- Són uns pressupostos expansius, amb xifres rècord de despesa, gràcies als fons Next Generation, que s’han centrat exclusivament en la despesa.
- Amb un augment dels recursos, es feia innecessari augmentar, encara que sigui suaument, alguns impostos o promoure noves figures tributàries o activar-ne unes altres. Cal no oblidar que la recaptació per impostos, ja siguin propis o cedits, augmenta respecte al 2020 un 14,4%, últim any amb exercici aprovat.
- Per impulsar l’activitat econòmica, hauria resultat més convenient, anar en la línia contrària, i reduir els impostos, i més en un context de COVID, ara amb la sisena ona, que frenarà suaument la recuperació.
- La patronal reclama la bonificació del 100% de l’impost sobre el patrimoni i la rebaixa de l’impost de successions i donacions.
- Aquesta reducció en els impostos a Catalunya encara resulta més convenient a la llum de la comparativa fiscal amb altres Comunitats Autònomes, a fi de no perdre oportunitats, i més encara en un context de crisi.
- Es valora molt positivament el fort augment de les dotacions pressupostàries donades per l’esforç inversor, que gairebé dupliquen les de l’últim exercici amb pressupostos aprovats.
- Foment mostra la seva preocupació per evitar, amb algunes mesures, la col·laboració publicoprivada, que ha estat i és una història d’èxit a Catalunya.
Política expansiva del pressupost públic
La Generalitat de Catalunya disposa d’una capacitat de despesa que s’ha incrementat per a l’exercici 2022, respecte del 2020, l’últim amb pressupostos aprovats -ja que en el 2021 es van prorrogar-, en 5.618 milions d’euros, segons les dades de la documentació pressupostària.
Aquest increment ve explicat, en gran part, pels fons Next Generation (1.953 M€) i per ús d’un límit de dèficit del 0,6% del PIB (1.487 M€) ja que els recursos no financers no finalistes de caràcter recurrent augmenten únicament en 395millones d’euros (a causa de la forta liquidació negativa derivada del model de finançament).
Previsions econòmiques lleugerament optimistes, donat el context actual
El pressupost mostra un caràcter expansiu que permetrà atendre millor la recuperació, que s’ha afeblit amb la sisena onada en la qual ens trobem, com mostren les últimes previsions de l’economia catalana i espanyola. Això fa que presumiblement les estimacions de creixement econòmic realitzades es puguin reduir suaument, en funció de la pandèmia i de les restriccions que es facin per motius de salut pública, tant per a 2021, com per a 2022.
Caràcter expansiu focalitzat només en la despesa pública
Aquesta política expansiva s’ha centrat solament en la política de despesa publica, que creix amb un ritme fort, mentre que l’impuls del sector privat, mitjançant reducció de tributs, no s’ha usat, malgrat les fortes possibilitats financeres.
El caràcter expansiu basat en el volum de la despesa pública de la Generalitat s’eleva a 38.139 milions d’euros, màxim històric, i a 42.169 milions d’euros si s’estén al conjunt del sector públic català.
El paper d’impuls dels Fons Next Generation i la necessitat de la seva ràpida implementació
Sens dubte, els fons Next Generation amb 2.142 milions d’euros (capítols 1 a 8) han fet possible aquest salt de la despesa, i que haurà d’accelerar el seu desplegament perquè es puguin usar ràpidament, i compensar la disminució d’activitat que s’ha donat en les últimes setmanes.
Necessitat d’augmentar les dotacions orientades a la despesa econòmica dels pressupostos i més davant un Pacte Nacional per a la Indústria, el pacte social per excel·lència a Catalunya
Quant a les polítiques orientades als sectors econòmics i a promoure l’activitat, cal assenyalar que ho ha fet de manera suficient, donada la forta crisi soferta i la major feblesa de la recuperació.
Tenim en marxa el pacte nacional per a la Indústria, i resulta rellevant que es tinguin les dotacions pressupostàries oportunes per ajudar al procés de transformació del model industrial, fent-lo més innovador, sostenible, digital i generador d’ocupació d’alt valor afegit, amb les corresponents dotacions per a capital humà, i de manera preferent per a la formació professional, que aquest any acadèmic ha sofert una insuficiència d’oferta de places.
Foment reafirma la necessitat de millorar la dotació a les polítiques d’impuls de l’activitat econòmica i empresarial, especialment de la indústria. Encara que en alguna partida s’ha donat a un increment relatiu destacat, també és cert que els nivells en què es troben aquestes polítiques estan molt allunyats del que correspondria en uns moments de pandèmia. Addicionalment, també, hi ha pendent l’assignació pressupostària que haurà d’aplicar-se al Pacte Nacional per a la Indústria. Dels 42.169 milions d’euros del pressupost únicament es dediquen 43 al desenvolupament empresarial i 70 a indústria (que s’eleva en 20 M amb l’últim acord parlamentari) és a dir, que en termes relatius es destina a aquests àmbits solament el 0,2% del pressupost del conjunt del sector públic.
Més impostos, ja siguin nous o la seva implementació pròxima
Més aviat al contrari, s’han fet ajustos als tributs, però per pujar-los, això sí, molt suaument o per crear de nous, sobre el que s’expressa l’opinió d’anar en la direcció contrària a l’adequada, perquè és el moment d’incentivar l’activitat.
