“El Foment sempre hi és, sempre planta cara”

La història d’una institució lligada durant més de 240 anys al progrés econòmic i social de Catalunya i d’Espanya és el que estudia l’obra La Història del Foment del Treball 1771-2011, elaborada pels historiadors Manuel Milián i Francesc Cabana i editada pel Grupo Planeta. L’edició, presentada aquest vespre a la seu de Foment del Treball, recull en dos volums una recerca inèdita sobre La Història del Foment del Treball i les seves entitats precursores, des de la segona meitat del segle XVIII i fins als nostres dies, fixant el final de la recerca en l’any 2011, moment en què comença el mandat del president vigent. Una recerca que abasta uns 240 anys i que se centra exhaustivament en l’activitat, les fites i els moments més difícils d’una institució econòmica i empresarial clau per a Catalunya i l’Estat espanyol com és el Foment del Treball Nacional. Es tracta del fruit de més de 20 anys de treball constant i que aporta noves dades, relats i punt de vista sobre una institució al voltant de la qual Catalunya va fer la seva Revolució Industrial.

La presentació del llibre ha comptat amb la participació del president del Foment, Joaquim Gay de Montellà; els autors, Manuel Milián i Francesc Cabana; el president de Caixabank, Jordi Gual; i el Governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde.

El president del Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, que ha donat la benvinguda a l’acte, ha destacat que “avui, el Foment del 2017, des del rol econòmic i social que amb la democràcia ens hem atorgat, treballem a consciència en defensar els interessos del món empresarial: i per a fer això amb la màxima eficiència –que és com intentem fer-ho- és indispensable que continuem essent un actor respectat i rellevant, per la qual cosa tenim una cura especial a mantenir-nos independents de qualsevol interès polític o corporatiu que no sigui l’interès general del món empresarial de Catalunya. I crec que ens en sortim”.

Per la seva banda, el president de CaixaBank, Jordi Gual, ha recordat en la seva intervenció que dues de les persones clau en la fundació de la Caixa ara fa més de 100 anys van ser els aleshores secretari general i el president del Foment, Francesc Moragas i Lluís Ferrer- Vidal, que van esdevenir els primers direcyor general i president de la Caixa respectivament.

Per la seva banda, el governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, en la seva intervenció, ha destacat el paper de rellevància que ha desenvolupat i desenvolupa una institució com el Foment en els darrers dos segles de vida econòmica i empresarial d’Espanya.

La Història d’uns anys no explicats

“El Foment sempre hi és, sempre planta cara”, ha sostingut Francesc Cabana en el diàleg que ha mantingut amb Manuel Milián i moderat per Fèlix Riera i que ha serveit per presentar al públic el fruit de la seva tasca com a historiadors en aquesta obra. Un diàleg farcit de coneixement que ha deixat constància de la transcendència del Foment del Treball Nacional en aquests darrers dos segles de vida econòmica, social i política del país.

La Història del Foment del Treball 1771-2011 és un treball realitzat pels escriptors i historiadors Manuel Milián Mestre i Francesc Cabana que, cadascú amb el seu estil personal i amb la seva tasca investigadora, documental i literària, aporta una visió històrica de tot allò que el Foment del Treball ha representat a Catalunya en la defensa dels interessos dels industrials i empresaris catalans.

La història es remonta al 1756, amb la fundació de la Real Compañía de Comercio de Barcelona, com a primer antecedent del Foment del Treball, i conclou al 2011, quan assumeix la presidència Joaquim Gay de Montellà i el fins aleshores president, Juan Rosell, és escollit per encapçalar la CEOE. Més de 250 anys en què Foment ha estat testimoni i, sovint, també protagonista, de la història del nostre país.

L’edició d’aquest treball, bast, l’ha realitzada el Grupo Planeta i es publica en dues edicions del mateix text de dos volums cadascuna, l’una en castellà i l’altra en català.

L’editor Fèlix Riera gha conduït l’acte i el diàleg entre Cabana i Milián

Com a Història del Foment pròpiament dita ens hem de remuntar al 1914 per trobar la publicació de l’economista Guillem Graell, aleshores secretari general del Foment, sobre l’evolució de l’associacionisme industrial des del 1767 fins al 1914. És, per tant, la recerca Historia del Fomento del Trabajo de Graell el primer treball historiogràfic sobre aquesta institució, que tindrà continuació en la recerca de Magda Sellés i Quintana El Foment del Treball Nacional 1914-1923, publicat a la Biblioteca Abat Oliva de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat l’any 2000.

