No podem renunciar al progrés que aporten les infraestructures, i més quan ens hi falten
Foment del Treball ha demanat reiteradament que es prioritzin les infraestructures públiques i privades vitals per al país i per al seu desenvolupament, que li permetin competir internacionalment i reduir el seu dèficit històric denunciat per la societat civil catalana. No podem renunciar al progrés que aporten les infraestructures, i més quan ens hi falten. Per això, cal treballar per assolir els consensos necessaris per dur-les a terme.
Per això, Foment ha impulsat i participat amb més de dues-centes entitats el passat 2 de juny en l’acte d’ESADE “Tots amb l’ampliació de l’aeroport”, amb la convicció profunda de que Catalunya necessita polítiques de creixement, que permetin dinamitzar l’economia alhora que afavorir la cohesió social. Sense creació de riquesa no es possible la seva redistribució, ni personal ni territorial. Sense creació de riquesa l’estat del benestar esdevindrà insostenible.
No cal recordar que l’ampliació de l’Aeroport del Prat implicaria una inversió de 1.600-1.700 milions de euros en una infraestructura que te incidència en el PIB de Catalunya, de 5 mil milions d’euros anuals, amb una incidència en el mercat de treball propera als 300.000 llocs de treball, entre directes i indirectes. Amb la seva ampliació, l’Aeroport de Barcelona es convertiria en el “hub” intercontinental pel qual hem vingut lluitant durant anys. “Hub” que, a més, potenciaria els aeroports de Reus i de Girona-Costa Brava. Es per això que l’ampliació de l’Aeroport respon a una necessitat d’interès general, social i econòmic, i reclama el consens de totes les administracions i de les poblacions implicades.
Existeix un ampli consens al voltant de l’ampliació. La publicació avui d’una enquesta ratifica que la gran majoria dels catalans són favorables a una ampliació que comporta progrés econòmic i progrés social, potenciant l’estructura econòmica i afavorint la creació d’ocupació.
ES PER AIXÒ QUE FOMENT DEL TREBALL VA MANIFESTAR LA SEVA INDIGNACIÓ I PERPLEXITAT DAVANT LA RENUNCIA DEL GOVERN DE CATALUNYA I DEL GOVERN D’ESPANYA –AQUEST, DURANT CINC ANYS- AL DESENVOLUPAMENT DE LA INFRAESTRUCTURA, AMB LA INTERRUPCIÓ DEL DIÀLEG I LES NEGOCIACIONS EXIGIDES PER LES COMPETÈNCIES CONCURRENTS SOBRE LA MATÈRIA.
Tal com s’ha pogut saber en les últimes setmanes, ni els imperatius mediambientals que pretenen garantir la biodiversitat, ni les consideracions regulatòries aeroportuàries constitueixen obstacles insuperables per a la ampliació de l’aeroport.
El fet de que el Govern català i el Govern central justifiquen el seu desistiment o renuncia al projecte basant-se respectivament en uns i en unes altres te més, per tant, d’excusa que de justificació. I posa de manifest una sorprenent manca del lideratge que l’Estatut i la Constitució els atribueix al encarregar-los la direcció de la política interior del país. I, per tant, la projecció i desenvolupament de les seves infraestructures bàsiques per a la internacionalització i el desenvolupament econòmic, i per a la creació de llocs de treball. Tot sembla indicar que els respectius governs i els partits que els recolzen han tingut mes en consideració els seus interessos polítics curterministes, que l’interès general.
La política és negociació, buscar punts de trobada, davant un projecte que ha d’esdevenir estructural i no conjuntural. Es perfectament factible dissenyar-se i executar-se las contrapartides mediambientals que garanteixin el vist i plau de la Comissió Europea al projecte; de la mateixa manera que poden ampliar-se els terminis previstos en la regulació aeroportuària per a l’aprovació del Document de Regulació Aeroportuària (DORA) que hauria d’incorporar l’ampliació de l’Aeroport del Prat. Encara hi som a temps, però no es pot perdre perquè la realitat no espera i un projecte a llarg termini, amb projecció de futur, no pot quedar determinat per la política a curt. Cal pensar amb alçada de mires. El futur industrial i econòmic no depèn només dels pressupostos, sinó que depèn de la fixació d’un projecte de país.
S’han de convocar immediatament les Meses Tècniques sobre l´aeroport, que son l’àmbit en el qual es pot acordar la millor alternativa per aconseguir els objectius sobre els quals ja hi ha consens: convertir l’aeroport en hub intercontinental, respectar l’ús de pistes actual per a minimitzar l’impacte acústic i trobar solucions que compensin les potencials afectacions mediambientals.
A continuació del treball de les meses tècniques, s’ha d’elaborar ràpidament el nou Pla Director i iniciar la seva tramitació ambiental; permetent l’inici de les obres en el menor termini possible, sempre abans que es produeixi la saturació de les instal·lacions actuals. El mateix cal fer amb la Ciutat Aeroportuària.
Per això Foment del Treball des de la convicció de que la inversió a l’aeroport és encara possible, insta i reclama als governs d’Espanya i de la Generalitat que recuperin sense més dilació la negociació per tal d’aprovar el pla d’inversions a l’aeroport de Barcelona, el gran projecte d’ampliació. Diàleg, negociació i pacte. Aquest és el camí. Cal fer política amb determinació. Cal assumir riscos i crítiques. Amagar els problemes no vol dir que desapareguin. Si El Prat no creix, altres aeroports ho faran el que anirà en detriment del paper de Barcelona, i Catalunya, al món. No estem per perdre oportunitats. Ni Catalunya, ni España.
Comments are closed.