- En tot cas, el capítol de la Inversió Pública dels PGE 2018 mostra un canvi destacat respecte els de l’exercici 2017, ja que la partida augmenta un 15,3%.
- Les projeccions del govern sobre el creixement de l’economia espanyola (2,7%) són realistes i estan en línia amb les últimes estimacions de diversos organismes, serveis d’estudis i agències de qualificació.
El projecte de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) presentat pel Govern per al 2018 preveu només una inversió real del 10,6% del total per a Catalunya, molt per sota del pes específics que té en el conjunt de l’economia espanyola. Si bé és cert que el projecte de PGE assenyala que el volum d’inversió destinat per l’Estat a Catalunya arriba a la xifra de 1.113,8 milions d’euros, és a dir, el 13,3% del total de la inversió regionalitzable, si s’escodrinyen els annexos d’inversions reals, en els seus diversos toms (I, II i III), es constata que la inversió destinada, amb la concreció del projecte d’inversió, se situa per a Catalunya en el 10,6% del total per al exercici 2018. A més, en les inversions projectades al 2019 aquest valor és del 10,4%, llevat que s’incorporin nous projectes en el proper pressupost, i en el 8,4% del total de la inversió regionalitzada per a l’any 2020. Foment del Treball ha analitzat en aquest informe el projecte de PGE 2018.
En tot cas, el capítol de la Inversió Pública dels PGE 2018 mostra un canvi destacat respecte els de l’exercici 2017, ja que la partida augmenta un 15,3%, amb un augment del 14,8% en el sector públic administratiu amb pressupost limitat, i del 15,8% en el sector públic amb pressupost estimatiu.
Trajectòria econòmica positiva
Els PGE 2018 s’acompanyen del corresponent quadre macroeconòmic que dibuixa, una vegada més, una trajectòria econòmica positiva, en què s’observa una gradual moderació de creixement del PIB d’Espanya per l’empitjorament dels factors que han impulsat la recuperació econòmica dels últims anys, però que conserva un ritme d’expansió encara superior a la mitjana europea. Així, segons els PGE 2018, el creixement econòmic es preveu del 2,7% per aquest any.
Aquestes projeccions del govern sobre el creixement de l’economia espanyola són realistes i estan en línia amb les últimes estimacions de diversos organismes, serveis d’estudis i agències de qualificació: Comissió Europea (+ 2,6%), BdE (+2,7 %), CEOE (+ 2,7%), Standar & Poor’s (+ 2,7%), per esmentar alguns exemples.
Dèficit i deute públic
S’assigna a les diferents administracions la distribució dels compromisos de dèficit públics per a l’any 2018, que suposa assolir el -1,1% per a la Seguretat Social, el -0,4% per a les CCAA i el -0,7% per a l’Administració Central, pel que la disminució del dèficit correspon bàsicament aquest any a l’Administració Central. Per al 2020, es preveu que totes les administracions, excepte la Seguretat Social, aconsegueixin l’equilibri pressupostari. D’aquí, que s’han de contemplar amb prudència les mesures de despesa, en un procés d’envelliment de la població que tensarà encara més els pressupostos de la Seguretat Social a mig i llarg termini.
Finalment, s’exposen els nivells de deute públic, que es reduiran gradualment a causa de la millora de l’activitat econòmica i la consolidació de les finances públiques. Així, la projecció del ràtio de deute públic-PIB es preveu que disminueixi estimant que per al 2020 es situa en el 92,5%.
Aquesta reducció es deu, en gran mesura, a la millora de la situació econòmica, i a la reducció del dèficit públic que en el 2020 es situarà en el 0,5% del PIB.
Ingressos de l’Estat
La previsió d’ingressos no financers de l’Estat el 2018 se situa en 141.307.000 d’euros, fet que suposa un increment en relació amb la recaptació de 2017, que va totalitzar 131.028.000 d’euros, és a dir, amb una pujada del 7,8% (sense efecte SII).
Els ingressos tributaris de l’Estat s’estimen creixeran un 11,6%, tot i que el total pressupostat el 2017 sobre la recaptació del mateix any hagi estat del 92,7%. Cal esmentar, que no s’observen variacions significatives en les figures tributàries, excepte en la rebaixa de l’IRPF a les rendes més baixes o l’IVA en determinats serveis (per exemple, l’exhibició d’espectacles culturals).
D’altra banda, és qüestionable el manteniment de l’Impost al Patrimoni en els PGE2018, figura tributària que s’havia abandonat i després recuperat en l’època de crisi econòmica, però que ja s’hauria d’haver eliminat, en línia amb els altres països desenvolupats que no compten amb aquest impost. La recuperació d’aquesta figura es va justificar per la crisi, però resulta sens dubte injustificada la seva permanència donada la millora dels ingressos tributaris que experimenta en el pressupost de l’Estat i especialment, el que es traslladi a les CC.AA. Per tot això, entenem que no té sentit que en el 2018 continuar mantenint aquest impost, que ha estat posat en dubte, tant per l’acadèmia com per la realitat tributària de gairebé la totalitat de països desenvolupats, que també persegueix en les seves polítiques públiques l’objectiu de la redistribució de rendes a través de la política fiscal.
Les previsions d’ingressos dels PGE2018 són, per tant, optimistes en un context de moderació econòmica, expansió de la despesa i ajustos encara pendents en relació a les finances públiques. En aquest sentit, el governador del Banc d’Espanya, el 2017, ja va mostrar els seus dubtes sobre l’optimisme en les xifres d’ingressos derivats de la via impositiva, com s’ha assenyalat en anteriors informes.
Pel que fa referència als beneficis fiscals, aquests augmenten en l’exercici 2018 en un 9,3%. Així els continguts en l’IRPF augmenten un lleuger 0,7% (per la menor deducció per inversió en habitatge habitual), tot i que destaca l’augment a causa de la reducció per rendiments del treball (associat a la rebaixa en l’IRPF ja comentada).
L’increment més significatiu dels beneficis fiscals es dóna en l’impost sobre societats que pugen un 62,3%, per l’augment relacionat amb els tipus reduïts de gravamen, a més de les deduccions per inversions a Canàries i la bonificació per prestació de serveis públics locals.
Per sectors, destaquen els increments en els beneficis fiscals de Comerç, Turisme i PIME així com d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
Despesa Pública de l’Estat
El pressupost de despeses no financeres augmenta un 1,6% en la seva totalitat, i si s’exclou el finançament a administracions territorials (que pugen un 2,7%) l’increment seria del 1,3%. Addicionalment, cal assenyalar que l’aportació de l’Estat al Servei Públic d’Ocupació Estatal i FOGASA es veu reduïda en un 92,7% (passant de 2.002 milions d’euros el 2017 a 146 en 2018). L’aportació de l’Estat a la Seguretat Social s’incrementa fins als 13.557.000 d’euros (+ 3,6%); i augmenta la càrrega financera, classes passives, Unió Europea, Fons de Contingència i altres despeses en un 1,0%, de manera que la despesa financera dels ministeris s’incrementa en un 5,9%.
Comments are closed.