- El 2017, la contractació temporal a Catalunya segons la durada del contracte es concentra en els contractes de fins a 6 mesos (62,78%), i en els de durada indeterminada (33,70%). Destaquen els contractes de menys d’un mes de durada amb un 41,26% del total de contractes temporals.
- Als anys de major crisi econòmica disminueix el pes del sector de la construcció en la contractació temporal.
- La distribució de la contractació temporal segons nivell acadèmic a Catalunya: 51,40% amb educació general, seguida pel 16,35% amb estudis primaris complets, i del 8,67% amb estudis de formació professional.
La situació del mercat laboral evoluciona de manera positiva en sintonia amb el comportament econòmic general, amb increments interanuals de l’ocupació, de l’afiliació i un descens de l’atur que confirmen la tendència iniciada el 2013 de creació d’ocupació i que es mantindrà en els propers trimestres segons totes les projeccions. Ara bé, és prioritari emprendre reformes que afavoreixin una major competitivitat per a les empreses que es tradueixin en la major creació d’ocupació possible, facilitant l’accés al mercat laboral a aquells col·lectius que es troben amb més dificultats, especialment joves, majors de 45 anys i aturats de llarga durada.
Tot i el inqüestionable procés de reactivació econòmica i de l’ocupació, la taxa d’atur existent al nostre país segueix sent elevada i hi ha determinats riscos latents. És necessari superar la situació d’incertesa política i aconseguir un entorn institucional que impulsi la millora de l’economia i del mercat laboral, de manera que, no es pot abaixar la guàrdia i convé adoptar noves mesures que impulsin la creació d’ocupació per part de les empreses en termes de reducció de costos, flexibilització de les relacions laborals i més seguretat jurídica en l’aplicació de la normativa vigent.
No es pot obviar que la realitat laboral es caracteritza per les dificultats i rigidesa per contractar i acomiadar, i, en definitiva per crear ocupació. Segons les dades publicades pel Foro Econòmic Mundial, Espanya ocupa el lloc 34 en l’Índex Global de Competitivitat 2017-2018 d’un total de 137 països, però la classificació baixa a la posició 70 pel que fa a la eficiència del mercat laboral la qual es mesura analitzant, entre altres aspectes, la cooperació entre empresaris i treballadors, la flexibilitat salarial, la regulació en matèria de contractació i acomiadaments, costos de l’acomiadament i la relació entre remuneració i productivitat.
Tal i com es pot observar als gràfics següents, els diferents ítems laborals, són ostensiblement pitjors a Espanya en relació a països del nostre entorn (majors taxes d’atur i temporalitat, entre altres), no únicament en una situació de crisi econòmica, sinó també en èpoques de bonança, el que evidencia una problemàtica estructural, i això és com a conseqüència, en part, per l’existència d’un mercat laboral molt segmentat en funció del nivell de protecció dels treballadors. Així doncs, es pot observar que en la EU28 la mitja de la taxa de temporalitat ha oscil·lat entre el 10 i 11%, i en canvi a Espanya es va arribar al 27,1% en l’any 2006 fins al 21,5% de l’any 2016.
Tanmateix, segons les dades de l’Eurostat corresponents a l’any 2016, Espanya es troba en la posició 27 pel que fa a la taxa de temporalitat, duplicant la mitjana europea. Podem observar, que països com Dinamarca, Finlàndia, Suècia, França, Portugal i Polònia superen també la mitjana de la UE28, i en canvi, hi trobem 17 països per sota de la mitjana europea com són Romania, Lituània, Estònia, Letònia, Bulgària, Regne Unit i Àustria, entre d’altres.
Pel que fa a la taxa d’atur, també es pot observar que les dades a nivell espanyol han superat amb escreix la mitjana a nivell europeu. En aquest sentit, si bé en el període 2005-2007 les taxes d’atur eren molt similars, a partir de l’any 2008, coincidint amb la crisi econòmica, hi ha un canvi evident de tendència i la taxa d’atur a Espanya ha triplicat, fins i tot, l’europea.
La millora en l’equilibri entre seguretat per als treballadors i flexibilitat per a les empreses passa per atenuar la dualitat existent entre la contractació temporal i indefinida i la simplificació i acostament entre les diferents modalitats de contractació. Per això, resulta necessària fer més atractiva la contractació indefinida enfront de la contractació temporal.
