La inversió estrangera a Catalunya creix cinc vegades més que al global espanyol
La inversió estrangera a Catalunya, segons dades del Registre de Inversions Exteriors, va augmentar un 58,8% (totalitzant 4.783 milions d’euros), una xifra molt superior a la mitjana del conjunt d’Espanya on la inversió estrangera va créixer un 11,0% (assolint els 21.724 milions d’euros), i també a la rebuda a nivell mundial que, segons estimacions de la UNCTAD, va augmentar un 36,4%.
En termes de PIB, la inversió estrangera a Catalunya va representar, en 2015, el 2,2% (1,5% en 2014), mentre que a Espanya aquesta xifra va aconseguir el 2,0% (1,9% en 2014). A més, es tracta d’una inversió, a Catalunya, força diversificada tant per sectors de destinació com per països de procedència. Per sectors d’activitat, la inversió estrangera va ser més rellevant, en 2015, en la construcció i els serveis, amb una pèrdua de pes de la indústria, mentre que per país d’origen, destaca la inversió provinent dels Països Baixos, França, Luxemburg i Alemanya. Per contextualitzar les últimes xifres d’inversió disponibles, es pot considerar la seva evolució en un període de 20 anys comprès entre els anys 1995 i 2014. En mitjana, la inversió estrangera ha representat aproximadament un 1,5% del PIB català i un 16,3% del total de la inversió estrangera en territori espanyol.
A més, durant aquest període, entorn de dues terceres parts de la inversió va ser per ampliacions de capital (enfront d’una mitjana per a Espanya de 56,2%), la qual cosa suposa un major impacte sobre la producció i l’ocupació.
Incerteses
Més enllà del risc polític intern, es mantenen certs elements de risc en l’escenari internacional, com la possibilitat del “Brexit”, la desacceleració de l’economia de la Xina i la crisi per la qual travessen algunes economies emergents (Brasil o Rússia), l’evolució dels preus del petroli, el ritme d’expansió de les economies avançades, els conflictes geopolítics o la normalització de la política monetària dels EUA. Amb una perspectiva de més llarg termini, els majors riscos provenen de l’eventualitat d’un període d’estancament econòmic més perllongat, amb nivells d’inflació excessivament baixos en les economies avançades, així com d’un creixement potencial mundial menor a l’esperat.
D’altra banda, es constata una destrucció significativa de l’empresa mitjana i la classe mitjana, que constitueixen un important motor del creixement econòmic i, per tant, juguen un paper vital en l’impuls de la productivitat de l’economia i en el manteniment del ritme de creixement. Així doncs, és evident que per consolidar la fase actual de creixement del PIB és fonamental centrar-se, essencialment, en la creació de més ocupació i així reconstituir el teixit empresarial i social perdut durant la crisi.
Seqüeles de la crisi
Les dades de demografia empresarial de Catalunya assenyalen que en el període 2008-2014 ha desaparegut un 21% de les empreses de grandària mitjana (entre 50 i 249 treballadors) i el 33% de les petites (entre 10 i 49). Són aquests grups els que han partit una destrucció major. En global, comprenent totes les tipologies d’empresa, la destrucció mitjana ha estat del 7%.