La licitació oficial d’obres a Catalunya ha augmentat el 2018 un 1% respecte el 2017, assolint 1.671,2 milions d’euros, gràcies a l’impuls de l’Administració Local. Aquest import és molt inferior a la mitjana dels darrers vint anys, uns 3.750 milions anuals, a preus constants. Per això, el baix volum de licitació agreuja el crònic dèficit d’inversió en infraestructures, doncs “la licitació d’avui és la producció/inversió de demà”. La Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC) ha presentat el seu informe sobre la licitació de l’any 2018:
L’Administració Local, que ha augmentat el volum en un 4%, és el nivell administratiu més actiu, amb un 64% sobre el total licitat, havent publicat anuncis de sol·licitud d’ofertes per un import de 1.063 milions d’euros. El fet que l’any 2019 se celebrin eleccions municipals ha estat determinant per al dinamisme dels ens local. Aquest impuls, però, no tindrà continuïtat un cop finalitzin els comicis, per la qual cosa es preveu que la licitació del ens locals l’any vinent sigui ínfima.
Pel que fa a la Generalitat, la licitació ha disminuït un 14%, essent el valor dels concursos de 356 milions d’euros, el 21% del total.
Finalment, l’Administració General de l’Estat (AGE) ha augmentat la licitació un 16%. L’import ha estat de 253 milions d’euros, el 15% del total, incloent-hi organismes amb ingressos d’explotació propis, en gran part sufragats pel pagament dels usuaris, com per exemple, AENA-ENAIRE, ADIF, Autoritats Portuàries de Barcelona i Tarragona, Renfe o Correus.
A més de la baixa licitació en obres, l’execució pressupostària d’inversions reals de l’Administració General de l’Estat i el seu sector públic, dades que publica la Intervención General del Estado, també ha estat escassa. De gener a juny del 2018 (darrera dada disponible), s’han invertit 319 milions d’euros, el 24,3% dels 1.312 milions d’euros de crèdit o inversió inicial regionalitzable consignats als Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2018. Els anys 2015, 2016 i 2017, l’execució de les inversions reals va ser del 70%, 56% i 81%, respectivament.
La inversió de l’Administració General de l’Estat a Catalunya és fonamental per la competitivitat de l’economia catalana i el benestar dels seus habitants, doncs les infraestructures de la seva competència són totes de caràcter estratègic per al desenvolupament.
Per altra banda, la licitació de serveis que són d’interès de les empreses constructores i els seus grups ha assolit l’any 2018 uns 2.912 milions d’euros, que representa un increment molt substancial respecte l’any 2017, del 551%, de nou gràcies a l’activitat dels ens locals. La Recollida de residus municipals i neteja de l’espai públic a la ciutat de Barcelona (2019-2027), per 2.233,3 milions d’euros i l’Acord marc de serveis i subministrament d’elements d’eficiència en l’enllumenat públic, amb destinació a les entitats locals de Catalunya, del Consorci Català pel Desenvolupament Local, per import de 65 milions d’euros, han estat determinants per fer del 2018 un any excepcional.
La CCOC reitera la necessitat que les infraestructures es planifiquin a mig-llarg termini (10-15 anys), independentment dels períodes electorals, en funció de la seva demanda, i que siguin prèviament avaluades segons criteris de cost benefici que n’assegurin la seva rendibilitat econòmica, social i ambiental.
La CCOC també insisteix en recordar que la inversió pública ha d’ésser estable i previsible per suavitzar els cicles econòmics, donar certesa als agents econòmics i evitar forts ajustaments del sector en temps de crisi, i que la licitació mínima regular i recurrent de totes les administracions que requereix Catalunya per satisfer les seves necessitats en infraestructures econòmiques i socials[1], presents i futures, hauria de ser, aproximadament, del 2,2% del PIB (uns 5.000 milions anuals)
[1] Les infraestructures les podem dividir en econòmiques o directament productives (per exemple, les de transport, serveis públics, serveis de telecomunicacions o la gestió del sòl), que afecten directament el procés productiu i la productivitat dels factors, i les infraestructures socials (com les educatives, sanitàries, centres assistencials i culturals, edificis i equipaments emprats per l’administració), que només participen indirectament en la producció a partir dels serveis que ofereixen a la població.
Comments are closed.