Posicionament de Foment del Treball per superar la sequera a Catalunya. Propostes per garantir l’aigua

LA GESTIÓ D’AIGUA. PRINCIPAL REPTE DE LA SOCIETAT CATALANA

Foment de Treball, davant de la sequera extrema que està patint l’àrea de les conques interiors de Catalunya, i seguint amb les seves comunicacions anteriors dels darrers mesos manifesta:

Considerem que la gestió de l’aigua s’ha convertit en el principal repte pel Govern i la societat en el seu conjunt. La disponibilitat de l’aigua té afectació en el benestar social i econòmic de la ciutadania, en les activitats productives i econòmiques i en la preservació dels ecosistemes i el medi natural.
Som conscients que Catalunya, per la situació geogràfica en zona mediterrània i per efectes del canvi climàtic, es troba en una escassetat hídrica estructural i quasi permanent, amb una reducció de l’aigua disponible que s’ha d’afrontar amb inversions en grans infraestructures per guanyar resiliència.
Que en l’actualitat estem patint la sequera més important dels darrers temps, que obliga a prendre mesures de caràcter urgent i immediat per garantir el subministrament a la població i als sectors productius.
La disponibilitat d’aigua és una de les principals preocupacions tant en el sector primari com en l’industrial i de serveis. Les notícies de falta d’aigua i la implicació dels anuncis de restriccions tenen efectes importants en la productivitat de diversos sectors o en la captació de futures inversions industrials.
Foment del Treball ofereix, un cop més, la col·laboració de les empreses per fer front a aquest important repte que representa la falta d’aigua. Tenim la tecnologia, el coneixement i la capacitat financera per poder assolir una resiliència hídrica a mig termini que no ens faci patir per sequeres futures i per ajudar a la provisió d’aigua en el curt termini. La col·laboració publicoprivada és l’única opció per poder guanyar aquest repte.
Foment del Treball vol expressar el seu rebuig a culpabilitzar qualsevol sector com a culpable de ser un gran consumidor d’aigua, com s’ha fet amb el sector agrari o amb el sector turístic o de l’oci. Són dos sectors molt importants i cabdals en la generació de riquesa i en la creació d’ocupació directe i indirecte. No podem acceptar que amb l’excusa de la sequera es vulguin imposar criteris ideològics contra alguns sectors promovent les teories del decreixement econòmic.

GUANYAR RESILÈNCIA PEL FUTUR

Per resoldre aquesta escassetat hídrica estructural reclamem al Govern i a la resta d’administracions que prenguin les mesures perquè en el mig termini es pugui garantir una resiliència a futures sequeres que ens permetin garantir l’accés a l’aigua per al consum humà i per a les activitats productives, econòmiques i d’oci i lleure.
Exigim al Govern l’execució de les infraestructures i les inversions establertes en la Llei 9/2023 de “mesures extraordinàries i urgents per afrontar la situació de sequera excepcional de Catalunya”, establint la tramitació per emergència, d’acord amb l’article 120 de la Llei 9/2017 de contractes del sector públic, per executar-les sense demora, agilitzant els tràmits administratius i reduint la burocràcia associada.

Cal prioritzar els projectes d’inversió en la conca del Besós, en especial:

l’ampliació i millora de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) del Besós, que pot proporcionar en breu temps una quantitat d’uns 20 hm3/any addicionals,
així com noves captacions d’aigües subterrànies i superficials,
la millora de les potabilitzadores,
l’acceleració dels projectes per la construcció d’una estació de regeneració d’aigua a la conca.

SUPERAR LA SEQUERA ACTUAL

La situació d’extrema sequera que estem patint en l’actualitat ens obliga a prendre mesures d’urgència per garantir l’aigua en el curt termini.

Reclamen al Govern que prengui totes les mesures al seu abast per garantir l’accés a l’aigua en tots els sectors productius i les mesures compensatòries en per pal·liar els efectes de les restriccions.

En l’àmbit de la gestió de la demanda, proposem:

Permetre la reutilització d’aigua regenerada per a usos industrials, ramaders i agrícoles, mitjançant el desplegament normatiu del Reglament (UE) 2020/741 i establir les actuacions administratives per la seva aplicació immediata perquè diversos sectors puguin fer ús de l’aigua regenerada en substitució de l’aigua de consum.
Que les restriccions en el sector agrícola tinguin en compte el consum d’aigua i el sistema de reg de cada explotació agrícola perquè aquelles que hagin invertit en sistemes de reg més eficients i de menor ús d’aigua no tinguin unes restriccions tan importants.
Permetre l’ús d’aigua no potable per al reg de supervivència d’arbres i jardineria tant en el sector públic com en el privat.
Establir un sistema d’estandardització de la reducció d’aigua en usos industrials basat en la petjada hídrica i en el certificat hídric.
Establir “sectors essencials” que quedin al marge de les restriccions quan hagin d’assumir el manteniment de les xarxes de distribució alimentària.
El sector turístic representa directament un 12% del PIB i indirectament un 20% (per la implicació en el sector de la restauració, l’oci, la cultura o la indústria auxiliar). No podem perdre la temporada turística i fer-ho per anuncis fora del sentit comú, com el de prohibir el reompliment de les piscines, que representa entre un 1 i un 2% del consum d’aigua total d’un establiment hoteler, però que té un impacte molt important per les reserves turístiques.
En aquest sentit, reclamem:
Autoritzar el reompliment de piscines en els establiments turístics. Que les restriccions d’aigua en establiments turístics es realitzin sobre la totalitat del consum de l’establiment, aixecant-se la prohibició de reomplir piscines i que els establiments puguin lliurament establir el seu estalvi d’aigua sobre la totalitat del consum segons la dotació autoritzada a cada establiment.
Fomentar l’ús d’aigua de mar tractada en el sector turístic i de lleure per l’ompliment de piscines i instal·lacions aquàtiques i agilitzant els tràmits administratius per poder-ne fer ús en aquesta mateixa temporada.
Permetre l’ompliment de piscines mitjançant la captació i el transport d’aigua d’altres territoris que no es trobin en situació de sequera.

