La determinació en els contractes de tractament de les obligacions que cada part assumeix en el procés del trasllat de residus, es presenta com una bona opció per a esmenar les llacunes que té la normativa i dota a les parts que subscriuen aquests contractes d’una major seguretat jurídica . Sota aquesta premissa, es va celebrar divendres una nova sessió del Cicle de Debats Ambientals, Reptes per a la Indústria, a Foment del Treball. La jornada va ser inaugurada per Josep Bagué, President de la Comisfsió de Medi Ambient de Foment del Treball, i va comptar amb la participació de Jaume Calvo, advocat d’Uría Menéndez; Beatriz Sánchez, Responsable del Departament d’Atenció Ciutadana de l’Agència de Residus de Catalunya; i Ana Martínez de Urbina, Directora Comercial de Befesa Zinc.
Jaume Calvo va iniciar la seva exposició abordant els dubtes que genera la configuració del marc jurídic amb la Llei 22/2011 de Residus, el Reial Decret 180/2015, pel qual es regula el trasllat de residus a l’interior del territori de l’Estat, de recent aprovació, el Reglament Europeu 1013/2006 i el nou Projecte de Decret català de Gestió de Residus.
Calvo va explicar que el Reial Decret estableix una definició poc clara d’operador, no harmonitza el llistat de “notificadors” i guarda silenci sobre el règim de responsabilitat en el trasllat de residus. Per Calvo, a més, l’estancament de la figura de subproducte estatal i la seva consideració com a residu en la normativa catalana obliguen a aplicar el règim jurídic dels trasllats de residus a uns materials -els subproductos- la comercialització hauria d’estar subjecta a poques rigideses administratives. D’altra banda, el nou decret català de procediments de residus, actualment en fase de tramitació, hauria alleugerir les càrregues econòmiques i burocràtiques “.
Per la seva banda, Beatriz Sánchez va centrar la seva exposició en el procés administratiu necessari per al trasllat de residus entre Catalunya i Comunitats Autònomes, i entre Catalunya i països de la Comunitat Europea o Tercers (TFS), i en els requisits per a cada cas.
|
Sobre l’experiència en el trasllat de residus perillosos es va ocupar Ana Martínez de Urbina, que va explicar que en Befesa Zinc es porta a terme un procés integral: tant el trasllat de residus com les notificacions dels trasllats transfronterers. Martínez de Urbina va destacar que els annexos més importants en una notificació transfronterera són el certificat d’anàlisi, la descripció del procés, l’itinerari i l’assegurança.
La Directora Comercial de Befesa Zinc va afegir que per poder executar un trasllat transfronterer, la companyia de transport ha d’estar inclosa i autoritzada en el procés de notificació: “d’aquesta manera es garanteix que l’empresa de transport estigui perfectament identificada”.
Comments are closed.