Foment del Treball mostra la seva preocupació per la desaparició de l’ample de via ibèric a la licitació dels trams del Corredor Mediterrani entre Vandellòs i Vinaròs i entre Vinaròs i Castelló. Aquesta interrupció en l’ample de via ibèric talla les comunicacions ferroviàries entre Catalunya i Andalusia i entre l’Aragó i el Llevant i obliga al trànsit de mercaderies a utilitzar vies alternatives en aquests trams, la qual cosa encareix els costos i elimina el gran avantatge competitiu del Corredor Mediterrani. Sorprèn, a més, que per a aquests trams no s’apliqui la solució anomenada ‘tercer fil’, que permet incorporar l’ample de via internacional sense eliminar l’ample ibèric.
Tercer fil (tercer carril)
Com és conegut, el disseny de construcció del Corredor Mediterrani s’assenta en l’aprofitament de la xarxa d’ample ibèric existent, incorporant al llarg de la seva extensió l’anomenat tercer fil, que permet l’ús de material rodant tant d’ample ibèric com d’ample internacional o UIC. Però, com hem indicat, en els trams assenyalats es trenca amb aquest disseny. Cal recordar que l’anomenat tercer fil ja constituïa, donades les restriccions pressupostàries, l’opció més econòmica i introduïa restriccions, davant de la de nova construcció d’una via específica al llarg del Corredor.
Per tot això, sorprèn que, donats aquests antecedents, no s’hagi corregit aquest greu error de disseny en la licitació publicada al BOE de 14 de novembre. És a dir, que no s’hagi introduït en aquest tram, com a la resta, el tercer carril, que permetria el pas de material rodant de tots dos amples. En la memòria del projecte, que hem llegit amb deteniment, s’insisteix que únicament s’estableix un únic ample, l’ample internacional, de manera que els tràfics que procedeixin del sud de Castelló o bé del nord de Tarragona i que provinguin de destinacions en què únicament hi ha l’ample ibèric (en aquest moment tots els trànsits ferroviaris a Espanya), no podran passar al llarg de la costa en mancar al Corredor Mediterrani aquest ample ibèric a l’esmentat tram Vandellòs-Castelló. Això suposa una nova i addicional ruptura de càrrega amb els seus corresponents costos associats.
Si tot això és gravíssim, ho és especialment en tallar les comunicacions ferroviàries entre l’Aragó i Llevant, que actualment i per competir amb la carretera circulen via Tarragona. El projecte (i per tant el Ministeri de Foment) suggereix que alternativament es circuli per la línia de Sagunt a Terol, actualment en desús pels operadors ferroviaris al tractar-se d’ una línia les condicions operatives la fan absolutament anticompetitiva en costos (és un tram sense electrificar que exigeix locomotores dièsel, rasants més pronunciades, limitacions de càrrega remolcable, etc.).
El mateix passa amb els tràfics Catalunya -Andalusia, que s’hauran de desviar per Madrid. O, encara pitjor, amb els tràfics que van destinats a punts del Corredor i que es veurien obligats a canviar d’ample: en ser impossible competir en aquestes condicions, aquests tràfics juntament amb els anteriorment citats desapareixeran immediatament, fent encara més petita la quota ferroviària, ja actualment ridícula.
En resum, es dificultarà encara més la competitivitat del ferrocarril de mercaderies respecte a altres mitjans de transport. En aquest sentit, el Corredor Mediterrani ha de la seva oportunitat estratègica en la seva capacitat per transportar mercaderies a costos realment competitius. Sorprèn que a la meitat del Corredor els seus tràfics interiors i ja existents s’hagin de veure afectats pel disseny escollit i per la ruptura de càrrega que imposa.
Mapa de Trafico de mercaderías en ancho ibérico, excluyendo dicho tramo, al carecer de ese ancho (no se incluye en efecto en cadena en el resto de las líneas que conllevará esta decisión: desaparición de tráficos Cataluña-Andalucía; Aragón-Levante y País Vasco-Valencia)Una eliminació sorprenent
El passat 14 de novembre es van licitar dos projectes ferroviaris destacats del Corredor Mediterrani: els referits als trams Vandellòs-Vinaròs i Vinaròs- Castelló. Sobre aquests dos trams, des que s’havia fet públic l’avantprojecte del Corredor, s’havien posat de manifest una sèrie d’observacions en els fòrums professionals: aquestes observacions es refereixen a la ruptura de la xarxa d’ample ibèric que aquests projectes representen i que esperava que es resolgués en els projectes definitius ara licitats i les ofertes s’obriran el proper 13 de febrer.
En aquest sentit, cal esmentar, entre d’altres, les posicions manifestades públicament per diferents autors en les sessions professionals de l’última edició del Saló Internacional de la Logística de Barcelona, les manifestades -en particular- per l’Associació d’Empreses Ferroviàries Privades i per la Confederació Espanyola Transport de Mercaderies. Aquestes posicions han estat recollides per algunes publicacions (Transport XXI de data d’1 de maig del 2013) i generalistes (El Periódico de Catalunya de 12 de maig, El Mundo de 28 d’agost). Posteriorment alguns clients directes del ferrocarril i en general el sector de l’automòbil, a través de la seva associació representativa, ha manifestat també la seva sorpresa.
Tots aquests actors han exposat àmpliament la problemàtica així com les seves implicacions en cost de transport ferroviari que suposa l’eliminació de l’ample ibèric en aquests projectes (al qual cal afegir el tram Novelda-Múrcia). Efectivament, en contra del que es fa a la resta del Corredor, on s’afegeix l’ample internacional sense eliminar l’ibèric, en aquests dos sectors aquest últim desapareix a favor del primer, la qual cosa és sorprenent.
Comments are closed.