El 2022 el món aguarda més certeses sobre els desafiaments a què s’enfronta i és més conscient de la seva vulnerabilitat i interdependència. El futur és sempre incert, però la incertesa ara no és tant respecte el què, sinó sobre el com, el qui i, fins i tot, el quan. No és cap problema de diagnòstic. Sobren dades i conclusions sobre la transcendència del moment actual, i de les grans transicions en curs com ara la digital, la verda o la laboral. Tanmateix, la incapacitat per portar-les a terme de manera col·lectiva i inclusiva ens situen en un escenari de fractura. El debat se centra en saber on són els límits d’una possible irreversibilitat, quin tipus de lideratge està més ben preparat o gaudeix de més legitimitat per pilotar aquestes transformacions, i quina és la millor fórmula per gestionar aquest procés de canvi amb els costos socials més baixos possibles.
Totes aquestes qüestions han estat les abordades per l’equip investigador del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) en l’informe El món el 2022: deu temes que marcaran l’agenda internacional, presentat a la seu de Foment del Treball pel director del centre, Pol Morillas, i l’investigador i coordinador del document, Eduard Soler, en una jornada de debat moderada per la presidenta de la Comissió de la UE de la patronal, Ma. Helena de Felipe.
El secretari general de Foment, David Tornos, ha donat la benvinguda a l’acte recordant el context de recuperació econòmica amb què arrenquem el 2022 i tot allò que la pot frustrar com la inflació dels preus, tensions geopolítiques, males notícies en l’àmbit sanitari, etc. Destacant que com mostra l’estudi, en aquest procés d’arrencada postpandèmica es farà evident que el món no solament avança a diferents velocitats, sinó que per a alguns col·lectius hi ha retrocessos, per exemple, en matèria de mobilitat, i crisis humanitàries. I una de les preguntes més recurrents serà si hem après a afrontar els reptes globals amb més anticipació, ambició i solidaritat. “El 2022 és un any per reavaluar els límits de la desigualtat, de les mesures restrictives, dels plans d’estímul, de les tensions geopolítiques, o de la confiança en les institucions. La recuperació econòmica i anímica serà desigual i estarà condicionada a possibles sobresalts en la rivalitat entre grans potències, l’encariment de preus i la plena superació de la pandèmia”, ha dit Tornos.
El document d’aquest any del CIDOB posa el focus en les transformacions estructurals, que sovint oblidem a causa de les crisis encadenades però que van canviant el panorama polític. “Són el motor de canvi i les qüestions que ens haurien de preocupar a l’hora de desenvolupar polítiques públiques. En canvi, ens trobem en una situació de permanent solució de les crisis immediates”, ha assenyalat el director del CIDOB, Pol Morillas.
Segons Morillas “el món no té un problema de diagnòstic. Es reconeix la necessitat i la urgència de les transicions socioeconòmiques, tecnològiques i climàtiques en curs”. I ha afegit: “El debat se centra a saber quin tipus de lideratge està més ben preparat o gaudeix de més legitimitat per pilotar els canvis, i com fer aquest procés amb els menors costos socials més baixos possibles, i on és el llindar d’una possible irreversibilitat“.
Els lideratges internacionals es reexaminaran a través d’eleccions clau com les de França, el Brasil, Hongria, les midterm als EUA, o el XX Congrés Nacional del Partit Comunista de la Xina, explica Morillas. Quin tipus d’idees, persones i models gaudiran de més suport i legitimitat per transitar cap al món postpandèmic, és la gran incognita.
Per la seva part, l’investigador i coordinador de l’estudi, Eduard Soler, ha interpel·lat als assistents sobre si som conscients de l’impacte que pot tenir la nova visió mediambiental. “La Cimera de la Biodiversitat se celebrarà a la Xina i aquest és un factor molt important, tenint en compte que un dels grans reptes és com la Xina es vol relacionar amb el món. La qüestió climàtica és un tema que a la Xina preocupa i genera inquietud dins de la pròpia població. Un informe del World Economic Forum apunta un gran marge per créixer si la Xina transita cap a un altre tipus de creixement econòmic centrat en la transició verda i digital“. La pandèmia posa sobre la taula l’afectació d’elements derivats directa o indirectament de la crisi de l’ecosistema.
Per acabar, Morillas ha posat en relleu la rellevància de l’informe per a les empreses catalanes: “proveeix del context global que han de considerar en el desenvolupament de la seva activitat. Sense conèixer les grans tendències, les empreses es trobaran amb uns elements disruptius que afectaran les seves relacions econòmiques. No s’aconsella sobre decisions estratègiques, però s’expliquen aspectes fonamentals que han d’incorporar en la seva manera d’entendre el món. La interconnexió entre el coneixement internacional i el desenvolupament empresarial, per tal que passin al llenguatge i a la presa de decisions diària de les empreses”.
Comments are closed.