Les elevades indemnitzacions per acomiadament, els costos laborals, la rigidesa en la normativa laboral que dificulta l’adaptació dels RRHH de l’empresa, unit a altres causes com una inacceptable inseguretat jurídica producte de la ingent i canviant normativa laboral existent al nostre país, i de les diferents interpretacions judicials de les mateixes, són factors dissuasius de la contractació estable al nostre país.
Més encara, si tenim en compte la realitat del teixit productiu al nostre país constituït en un 99% per petites i mitjanes empreses, i microempreses, per a les que els elements exposats suposen barreres difícilment franquejables, sobretot en èpoques de crisi o incertesa econòmica.
Igualment, cal advertir que la nostra configuració productiva, propicia l’existència d’una temporalitat estructural, a causa de la importància de sectors com els serveis, amb empreses dedicades al turisme i l’hostaleria, entre d’altres, que comporten una temporalitat implícita per la pròpia naturalesa de les seves activitats. Per això, en el 3r trimestre de cada any és habitual un lleuger increment de la taxa de temporalitat, sense que això hagi de pressuposar connotacions negatives, sinó una creació d’ocupació coherent amb la nostra estructura productiva.
Des del món empresarial es promou l’estabilitat en l’ocupació, i prova d’això la tenim tant en els diversos Acords per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva signats a nivell estatal, com en els Acords Interprofessionals de Catalunya, subscrits per Foment del Treball i les organitzacions sindicals, on els agents socials instem l’articulació de fórmules de flexibilitat per propiciar mecanismes d’adaptació interns preferibles als ajustos d’ocupació, la potenciació de la contractació indefinida a temps parcial com alternativa a la contractació temporal i el desenvolupament de la formació contínua , la promoció i l’actualització permanent de l’organització professional per adaptar-la als canvis en l’organització del treball, com a factors fonamentals afavoridors d’una incentivació de la contractació i d’una major estabilitat en l’ocupació.
Propostes
- El mercat laboral pateix de grans disfuncions en matèria d’atur, segmentació o dualitat del mercat de treball, costos, rigideses i manca de productivitat.
- Les modificacions dutes a terme en matèria de contractació laboral amb l’objectiu de limitar la utilització de la contractació temporal han donat escassos resultats en la pràctica.
- És necessari adoptar noves mesures que flexibilitzin les nostres relacions laborals, i millorin la productivitat i la competitivitat empresarial. Distingint, a l’efecte de proposar mesures, entre la temporalitat necessària, que ha de preservar-se per mantenir una adequada gestió empresarial, i la temporalitat abusiva o fraudulenta, que sens dubte és rebutjable.
- Per obtenir un model que preservi l’ocupació i millori la seva estabilitat resulta necessària la configuració d’un sistema de contractació simple i flexible, capaç d’oferir fórmules clares i senzilles, fàcils d’entendre i gestionar.
- És necessària una regulació que permeti incrementar la contractació indefinida que ofereixi seguretat al treballador i certesa a les empreses per a les necessitats temporals de mitjana o llarga durada, aconseguint percentatges de contractació temporal equiparables als dels països del nostre entorn.
- Cal consolidar i impulsar l’important paper que desenvolupen les empreses de treball temporal en la gestió de la temporalitat, com a gestors professionals autoritzats que contribueixen a la millora de l’ocupació dels col·lectius per elles contractats, així com el paper a desenvolupar per les agències de col·locació.
- Una proposta que parteixi de les premisses descrites tindria les següents conseqüències:
- Les empreses disposarien d’un esquema de contractació més senzill i fàcil de gestionar i a més amb un cost d’extinció molt més predictible.
- Milloraria la situació i expectatives dels treballadors que en aquests moments tenen contractes temporals.
- Reforçaria el caràcter de la contractació estable com a fórmula més comuna de la contractació, mantenint una contractació temporal més limitada per atendre necessitats de mà d’obra de caràcter conjuntural.
- La nova regulació d’un contracte estable afectaria només a les noves contractacions, no així a contractes indefinits en vigor que seguirien regint-se per la seva pròpia normativa.
- S’eliminarien els costos d’extinció, no quantificables per endavant, derivats de la incertesa de la decisió judicial.
Comments are closed.