A aquests treballs, cal sumar-ne d’altres en els quals el Foment o alguna de les institucions predecessores ostenten protagonisme, com la recerca de Roser Solà i Montserrat L’Institut Industrial de Catalunya i l’Associacionisme Industrial des de 1820 a 1854 (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997) o la recerca també de Soledad Bengoechea Organització patronal i conflictivitat social a Catalunya (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994), en què, en aquest darrer, s’estudia una època que efectivament també finalitza a finals de la dècada dels 20 del segle passat. Per tant, en resum, de la Història del Foment o de recerques històriques on el Foment sigui protagonisme disposàvem de treballs publicats que abastaven l’estudi d’un període que, com a molt, abastava fins al 1930.

Amb aquesta La Història del Foment del Treball contemporània s’ha pretès aportar un nou relat, exhaustiu i complementari, de l’activitat i la rellevància de l’associacionisme industrial en la Revolució Industrial que va comandar Catalunya, i d’uns moviments que catalitzen en el naixement del Foment del Treball Nacional que coneixem a dia d’avui l’any 1889. Es tracta de tot el primer volum d’aquest treball, que ha realitzat Manuel Milián. Una nova aproximació amb noves aportacions documentals a la història d’unes dècades que van transformar profundament Catalunya.

Alhora, en la part treballada per Francesc Cabana, aquesta nova publicació aporta el treball sobre un nou fons documental no prou difós fins ara i que, reprenent el relat a partir del 1889, s’estén en la Història del Foment al llarg del segle XX i ja entrat el XXI, aportant a la bibliografia sobre l’associacionisme empresarial i l’evolució de l’economia nova documentació sobre l’etapa que s’inicia el 1977 i que encara no s’ha tancat. Amb l’aportació de noves aproximacions biogràfiques a industrials i empresaris clau del segle XX i aixecant acta de l’activitat del Foment des de la represa democràtica, el treball La Història del Foment del Treball obre nous camins a la recerca i la divulgació d’una part fonamental del dinamisme social de la Catalunya contemporània.

Els autors

Manuel Milián i Mestre (Forcall, Ports, 1943) és un polític, periodista i escriptor  valencià que ha desenvolupat la major part de la seua vida a Catalunya. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, es dedica al periodisme col·laborant a El Noticiero Universal (1966-1970), Tele/eXprés (1970-1973), Diari de Barcelona (1975-1980) i fou membre fundador i directiu d’El País (1974-1977). També ha col·laborat a Las Provincias i La Vanguardia. També ha compost un llibret d’òpera, El misteri dels temps, amb Carles Santos. I ha rebut la Creu de Santa Llúcia, medalla de la ciutat de Morella.

Del 1983 al 1989 fou director d’estratègia i comunicacions de Foment del Treball Nacional. De 1989 a 2000 fou escollit diputat a Les Corts pel Partit Popular.

Ha publicat Manuel Fraga Iribarne, retrato en tres tiempos (1975), Homenaje a José Mª Hernández Pardos (1970), Una historia empresarial de Catalunya. Fomento del Trabajo Nacional, 1771-1980 (2001), Nihil Obstat (2008), Els ponts trencats (2016).

Francesc Cabana (Barcelona, 1934) és advocat i especialista en temes econòmics. Ha publicat nombrosos treballs relacionats amb la història bancària, l’economia catalana en general, la burgesia i la història recent del país. Destaquen títols com Bancs i banquers a Catalunya (1972), Banca Catalana: un capítol de la seva història (1978), Les multinacionals a Catalunya (1984), Banca Catalana. Diari personal (1988) i Caixes i Bancs de Catalunya (4 volums, 1996-2000); Fàbriques i empresaris (4 volums,1992-94), Episodis de la burgesia catalana (1998); La burgesia catalana (1996), 37 anys de franquisme a Catalunya (2000) o 25 anys de llibertat, autonomia i centralisme (2002).

Coordinador de la Història econòmica de la Catalunya contemporània (6 volums, 1989-92), col·labora al diari Avui com a comentarista de l’actualitat econòmica. A Cròniques de Guinea Equatorial (1995) exposa les impressions fruit de l’estada en aquest país en com a consultor del Banc Mundial.

El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.