- La jornada sobre “Novetats en el món dels residus: Catalunya, Europa i Xina”, celebrada a Foment del Treball, ha estat organitzada per Empresa Sostenible, dirigida per Alba Cabañas, directora de sostenibilitat i Medi Ambient de Foment, i ha comptat amb la col·laboració de l’Associació Catalana d’Instal·lacions de Tractament de Residus Especials (ACITRE) i l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).
- L’evolució de les sessions i els temes de debat d’Empresa Sostenible poden seguir-se a través del compte @Fomentsostenibl
El context d’impuls a l’Economia Circular promogut per la Comissió Europea per minimitzar els residus generats i convertir-los en la mesura que sigui possible en nous productes o matèries primes secundàries, fa necessari revisar els actuals esquemes jurídic-administratius pensats per quan el residu es considerava una amenaça i no una oportunitat, resalta el president de la Comissió de Medi Ambient de Foment del Treball, Josep Bagué, en la seva benvinguda a l’acte.
La publicació per part de la Generalitat de Catalunya del Decret 152/2017 de 17 d’octubre sobre la classificació, codificació i les vies de gestió de residus a Catalunya i la seva guia pràctica ha estat la protagonista del primer bloc de la trobada. El director de Planificació Estratègica d’ARC, Francesc Giró, ha posat de relleu que la motivació de les actualitzacions de la norma és agilitzar i simplificar procediments, a més d’incorporar les disposicions comunitàries en aquesta matèria.
En el debat sobre els reptes d’aquest nou escenari normatiu des de la perspectiva empresarial, els dos juristes que han participat en la taula rodona han coincidit en reclamar una major flexibilitat del sistema alhora que es millora la seguretat jurídica i es manté la competitivitat de les empreses. Tant des de la representació dels gestors de residus amb la figura de Juan Ignacio Xiberta, Soci en Dret Ambiental de Buigas, com des de la representació dels productors de residus amb Juan Antonio Loste, Soci d’Uria Menéndez, compartien la mateixa demanda. Concretament feien referència a l’actual sistema establert per procediment contradictori en el qual es considera que hauria d’haver-hi un primer termini per donar resposta a una sol·licitud de nou tractament de residus. L’objectiu és que aquest procediment no s’allargui excessivament en el temps. Entre les qüestions a millorar també s’identifica l’absència d’un model clar per convertir els residus en subproductes.
Xina prohibeix importar residus
Pel que fa a la prohibició xinesa d’importar residus d’altres parts del món, que va entrar en vigor el gener, s’ha insistit en l’extrema exigència imposada per aquest país de no admetre més de un 0,5% d’impureses en els residus que importen. Aquest fet ha produït una paràlisi en les transaccions comercials d’aquest sector. En alguns casos s’està desviant aquest flux de residus cap a tercers països amb mà d’obra menys costosa per aconseguir aquest grau d’impureses, un cost que s’afegeix al de transport.
La directora general de la Federació Espanyola de Recuperació i Reciclatge, Alicia Garcia Franco, ha destacat que encara queda força incertesa sobre la tipologia de residus que quedaran afectats per aquestes mesures. A més s’ha de concretar millor com es duran a terme les inspeccions i quins seran els marges de seguretat jurídica dels recicladors que facin els enviaments. Garcia reivindica un termini més gran per l’entrada en vigor de la nova normativa. Per Europa és una oportunitat per tal de donar entrada als residus.
“S’ha de fomentar l’ús de materials procedents del reciclatge i donar suport al desenvolupament de les aplicacions que es puguin fer servir a Europa, en una clara mirada cap a l’economia circular”.
L’estratègia europea dels plàstics
Per la seva part, el director general de Medi Ambient de la Comissió Europea, Daniel Calleja, va detallar el contingut de l’estratègia europea de plàstics en el marc de l’Economia Circular, on activitat econòmica i medi ambient van en la mateixa direcció. El director general ha recordat que a la Unió Europea el sector del plàstic ha donat treball a 1,5 milions de persones i ha facturat 340.000 milions el 2015. “Els plàstics estan a tot arreu, són víctimes del seu propi èxit”, explica Calleja.
“Hi ha un negoci de 105.000M€ anuals a Europa per les empreses que el sàpiguen aprofitar. És el valor dels plàstics que es llencen cada any a la UE”.
Per contrast, els europeus produeixen 58 milions de tones de plàstic cada any que majoritàriament procedeixen un 40% del packaging, un22,5% de bens de consum i domèstics, i un 20% de l’edificació i la construcció. De la totalitat de productes fabricats amb plàstics es generen 25 milions de tones de residus plàstics dels quals només es reciclen un 30%, s’incineren un 39%, i la resta es destina a abocadors. “Reciclar un milió de tones de plàstic tindria un benefici equivalent a retirar un milió de cotxes en termes de emissió de CO2”, compara Calleja.
Davant d’aquest escenari, l’estratègia de plàstics que es pretén impulsar va orientada en promoure inversió en infraestructures i innovació al llarg de tota la cadena de valor del plàstic, incentivar el mercat pel plàstic reciclat promocionant un patró de consum més sostenible, i aconseguir el desacoblament entre el creixement i la generació de residus plàstics, entre d’altres.
Empresa Sostenible de Foment del Treball
Fer compatible la defensa dels principis generals de llibertat de mercat amb el compromís mediambiental és un dels eixos vertebradors de Foment del Treball. En aquest sentit, Foment Empresa Sostenible és un espai de trobada entre les diferents visions empresarials vinculades a la sostenibilitat.
Comments are closed.