- L’envelliment de la població, la manca de personal qualificat i de relleu generacional i la poca col·laboració publicoprivada són altres de les problemàtiques que han manifestat.
L’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB) ha protagonitzat aquest dimarts una nova sessió del IV Congrés de Pimes de Catalunya organitzat per Fepime Catalunya amb l’objectiu d’analitzar l’estat actual de la Pime catalana i elaborar un memorial de propostes de millora que es lliurarà a les administracions.
El president de l’ACEB, Josep Maria Serarols, ha exposat des de bon començament la principal preocupació dels empresaris de la comarca: la falta de sòl industrial de gran format perquè les empreses que vulguin créixer no hagin de marxar del territori i també per atraure noves indústries. “El Berguedà és una comarca amb llarga tradició industrial i cal que la indústria torni a tenir un pes important. Tenim empreses consolidades a la comarca que tenen potencial per créixer i no troben sòl industrial per establir-se. No ens podem permetre perdre indústries de més de 40 treballadors. Augmentar el sòl industrial ha de ser una prioritat a la comarca, també per les administracions”. En aquest sentit, Serarols ha lamentat que l’únic avanç en els últims divuit anys hagi estat la possible comercialització de 4 parcel·les petites al polígon d’Olvan de cara al setembre de l’any vinent.
Xavier Orcajo, president de la Federació del Comerç Berguedà, ha apuntat una altra de les grans preocupacions de l’entitat: l’envelliment de la població. “Tenim una de les comarques més envellides de Catalunya on el 60% dels comerciants tenen entre 55 i 65 anys. Necessitem urgentment modernitzar el comerç, que entri gent nova que adapti el comerç al segle XXI i això passa per la digitalització”. Orcajo ha explicat que els comerciants necessiten coneixements i suport econòmic per fer aquest canvi i ha assenyalat la necessitat de crear una plataforma digital que serveixi d’aparador per a tot el comerç de la comarca.
En aquest sentit, Gerard Orriols, membre Junta Directiva de l’ACEB, ha afegit que “per tirar digitalització endavant caldria aconseguir que les empreses arribin a acords entre elles: una empresa matriu, que conegui el mercat i pugui prendre les decisions més encertades i dirigir la resta de pimes en el procés de digitalització”.
Per la seva banda, el president de l’Associació d’Hostaleria i Turisme del Berguedà, Jordi Badia, ha lamentat la manca de personal qualificat. “Ens falten professionals que podríem trobar si existís una formació professional reglada a la comarca. Tenim gent amb 60 anys que ha de tancar restaurants i petits hotels perquè no hi ha relleu generacional. A més, els inversors que podrien adquirir aquests establiments es troben que la gestió amb l’administració és molt dificultosa i llencen la tovallola”. Una problemàtica que ha subscrit el president de l’Associació d’Agroturisme del Berguedà, Oriol Baños, qui ha afirmat que els joves marxen a treballar fora de la comarca.
Josep González, vocal de la Junta Directiva de l’ACEB, també ha assenyalat les dificultats amb les quals es troben els empresaris que tenen persones treballadores contractades. “Les poques eines que tenen les empreses per contrarestar problemes com l’absentisme o les baixes laborals, afegits a la mala imatge que té la figura de l’empresari, fa que molts es frenin a l’hora de créixer i contractar més personal”. En aquest mateix sentit, Núria Cinca, membre Junta Directiva de l’ACEB ha exposat “la por i la incertesa que suposa passar de tenir 49 a 50 treballadors, per tots els canvis que això implica”.
Pel que fa a la formació, el president de l’ACEB ha lamentat que hi hagi un atur juvenil important a la comarca, però en canvi no es poden atendre les demandes de personal de la borsa de treball de l’ACEB perquè no hi ha oficis. “Falta sintonia amb els organismes públics en matèria de Formació Professional. Els territoris que avançaran són aquells on hi hagi una simbiosi publicoprivada, on els operadors privats i l’administració treballin junts i amb confiança mútua per un mateix objectiu”.
Per últim, Rosa Prat, membre Junta Directiva de l’ACEB, ha reivindicat el Berguedà com una comarca que reuneix totes les característiques per convertir-se en un referent en la bioconstrucció i l’eficiència energètica. “Tenim totes les matèries primeres al territori i pot ser una manera de visibilitzar empreses que es dediquen al sector o altres que es plantegin noves línies de negoci que ens ajudaran a dinamitzar l’economia”.
L’ACEB estrenarà de l’11 al 13 de juny a Avià FIRHÀBITAT, la primera i única fira del territori centrada en la biologia de l’hàbitat, l’eficiència energètica, l’autoconsum i els habitatges sostenibles.
Les pimes, clau de la recuperació
El IV Congrés de la micro, petita i mitjana empresa de Catalunya 2021 finalitzarà el 15 de juny a la seu de Foment del Treball acompanyats pels principals actors econòmics de Catalunya. El congrés consta al voltant de 20 trobades amb 24 organitzacions territorials i sectorials de Catalunya.
La presidenta de Fepime, María Helena de Felipe, té l’objectiu d’establir un diàleg per abordar les preocupacions de les pimes en aquest context excepcional, així com, debatre sobre possibles accions que puguin facilitar una recuperació empresarial resilient, digital i sostenible. De fet, el lema de les trobades és “Resiliència, digitalització i sostenibilitat, les claus per a la recuperació de la pime catalana” i el propòsit és conèixer de primera mà la realitat i les necessitats de les pimes catalanes després d’un 2020 marcat pel pas de la pandèmia.
Sense dubtes, la Covid-19 no només ha saturat el sistema sanitari català, sinó que també ha condicionat l’activitat empresarial, derivant en una crisi econòmica que es continua allargant en el temps a causa de les mesures restrictives que els governs han anant aplicant amb l’objectiu d’evitar la propagació de la malaltia.
Les trobades amb les diferents organitzacions estan programades com a sessions de treball per recollir les principals dificultats i reptes de les pimes en els diferents àmbits com pot ser, infraestructures, finançament, fiscalitat, innovació, internacionalització, relacions laborals, consum energètic, tràmits administratius, formació o competència deslleial, sempre des de la perspectiva de la pime.
Les conclusions de les sessions permetran redactar un document que reculli les principals inquietuds de cada sector i territori per millorar l’activitat empresarial.
Comments are closed.