Foment del Treball organitza, conjuntament amb l’ICEX, la jornada Dona emprenedora i internacionalització per abordar la bretxa de gènere, en relació a l’actual context imparable de globalizació i aceleració del canvi tecnològic. La principal conclusió que s’ha extret de la sessió és que tot i que el percentatge d’emprenedores s’acosta al d’emprenedors, encara persisteixen molts condicionants socials, formatius i professionals que fan que les dones tinguin negocis més petits, amb menys capacitat financera i, en conseqüència, menys ambicions exportadores.
La vicepresidenta de la patronal, Virginia Guinda, ha inaugurat l’acte repassant les principals fites aconseguides en la lluita per l’igualtat de gènere en els últims 30 anys, però ha advertit que la presència de les dones en el mercat laboral encara mostra estadístiques inferiors a les dels homes: la seva taxa d’activitat és inferior, tenen poca presència en activitats econòmiques i professionals, les condicions salarials són pitjors (guanyen un 12,7% menys per hora que els homes en totes les branques d’activitat), la taxes de precarietat són més altes, afronten més dificultats per accedir a llocs de responsabilitat i participen menys en el teixit empresarial.
“És necessari continuar fomentant l’esperit empresarial de les dones en tots els àmbits, però especialment en l’esfera científica i tecnològica. Ser capaços de crear un model que integri la perspectiva de gènere en els processos de transferència de coneixement i en la creació d’empreses de base tecnològica, apostant per incrementar la participació de les dones en sectors d’alt valor afegit”, ha expressat la vicepresidenta del Foment.
Principals obstacles a l’hora d’emprendre i internacionalitzar
Segons l’informe GEM 2017-2018, els emprenedors en fase inicial són el 55,1% del total, enfront del 44,9% d’emprenedores. Però una mirada més detallada mostra que les dones estan al capdavant dels projectes empresarials de menor mida i, per tant, tenen menys opcions de sortir a l’exterior. De fet, el 80% de les empresàries ni tan sols es plantegen la possibilitat d’internacionalitzar el seu negoci. Segons les expertes, una de les grans dificultats per analitzar les diferències de gènere en la internacionalització dels negocis és la manca d’estadístiques diferenciades disponibles, però l’anàlisi de dades genèriques permet extreure primeres conclusions. “Les startups tecnològiques solen ser les empreses que acaben internacionalitzant els seus productes i hi ha molt poca presència de dones emprenedores en aquest sector”, analitza la presidenta de la Comissió Laboral i de Recursos Humans del Foment del Treball, María Ángeles Tejada.
Per la seva banda, la directora general de Comerç i Inversions del Ministeri d’Indústria, María Paz Ramos, exposa que “el 80% dels béns importats i exportats al món pertanyen al món industrial, i la majoria tenen un component tecnològic altíssim”. Un sector en què les dones estan clarament infrarepresentades. De fet, en l’actualitat les dones només representen el 13% dels estudiants en les carreres STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). La presidenta de la Comissió d’Igualtat del Foment, Francina Valls, identifica algunes de les causes d’aquesta manca de dones interessades en les carreres STEM: “Existeixen tota mena de condicionants i barreres socials que comencen en l’educació escolar, on s’estableixen els rols i els gustos dels nens i nenes, per la qual cosa necessitem sistematitzar nous models formatius que ensenyin que tots podem fer tota classe de treballs”.
La directora de desenvolupament de negoci per a la incubadora d’alta tecnologia 3D Factory del Consoci de la Zona Franca de Barcelona i Leitat, Aintzane Arbide, reflexiona sobre per què no preocupa el fet que els homes tinguin poca inclinació per les carreres sociològiques, mentre que l’obstinació només rau en incentivar les disciplines STEM en les dones. Segons l’experta, part de la solució per equilibrar la balança en aquest aspecte es pot trobar en actuar en ambdues direccions.
Coincideix en el diagnòstic la secretària general de la Federació d’Associacions d’Empresàries del Mediterrani (Afaemme), Beatriz Fernández: “Als homes se’ls pressuposa aquest esperit emprenedor, però les dones ens sentim soles quan ho fem, i això s’explica pel rol històric que se’ns atribueix, que ens limita a l’hora d’emprendre i d’internacionalitzar els nostres negocis”. En aquest sentit, Fernández reivindica la creació de xarxes de suport entre dones empresàries: “El networking serveix per posar-nos en contacte, establir aliances i, sobretot, guanyar aquesta seguretat que molts cops ens manca”.
El debat sobre l’accés al finançament i la discriminació positiva
En el cas de l’accés al finançament, pel que fa a les stratups, Valls destaca que un dels elements que més valoren els inversors a l’hora d’apostar per una nova empresa és la diversitat de gènere, disciplina i talent que presenta. Pel que fa a l’aportació de microcrèdits, també és un factor a favor de les emprenedores, mentre que a l’hora de rebre grans quantitats, les xifres semblen mostrar que les entitats confien més en els homes, potser perquè les empreses liderades per dones són més petites en general, considera Fernández.
A més de l’educació, les carreres escollides i els condicionants de gènere a l’hora de créixer, les expertes apunten un últim element clau a l’hora de crear projectes amb aspiracions internacionals: “Un determinant important perquè les emprenedores portin els seus negocis a l’exterior és haver ocupat prèviament llocs de responsabilitat en empreses amb presència internacional i, per aconseguir-ho, cal que hi hagi possibilitats de promoció en aquestes organitzacions”, indica Tejada, que considera que els homes “es mouen com un lobby per donar-se a conèixer i ocupar aquestes posicions, mentre que les dones hem estat invisibles molts anys”.
Una de les mesures correctores més populars per aconseguir la igualtat de gènere en llocs de responsabilitat és la discriminació positiva. Valls manifesta els seus dubtes i advoca per treballar per fer-se visibles dins de les organitzacions: “Em molestaria arribar a un lloc de responsabilitat pel simple fet de ser dona, cosa per la qual crec que ens hem de preguntar per què no arribem a certes posicions si no ens falta cap capacitat; per què no ens veuen i solucionar-ho”. Comparteix la visió Tejada, que ressalta l’ínfima presència femenina en els programes d’internacionalització existents: “Abans de pensar en ofertes empresarials i d’exportació propis per a dones hauríem de plantejar-nos per què no utilitzem els que ja existeixen”.
Finalment, les expertes coincideixen en què per seguir avançant cal que administracions públiques, empreses i, sobretot, societat prioritzin encara més l’impuls d’una major participació de la dona en l’àmbit laboral i emprenedor.
Comments are closed.