Les economies de l’Àfrica Subsahariana van accelerar el ritme de l’activitat reformadora, amb 37 països realitzant un total de 80 reformes empresarials l’any passat, cosa que representa un 14% més que l’any anterior. El 77% de les economies africanes van fer aquestes reformes, amb una mitjana de 1.7 reformes per país i set economies de la regió van implementar quatre o més mesures en aquest sentit, cadascuna, l’any passat. Aquestes xifres situen a l’Àfrica Subsahariana per davant de Llatinoamèrica, Carib i el nord d’Amèrica al mapa general de les reformes econòmiques que afavoreixen el clima de negocis.
Així ho ha afirmat avui a la seu del Foment el director del Grup d’Indicadors Globals del Grup Banc Mundial, Augusto López-Claros, que va presentar els resultats de l’informe Doing Business 2017, un treball que cada any permet avaluar l’esforç dels països per facilitar l’emprenedoria i l’arribada d’inversions a través d’una exhaustiva mesurament d’indicadors que afecten a 11 àrees del cicle de vida d’una empresa. L’acte, organitzat per Casa Àfrica en el marc del projecte CONFIAFRICA, cofinançat per la Unió Europea a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional-FEDER en el marc del programa de cooperació INTERREG MAC (Açores, Madeira i Canàries), va ser inaugurat pel director general de Casa Àfrica, Luis Padrón, i del president de la Comissió Internacional del Foment, Joan Canals.
En la inauguració, el director general de Casa Àfrica, Luis Padrón, ha explicat que el Doing Business és l’informe de referència per avaluar el clima de negoci dels països del món, i que en el cas africà mostra any rere any l’esforç que realitzen per facilitar la creació d’empreses i atraure inversió. Padró va dir que és un informe molt influent, fins al punt que els governs s’esforcen any a any per millorar en tots els indicadors.
L’informe Doing Business mostra com pràcticament tots els països africans han millorats els seus indicadors en els últims dos anys. En el més alt del rànquing africà, Mauricio és el país amb millor posició a nivell global (lloc 49), seguit de Rwanda (56), Botswana (71), Sud-àfrica (74) i Kenya (91). Per contra, els últims països del rànquing global segueixen sent, majoritàriament, africans: República Democràtica del Congo (184), República Centreafricana (185), Sudan del Sud (186), Eritrea (189) i Somàlia (190).
En els dos últims anys, 18 països africans han fet reformes per resoldre problemes d’insolvència de les empreses, 15 països han fet reformes per agilitzar la creació d’empreses i l’emprenedoria, 14 països han legislat per facilitar i millorar l’obtenció de crèdits i 8 països han regulat els seus mercats de treball. De fet, tres quartes parts de les reformes realitzades a l’Àfrica Subsahariana en els últims 10 anys van perseguir reduir la complexitat i els costos dels processos regulatoris.
A tall d’exemple, el 2005, en només 3 de les 45 economies de l’Àfrica Subsahariana que es mesuraven en el Doing Business, es podria crear una empresa en menys de 20 dies. Avui, 12 anys més tard, més de la meitat de les economies africanes permeten la creació d’una empresa en menys de 20 dies.
El treball del Banc Mundial, segons va exposar López Claros està evidenciant com any a any es redueix la bretxa entre els països subsaharians i de la resta del món, i permet posar el focus en alguns dels reptes als quals a curt termini s’enfronten els països africans. Un d’ells, per exemple, és el temps i el cost mitjà per realitzar un tràmit duaner, tant d’exportació com d’importació. A hores d’ara, cal una mitjana de 144 hores i 676 dòlars perquè un producte importat aconsegueixi entrar en un país de l’Àfrica subsahariana, molt lluny de les 79 hores i 473 dòlars de mitjana global. En les exportacions, la bretxa continua sent àmplia, perquè mentre a l’Àfrica subsahariana l’exportació d’un producte triga unes 103 hores de duana i costa 583 dòlars, la mitjana global triga 59 hores i costa 403 dòlars. La clau, segons afirma el Banc Mundial, és perseverar en la implementació de sistemes electrònics, que són els que més impacte aconsegueixen en la reducció de temps i costos.
Aquest any, Doing Business inclou un component de gènere en tres indicadors – obertura d’una empresa, registre de propietats i compliment de contractes-, trobant-disparitats en 38 economies. Entre aquestes economies, 23 imposen més requisits a les dones casades que als homes casats que volen constituir una empresa. 16 economies limiten la capacitat de les dones de posseir, usar i transferir propietats. Doing Business revela que, en aquestes economies, menys dones treballen en el sector privat, ja sigui com a treballadores o com a ocupadores.
Pel que fa a països africans que se situen entre els alumnes més avantatjats de la classe, trobem territoris com Costa d’Ivori. El 2008, el govern ivorià va començar les reformes per facilitar els negocis al país, abolint el requisit de notificació d’obertura de negoci davant el Ministeri de Treball. Les reformes van continuar en 2012, 2014 i 2015, reorganitzant l’oficina legal en què els emprenedors presentaven la seva documentació, creant una fila única, reduint les taxes de notaria, reemplaçant el certificat de penals per una declaració jurada, reduint el capital mínim requerit i les taxes de registre i agilitzant altres processos.
El Senegal, per exemple, és un dels països que ha treballat en l’últim any per facilitar el registre de la propietat amb vistes a la transparència tant en el cadastre com en el registre. A més, el Senegal ha millorat l’accés a la informació sobre el crèdit amb una nova oficina específica, va reduir impostos, va millorar la comptabilitat i els programes informàtics per al pagament de taxes i va introduir un nou procediment de conciliació per a empreses amb dificultats financessis i un procediment preventiu de liquidació simplificat per a les petites empreses.
Doing Busines
Doing Business 2017 és la catorzena edició d’una sèrie d’informes anuals que mesuren les regulacions que afavoreixen o restringeixen l’activitat empresarial. Doing Business presenta indicadors quantitatius sobre les regulacions empresarials i la protecció dels drets de propietat que són comparables entre 190 economies – des de l’Afganistan fins a Zimbabwe – i a través del temps.
Doing Business analitza les regulacions que afecten a 11 àrees del cicle de vida d’una empresa. Deu d’aquestes àrees s’inclouen en la classificació sobre la facilitat per fer negocis d’aquest any: obertura d’una empresa, maneig de permisos de construcció, obtenció d’electricitat, registre de propietats, obtenció de crèdit, protecció dels inversors minoritaris, pagament de impostos, comerç transfronterer, compliment de contractes i resolució d’insolvència. Doing Business també mesura la regulació del mercat laboral, que no està inclosa en la classificació d’aquest any.
Comments are closed.