INTERCONNEXIÓ DE XARXES

En l’àmbit de la gestió de l’oferta, considerem imprescindible procedir a la interconnexió de xarxes en les diferents conques hidrogràfiques de Catalunya, com una de les solucions més factibles a curt termini per proveir d’aigua a les conques internes i superar la sequera actual.

Foment del Treball exigeix al Govern la interconnexió de la xarxa d’abastament del sistema Ter-Llobregat (ATL) amb la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT).
La interconnexió està avalada tècnicament per diversos col·legis professionals, per les enginyeries i empreses constructores, per les gestores del cicle de l’aigua. Fins i tot va estar reclamada per l’Agència Catalana de l’Aigua.
La interconnexió de xarxes ATL-CAT és una infraestructura permanent per al seu ús no recurrent, esporàdic i temporal en situacions d’emergència.
Una infraestructura bidireccional, que pot donar resposta en cas de falta de subministrament del CAT des de l’Ebre per problemes tècnics.
No hi ha cap problema tècnic i econòmic per a la no realització de la interconnexió de xarxes. En un termini de sis a vuit mesos la infraestructura pot estar realitzada i en ple funcionament.

CANVIS NORMATIUS I AGILITZACIÓ ADMINISTRATIVA

Foment del Treball reclama al Govern que estableixi les mesures compensatòries en cas que per les restriccions s’hagin de produir aturades en alguns sectors productius.
Cal agilitar l’aplicació dels Expedients de Regulació Temporal de l’Ocupació (ERTO) tal com s’estableix en Instrucció́ 1/2023, de 19 de maig, de la Secretaria de Treball, “sobre els procediments administratius per a la tramitació́ d’expedients de regulació́ d’ocupació́ en relació́ amb la situació́ de sequera que travessa Catalunya”, i en les actualitzacions posteriors.
Cal assumir les compensacions i ajuts econòmiques per aquells sectors industrials i de serveis que hagin d’aturar la producció obligats per les restriccions en el subministrament d’aigua, o pels sectors com l’agrari i el ramader que la sequera ha fet perdre la seva capacitat de producció, així com empreses i sectors que han estat afectats per la incapacitat del sector primari de poder oferir la matèria primera. Cal modificar el Decret Llei 1/2023 de 28 de febrer “pel qual s’estableixen mesures extraordinàries i urgents per fer front a la situació de sequera excepcional en l’àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya” i qualsevol altre normativa per fer-ho possible.
Cal potenciar les línies de subvencions per a la millora en eficiència en la gestió i l’estalvi en l’ús de l’aigua, agilitzant la tramitació administrativa per tenir un efecte immediat.
S’ha de suspendre l’augment del cànon de l’aigua previst en la Projecte de llei de mesures fiscals, financeres i administratives i del sector públic per al 2024 aprovat pel Govern, que contempla un augment entre el 20% i 40% pels diferents usuaris.
L’increment del cànon que el Govern imposarà tant en els usuaris domèstics com no domèstics, com la indústria, suposarà al voltant de 125 milions d’euros. En total, s’estima que el cànon de l’aigua recaptat per l’ACA passaria a més de 585 milions d’euros.
El sector industrial patirà un increment del 40% del cànon, fet que suposarà un càstig addicional a un sector ja malmès per les restriccions. En el cas d’aprovació del projecte de llei, els usos industrials hauran de pagar uns 40 milions euros més que l’any anterior arribant a costejar en conjunt gairebé 140 milions d’euros pel consum aigua.
El cànon de l’aigua es destina principalment al sanejament i a sufragar les despeses de l’estructura de l’ACA. Per tant, aquest increment no correspon a una inversió real en noves infraestructures per afrontar la situació de sequera.
L’impacte econòmic de la mesura sorprèn en conèixer les informacions que l’ACA ha anat acumulant un excedent de tresoreria de 540 milions d’euros, que no ha destinat a executar les inversions per afrontar la situació d’emergència per sequera. Aquest romanent de tresoreria s’ha anat generant des de l’any 2019, any en què ja es va amortitzar el deute totalment.