tipus va ser d’1,80%. Per a les llars i ISFLSL, els tipus d’interès dels préstecs van ser del 2,18% per a l’adquisició d’habitatge i del 8,67% per al consum, mentre que per a altres finalitats la taxa va ser de 4,64%.

Per a les grans empreses (aproximat a través dels crèdits de més d’1 milió d’euros) es va observar un increment del 3,9%, el segon consecutiu després d’un any de significatives reduccions.

Globalització i obertura comercial

Una política comercial no aperturista, portaria a una significativa reducció de l’activitat comercial a nivell mundial, i implica desconèixer els importants beneficis que d’ella s’han obtingut i els greus perjudicis que podria suposar per a la resta de països.

En aquest sentit, un recent document de l’OCDE assenyala que les economies relativament més obertes creixen a major velocitat que les economies més tancades, i que els salaris i condicions laborals solen ser millors en les empreses que comercien, enfront de les que no. Així, el comerç mundial i el PIB global estan positivament correlacionats: en moments en els quals la integració comercial ha estat major, el creixement econòmic també.

Per exemple, d’acord amb estimacions de l’OCDE,  si Europa, els EUA i la Xina implementessin un aranzel, equivalent al 10%,  per a tots els seus socis comercials en tots els béns, l’impacte seria una reducció del PIB mundial de l’1,4% i una caiguda del comerç global del 6,0%, a més de produir-se una caiguda encara major en el PIB de les seves pròpies economies. És a dir, la imposició de barreres al comerç perjudicaria especialment als països que adoptessin aquestes mesures, també, en un grau menor, als seus respectius socis comercials.