- Llum Delàs ha explicat que la transformació social és la que farà que la ciutat, la metròpoli i qualsevol comunitat humana, gaudeixin d’un benestar que s’ha deixat enrere en els nostres entorns
- La col·laboració de les empreses socialment responsables és un camí de transformació social que augura un futur corresponsable d’una societat civil organitzada i beneficiosa per a la ciutat i per a l’àrea metropolitana
- La conferència de Llum Delàs s’emmarca en el cicle de conferències ‘Fer metròpoli’, impulsat per Rethink i pel que hi ha passat els principals actors de la metròpoli de Barcelona
RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, ha celebrat avui un nou diàleg en el marc del seu cicle de conferències ‘Fer metròpoli’ a la seu de Foment del Treball. Llum Delàs, religiosa del Sagrat Cor, presidenta de la Fundació Roure i persona dedicada a ajudar als més vulnerables, ha estat la protagonista de la trobada amb la seva ponència “El Tercer Sector com a detector de les necessitats”. La conferència de Llum Delàs és la novena aportació del cicle “Fer Metròpoli”, protagonitzat pels principals actors de la metròpoli de Barcelona. El cicle es tancarà amb la presentació del segon dossier de ‘Repensar la metròpoli’.
L’acte, presentat per Felipe Campos, conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social d’Agbar, ha estat conduït per la periodista Glòria Marín. Els participants han reflexionat sobre les necessitats socials de les persones en situació de vulnerabilitat i sobre com les empreses es poden implicar en la millora de l’entorn on operen.
La transformació social és l’aposta que les ONGs, les fundacions de proximitat, la societat civil organitzada, el món empresarial amb propòsit social i les administracions han emprès per a canviar la situació dels més vulnerables. “Si el tercer sector, les empreses i l’administració no anem de la mà per deslocalitzar la pobresa, no tenim futur”, ha assegurat LLum Delàs. Hi afegeix: “Les empreses han de tocar la porta del tercer sector perquè les ajudi a trobar el seu propòsit social i l’administració també ens ha d’escoltar per fer les polítiques adequades estalviant recursos”.
Barcelona ha estat i segueix essent ciutat d’acollida per a totes aquelles persones en risc d’exclusió i situació de vulnerabilitat que vénen a Catalunya. Com ha explicat la ponent, “ens trobem en una situació complicada perquè la precarietat i la pobresa han augmentat i els recursos no es corresponen amb l’envelliment poblacional i amb altres problemàtiques com l’escassetat d’habitatge públic a preus assequibles. Això fa que siguin moltes les persones que no tenen garantit poder viure i alimentar-se autònomament”.
Per la seva part, Felipe Campos, Conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social d’Agbar, ha destacat que “el Tercer Sector és un motor de transformació social que treballa per aconseguir metròpolis més justes, inclusives i equitatives. Però la realitat és que les entitats socials, no poden assumir aquesta fita soles. Les administracions i les empreses amb vocació social hem de generar sinèrgies i treballar-hi braç a braç, per poder millorar la vida de les persones que més ho necessiten”.
Delàs, que viu a un dels barris més pobres de Barcelona com és el Raval des de fa 36 anys, coneix de prop les necessitats dels més vulnerables. Aquesta proximitat amb la realitat d’una situació precària a la capital catalana l’ha dut a constatar la necessitat que les empreses participin amb urgència de la transformació social, tot procurant la integració de tots els habitants i garantint el compliment dels drets humans per una vida digna. “En aquests darrers anys, col·laborar amb les empreses socialment responsables ha estat i és un camí de transformació social que augura un futur corresponsable d’una societat civil organitzada i beneficiosa per a la Ciutat i per a l’àrea metropolitana”, afirma Delàs.
Al llarg de la seva intervenció, Llum Delàs també ha destacat que Barcelona, a més a més, pateix un problema d’immigració: la persona immigrant es veu obligada a malviure perquè s’acull a una llei d’estrangeria que no la permet treballar abans de tres anys des de la seva arribada a Catalunya. La contradicció és màxima: suposadament s’acull però, alhora, “s’obliga a viure del frau, de la droga o de la delinqüència per a poder subsistir”, apunta la presidenta de la Fundació Roure.
Fer metròpoli
Aquest cicle, impulsat per RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, desenvolupa les ponències per a contribuir a fer visible la importància del fet metropolità seguint la línia de la publicació ‘Repensar la metròpoli. Fer metròpoli’ de RethinkBCN.
Aquest espai web, posat en marxa el març del 2021, ha publicat els punts de vista de més d’una cinquantena d’autors a través de ponències, entrevistes, articles i/o trobades sobre quines haurien de ser les actuacions que s’han d’abordar per millorar el desenvolupament de la regió metropolitana i fer-la visible a la ciutadania. Tots ells consideren la metròpoli com l’espai per impulsar la recuperació econòmica, l’aposta tecnològica, el creixement econòmic i la millora dels serveis als ciutadans.
Per aquest cicle de conferències ja hi han passat ponents com Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona; Josep Acebillo, exarquitecte en cap de Barcelona; el primer tinent d’Alcaldia a l’ Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni Vicente Guallart, arquitecte, urbanista i investigador; Salvador Rueda, president de la Fundació Ecologia Urbana i Territorial i fundador i director de l’Agència d’ecologia Urbana de Barcelona; Ernest Maragall, president del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona; Cristina Colom, experta en humanisme tecnològic i Isabel Vidal, directora general del Grup Focus i Presidenta de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA).
Comments are closed.