- Els efectes de la crisi s’estimen molt més pronunciats per a Espanya, només igualada per Itàlia.
- La taxa d’atur a Espanya es projecta que passarà del 14,1% en 2019 al 20,8% en 2020, és a dir, un augment de més de 6 punts percentuals.
- Al seu torn, l’atur registrat va augmentar el mes de maig un 30,2% interanual a Catalunya (112.058 persones), i un 25,3% a Espanya (778.285 persones).
- Els preus dels aliments frescos aconsegueixen una taxa del 6,9%, tres punts per sobre de la del mes anterior, i els aliments envasats augmenten la seva taxa anual sis dècimes, fins al 2,2%.
- Per tot això, Foment insisteix en el conjunt de mesures de política econòmica d’urgència presentat per Foment i la consecució d’un gran pacte institucional entre els agents polítics i econòmics del país.
Es necessiten importants mesures fiscals, monetàries i financeres focalitzades per preservar els vincles econòmics entre treballadors i empreses, i entre prestadores i prestataris, mantenint intacta la infraestructura econòmica i financera de la societat. Els estímuls d’àmplia base i els serveis de liquiditat per reduir la tensió financera sistèmica poden apuntalar la confiança i evitar una contracció encara més profunda de la demanda, en limitar l’amplificació del xoc en el sistema financer i en afermar les expectatives de l’eventual recuperació econòmica. Aquesta és en essència, la recepta general, que proposa Foment fins que, de nou, creixi la demanda i se superi la por. Un gran pacte institucional sustentat en un pla de xoc d’urgència.
El primer informe de conjuntura de Foment del Treball, relatiu al primer trimestre de l’any 2020, incorpora els primers efectes de les mesures adoptades en tots els continents per contenir la pandèmia de la Covid 19 i considera que la crisi econòmica mundial no té precedents i que només la persistència de mesures excepcionals de caràcter fiscal, monetari i financer ajuden a evitar la contracció encara major de l’economia, agreujada per la por.
En aquest context, es destaquen les mesures extraordinàries adoptades des d’organismes internacionals. El BCE, per exemple, des del mes de març, ha anunciat dues injeccions de liquiditat per valor d’1.350.000 milions d’euros, juntament amb mesures per afavorir el flux de crèdit bancari contingudes tant en l’APP (Asset Pruchase Programme) com en el PEPP (Pandemic Emergency Purchase Programme) i el SSM (Single Supervisory Mechanism).
Per part seva, la Reserva Federal dels EUA, també va adoptar un conjunt de mesures com la baixada de tipus d’interès de referència al rang del 0,0%-0,25% i l’ampliació del QE (quantitative easing) mitjançant el seu programa de compra d’actius per valor de 700.000 milions de dòlars, a més d’un paquet de liquiditat per import de 2.300.000 milions de dòlars per a crèdits destinats a famílies, empreses mitjanes i petites, i governs i institucions locals; i línies swap de provisió de liquiditat de dòlars amb els principals bancs centrals del món.
Espanya
L’FMI estima una caiguda del PIB d’Espanya d’aproximadament 10 punts percentuals, passant el seu creixement del +2,0% en 2019 al -8,0% en 2020, un impacte negatiu estimat molt superior del de la zona euro (del +1,2% en 2019 al -7,5% en 2020).
L’altra cara d’aquesta evolució del PIB més negativa per a Espanya, serà l’impacte tan pronunciat en la taxa d’atur, que per al cas espanyol es projecta que passarà del 14,1% en 2019 al 20,8% en 2020, és a dir, un augment de més de 6 punts percentuals.
Estem davant un xoc simètric que ha afectat a tots els països però que el seu impacte serà desigual donat que dependrà de la gravetat de la pandèmia i de la rigidesa de les mesures adoptades en cada cas, i també de la situació inicial de cada país i de les mesures de política implementades, en funció dels seus propis marges de maniobra.
Des de la perspectiva de la demanda, la contribució de la demanda nacional a la variació del PIB va ser de -4,3 punts i, d’altra banda, la demanda externa va contribuir amb +0,2 punts perquè les importacions van caure més que les exportacions.
Des de la perspectiva de l’oferta, tots els sectors es van contreure. La construcció va caure intensament i el sector serveis es va veure especialment afectat amb una gran reducció de la seva activitat.
I Catalunya
En el primer trimestre, el PIB de Catalunya va caure un 3,9% interanual, la qual cosa implica una contracció de l’activitat d’aproximadament 5 punts percentuals en relació al trimestre anterior. El descens intertrimestral va ser del 4,6%.
Per sectors, destaca la forta caiguda dels serveis, únic sector que es va mantenir en creixement durant el trimestre anterior, ja que tant la construcció com la indústria s’havien contret en l’últim trimestre de l’any passat. Cal assenyalar, que la indústria, ha estat el sector que va disminuir en menor magnitud, però que ve arrossegant més d’un any de taxes negatives; des de l’últim trimestre de 2018 el sector registra caigudes successives en la seva producció.
