- Aquesta posició, resulta essencial per al conjunt de les administracions públiques, ja sigui l’estatal, l’autonòmica o la local. La qüestió no és qui guanyarà les pròximes eleccions, sinó com sortim d’aquesta crisi amb les menors conseqüències econòmiques i socials.
- La política pressupostària a mitjà i llarg termini, ha de ser prudent, a fi de poder donar resposta als possibles augments de despesa pública: procés d’envelliment de la població, elevat nivell d’endeutament del sector públic, política de tipus d’interès molt baixos, amb el consegüent risc de pujada dels mateixos
- La quantitat de turistes arribats només el mes de juliol de 2019 a Catalunya, la segona CA de destí principal –amb 1,8 milions de visitants, representant el 18,2% del total– va registrar una disminució de 34,9% respecte a igual període de 2020.
Foment del Treball defensa articular una política pressupostària que acompanyi a una recuperació robusta en el 2022, i que passa inexorablement, també, per aprofitar l’impuls dels fons europeus Next Generation. Uns pressupostos “no ideologitzats” permetran una millora de la capacitat del model productiu, amb un creixement més sostenible, econòmic, social i mediambiental.
El president de la Comissió d’Economia, Valentí Pich, i el secretari general adjunt de Foment del Treball, Salvador Guillermo, han proposat avui que es formalitzin les transaccions oportunes entre els partits polítics presents en el Parlament, que s’aprovin uns pressupostos per a l’exercici 2022 i que s’enfoquin en la recuperació, que siguin menys ideologitzats, i que permetin el major consens parlamentari, per a consolidar la recuperació econòmica, sense que calgui pensar en augments discrecionals d’impostos o de noves figures tributàries.
Aquesta posició, resulta essencial per al conjunt de les administracions públiques, ja sigui l’estatal, l’autonòmica o la local. La qüestió no és qui guanyarà les pròximes eleccions, sinó com sortim d’aquesta crisi amb les menors conseqüències econòmiques i socials.
Episodi inflacionista i tensions salarials
L’evolució de l’IPC a Espanya o de l’IPC Harmonitzat continua augmentant des del mes de febrer d’enguany. En l’evolució dels preus juguen factors tant d’oferta com de demanda. En la conjuntura actual, l’increment dels preus ve dau per una forta correcció ocasionada pels efectes de la crisi econòmica derivada de la pandèmia. Però es tracta d’un “episodi temporal i esporàdic” i les previsions indiquen que en finalitzar l’any estarà entorn de l’1%. En tot cas l’objectiu és que la situació actual no generi tensions salarials i increments de renda que perjudicarien la recuperació. Així s’ha assenyalat avui en la presentació de l’Informe de Conjuntura del 2n trimestre de 2021.
Aquest augment temporal de preus de les matèries primeres, i per tant d’un factor exterior, pot produir tensions internes en les negociacions salarials, que hauran de temperar-se, donat el seu caràcter estacional i temporal dels preus, i que aquesta pèrdua de renda afecta tant a empresaris com treballadors, sent els beneficis els propietaris de les matèries primeres, principalment situats en l’exterior. Així, la dada avançada de l’IPC al mes d’agost se situa en el 3,3%.
S’han originat, a més, colls d’ampolla en el proveïment de determinades matèries primeres i problemes de transport i logística en el comerç de béns (vagues, controls duaners, acumulació d’inventaris) com els semiconductors i la producció del sector automobilístic, o el transport marítim de contenidors. Així mateix s’agrega el fort increment del petroli, i conseqüentment del cost de l’energia, també per correcció, que repercuteix en la inflació general també via incremento de costos de producció, encara que no en la subjacent.
Aquestes circumstàncies es donen en un context de condicions financeres molt laxes i una política monetària, per part de les principals autoritats monetàries, prudent, que de moment manté els programes d’estímuls monetaris.
El repte demogràfic: pensions
Es fa evident un envelliment de la piràmide poblacional, així com la mitjana d’edat passarà dels 43,7 als 48,8 anys.