A la llum de l’anàlisi comparativa amb més imposats a Catalunya, llastra la seva competitivitat fiscal
No s’entén que hagin d’augmentar-se els ingressos amb nous impostos, o que es facin canvis en la tarifa de l’IRPF, en els quals surtin perjudicats una part de catalans, que ja paguen, en termes comparats amb altres CC.AA., majors impostos per la tarifa autonòmica de l’IRPF.
Dos sectors rellevants de l’economia catalana, amb nous impostos
Sorprèn que dos sectors tan importants com el turístic i exportador, d’una banda, i el sector agroalimentari, per un altre, puguin veure’s afectats per noves figures tributàries, amb la creació de l’impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells, i de l’impost sobre aliments ultraprocesados, respectivament.
Les exportacions, en gran part per vaixell, i el lideratge de Barcelona com a port de creuers (quart del món i primer d’Europa) pot perdre posicions competitives per un impost que no existeix en altres ports de l’Estat i de l’estranger, al no donar-se aquesta figura en aquests territoris.
D’altra banda, apareix un nou impost, pendent de concreció al llarg de 2022, sobre els aliments ultraprocesados, lluny dels postulats sobre la salut, perquè és de tots conegut el postulat científic segons el qual no existeixen aliments bons o dolents, sinó el seu ús i abús en la dieta. Els aliments ultraprocesados es veuen castigats fiscalment pel seu consum, que normalment fan les persones menys afavorides econòmicament, o bé si aquest es fa en la producció, la conseqüent desviació de noves inversions en una indústria estratègica catalana com és l’agroalimentària, per la seva importància en l’economia catalana. Catalunya ja disposa de molts impostos propis, 19 (5 d’ells declarats inconstitucionals), la CC.AA. amb més, perquè encara incrementi en dos més aquesta imposició pròpia.
Activació d’un nou impost mediambiental
Addicionalment, també es vol activar un impost sobre les activitats econòmiques que generen gasos amb efecte d’hivernacle, que afecta la producció, i que pot desviar activitats noves cap a altres territoris d’altres CC.AA. en moments en els quals cal apuntalar i reforçar la inversió i l’atracció d’activitats per generar ocupació. A més, moltes d’aquestes empreses estan comprant en els mercats les emissions de CO₂, amb la qual cosa, possiblement, es veuen castigades doblement, i en moments en els quals el preu del CO₂ en els mercats internacionals s’ha incrementat de forma destacada, i que explica, en part, el fort augment del preu de l’electricitat.
Per una fiscalitat competitiva
Novament la patronal catalana considera que una part d’aquests majors nivells de disponibilitat hauria d’haver-se destinat a buscar una fiscalitat competitiva. En aquest sentit, com Foment del Treball ha vingut reiterant al llarg del present any, considera que no és pertinent l’aplicació de l’impost del CO2s sobre els vehicles i sobre les activitats. Aquestes dues figures tributàries augmenten de forma destacada respecte a l’any 2020.
Així la seva recaptació s’estima per al 2022 en 160 milions en el cas dels vehicles i de 155 milions en el cas de les instal·lacions, en uns moments en què la recaptació derivada del conjunt d’impostos, ja siguin propis o cedits, augmenta respecte a l’últim exercici del 2020 un 14,4%. Davant aquest augment de recaptació tributària, la patronal catalana considera necessari algun mecanisme de reducció d’alguns impostos, com, per exemple, el de successions, que augmenta la seva recaptació un 36% o bé, la suspensió dels impostos associats al CO₂, ja que únicament existeixen en l’àmbit català.
Foment del Treball advoca per l’eliminació de l’impost sobre el patrimoni.
S’exposa a continuació el nombre d’impostos propis de cada CC.AA., i es detallen a l’annex, així com els tipus impositius que fins al 2021 tenien en l’IRPF mínim i màxim en cada CCAA, en sumar la tarifa autonòmica, a l’estatal.
Paper destacat de la inversió pública, en el pressupost per a 2022
Destaca el fort augment de la inversió, que caldrà orientar perquè sigui sostenible a mitjà termini, i rendible econòmicament i mediambientalment. I l’hem de centrar en aquelles pàrtides que siguin per finalitzar projectes en marxa, com la Línia 9 del metre, o bé per reforçar les inversions de fort impacte territorial o de persones.
En el pressupost destaquen de forma molt significativa les partides destinades a la inversió pública, que mostren un increment especialment notable en passar de 2.016 milions el 2021 a 3.951 milions d’euros en 2022, que gairebé duplica el previst en la partida pressupostària en inversió pública.
Novament, Foment del Treball reitera la importància de la inversió pública en els moments d’assentament de la recuperació. La patronal català entén molt positiva la dada reflectida en el pressupost, i espera i desitja que s’executi en l’exercici pròxim.
A favor d’una col·laboració publicoprivada, història d’èxit de Catalunya
Foment del Treball mostra la seva preocupació per les decisions que afebleixen el model de col·laboració publicoprivado, que ha caracteritzat la prestació de serveis en l’àmbit català, que ha generat importants millores en el model sanitari, educatiu o de subministraments públics. D’aquí ve que sorprengui que s’adopti posicions que pretenguin destruir aquest model d’èxit, mitjançant la incorporació del 061 a l’esfera estrictament de la producció pública per part sector públic, en comptes de la col·laboració publicoprivada, sense que s’hagi valorat adequadament la prestació del servei realitzat o la proposta de publicar la prestació del servei del 112, o de fomentar, en l’àmbit local, la gestió directa del servei de proveïment d’aigua, que entenem que anirà en contra dels seus usuaris, i que trenca amb el model català de col·laboració publicoprivada, que funciona tan bé.
Comments are closed.