Amb les dades de tot el 2019, concloíem, en l’informe anterior, que l’activitat del sector serveis exhibia un creixement sòlid, mentre que la d’indústria, per contra, s’havia vist fortament minvada. A més, destacàvem favorablement l’activitat comercial i turística.
Ara, les dades que llancen aquests mateixos indicadors mostren caigudes de magnituds sense precedents, com per exemple, el fet que hi hagi hagut zero visitants de l’estranger en el mes d’abril. Cal destacar, que molts d’aquests indicadors no recullen encara tota la contracció de l’activitat a causa de l’aturada deguda a la crisi del Covid 19, ja que molts d’ells abasten els canvis succeïts fins al mes de març únicament.
…en general
Les mesures econòmiques adoptades per limitar la pèrdua d’ocupació i per fer costat al sector empresarial esmorteiran part de l’impacte de la crisi. No obstant això, la taxa d’atur es preveu que augmenti significativament en 2020, i que només una part d’aquest increment es reverteixi en 2021.
Mercat de treball
Segons dades de l’EPA del primer trimestre d’enguany, a Espanya l’ocupació va baixar en 285.600 persones respecte al trimestre anterior (sense incloure ERTO), principalment en els serveis (275.900 menys), i en menor mesura en l’agricultura (–9.100) i en la construcció (–6.200). En la indústria, l’ocupació va augmentar en 5.600 persones. D’altra banda, el nombre d’aturats va pujar aquest trimestre en 121.000 persones (un 3,8%) i es va situar en 3.313.000, deixant la taxa d’atur en el 14,4%.
És de destacar que la quantitat d’actius va descendir aquest trimestre en 164.600 persones, en tant que el nombre d’inactius va créixer en 257.500.
A Catalunya, l’ocupació es va contreure en 27.000 persones en el primer trimestre de l’any, l’atur va créixer en 5.800 persones (1,4%) i la població activa es va reduir en 21.100 persones. La taxa d’atur va créixer fins al 10,7%.
Al seu torn, l’atur registrat va augmentar el mes de maig un 30,2% interanual a Catalunya (112.058 persones), i un 25,3% a Espanya (778.285 persones). D’aquesta manera, el nombre d’aturats registrats a Catalunya aconsegueix 483.149 persones i a Espanya 3.857.776.
Preus
Destaca el comportament dels preus dels aliments, la taxa anual dels quals passa del 2,5% al març al 4,0% a l’abril. D’ells, els aliments frescos aconsegueixen una taxa del 6,9%, tres punts per sobre de la del mes anterior, i els aliments envasats augmenten la seva taxa anual sis dècimes, fins al 2,2%.
Sector Públic
En el context actual, la Comissió Europea estima un fort impacte de la crisi en les finances públiques, per la caiguda de la recaptació (impostos) i l’augment de la despesa (ocupació i sanitat). D’aquesta manera, el dèficit públic d’Espanya aconseguirà el 10% del PIB enguany, i el 7,0% en 2021. L’increment del dèficit juntament amb la forta contracció del PIB, faran que el nivell de deute públic pugi des del 95% en 2019, al 116% en 2020 (amb una lleu reducció fins al 114% en 2021).
Segons estimacions del Banc d’Espanya, el dèficit públic de 2020 podria situar-se en una forqueta compresa, aproximadament, entre el –7% i el –11% del PIB. El deute públic se situaria enguany en nivells compresos entre el 110% i més del 120% del PIB aproximadament.
Sector Exterior
Al març de 2020, el saldo de turisme va passar a ser de 800 milions d’euros enfront dels 3.000 milions del mateix mes de l’any anterior, és a dir, una caiguda interanual del 63% que ha portat al fet que es registri una necessitat de finançament en un mes de març per primera vegada des de 2012. En termes acumulats fins a març, la necessitat de finançament es va situar en 800 milions per sota dels 1.200 milions d’igual període del 2019.
Les exportacions de béns, al març, van ascendir a 21.769,2 milions d’euros en el conjunt d’Espanya, la qual cosa representa un descens del 14,5% respecte a març de l’any anterior i del 9,3% respecte a febrer d’enguany. Les vendes a l’exterior del primer trimestre, que van totalitzar 68.903,9 milions d’euros, es van reduir un 3,0% interanual.
D’altra banda, les importacions van caure un 14,4% respecte a març de 2019 (23.805,5 milions d’euros) i un 8,8% respecte al mes anterior. En termes acumulats de gener a març, les importacions van aconseguir els 76.564,8 milions d’euros, la qual cosa representa una contracció del 4,9% interanual.
El saldo comercial deficitari va ser de 7.660,9 milions d’euros en el primer trimestre de l’any, un 19,0% menor que el de 2019. El dèficit energètic va baixar un 14,2%, mentre que el saldo no energètic, va presentar un balanç negatiu de 1.763,4 milions d’euros, inferior al de l’any anterior.
En aquest context, les vendes a l’exterior catalanes van disminuir un 13,2% al març (5.570,4 milions d’euros, un 25,6% del total d’Espanya).
Comments are closed.