Tal com s’ha vingut expressant, les previsions de la comissió europea sobre la despesa mitjana en pensions en els Estat Membres reflecteixen un augment inicial fins a aconseguir el 12,8% del PIB, seguits d’una posterior reducció, fins al 11,7% en 2070. Cal recordar, no obstant això, que el comportament al llarg de l’horitzó projectat és heterogeni entre els Estats membres.
En el cas d’Espanya, en 2070, tan sols haurà perdut 0,1 milions d’habitants respecte de 2019. No obstant això, si fem una anàlisi per dècades entre 2019 i 2070, es constata que la població espanyola anirà en augment fins a aconseguir els 49,4 milions d’habitants en 2040, començant a partir de llavors un lent declivi fins a tornar al seu punt de partida, els 47 milions d’habitants en 2070.
Les estimacions relatives a l’Estat Espanyol preveuen un comportament similar a la trajectòria mitjana de la UE, però una miqueta més volàtil, i el seu principal vector d’afectació és la variació de la taxa de dependència. Tenint en compte que el punt de partida d’Espanya és ja més elevat que la mitjana europea a causa de l’augment de la taxa de dependència en l’última dècada (2008-2018), la despesa mitjana en pensions a Espanya anirà en augment fins a aconseguir el 13,0% en 2050; seguit d’una forta reducció en els posteriors 20 anys amb la desaparició de la generació del “baby boom”, quedant-se en un 10,3% sobre el PIB.
Resulta evident, que per a alleujar la pressió sobre el sistema públic de pensions, més enllà de les necessàries reformes d’aquest, es fa molt urgent la necessitat de promocionar sistemes de pensions mixtos i privats, que d’una banda alleugereixin la càrrega sobre les arques públiques, i per l’altre permetin als futurs pensionistes gaudir d’unes pensions més justes i elevades, mantenint uns majors estàndards de vida i l’abandó per part de molts d’una jubilació precària, contribuint fins i tot a l’augment de la seva esperança de vida. D’aquí ve que a Espanya hagi de millorar-se molt el sistema d’incentius fiscals a l’estalvi a llarg termini.
D’altra banda, de cara a suportar aquest primer període, resulta necessari l’augment de la població activa. Per a això, tan sols existeixen dues vies: l’augment de la natalitat i de la immigració.
Indústria i serveis
Segons el Idescat, entre els mesos d’abril i juny, el PIB de Catalunya va créixer un 19,1% interanual, amb una variació intertrimestral de 4,1%. Tots els sectors d’activitat van registrar una evolució favorable i, en particular, la indústria destaca pel seu augment superior al del PIB.
La recuperació de l’economia s’aprecia amb claredat en tots els sectors d’activitat, a conseqüència de l’eliminació i/o adaptació respecte a les restriccions d’interacció social i mobilitat, en tant la vacunació ha anat avançant a bon ritme. El fort creixement dels indicadors econòmics reflecteix la recuperació prevista de la mà dels plans de vacunació.
Així, l’índex general de xifra de negocis de les activitats de serveis a Espanya, corregit d’efectes estacionals i de calendari, va pujar un 20,8% el mes de juny, en taxa anual. L’índex general de volum de negoci del sector serveis a Catalunya també va augmentar, un 21,4% (mitjana del conjunt d’Espanya: 21,7%).
D’altra banda, al juny, la xifra de negocis de la indústria va augmentar un 18,7% anual en la sèrie corregida per a Espanya. A Catalunya, l’índex general de xifra de negocis va pujar un 24,6% (mitjana del conjunt d’Espanya: 19,0%).
Així mateix l’índex de producció industrial (corregit d’efectes estacionals i de calendari) va registrar un fort augment de 11,1% anual per al conjunt d’Espanya al juny. A Catalunya, l’índex general va pujar un 12,8% (mitjana del conjunt d’Espanya: 11,2%).
Comments are closed.