- En total, s’han concedit 11 llicències d’obra que incorporen la reserva del 30% d’HPO des de la seva aprovació a finals de 2018.
- L’informe considera aquesta xifra totalment insuficient, demostrant que la mesura del 30% no està funcionant.
- El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, denuncia el “fracàs estrepitós de les mesures implantades per l’Ajuntament de la Sra. Colau”, especialment les que fan referència a l’habitatge protegit.
- Des de l’APCE, el seu president, Xavier Vilajoana, ha lamentat que “des de les administracions i els partits polítics es pensi més en les properes eleccions que en les properes generacions”.
- Els canvis normatius sobre el sector agreugen l’actual inseguretat jurídica i provoquen que es paralitzi la construcció d’habitatge a Catalunya.
- També es demana més dotació pressupostària en les polítiques públiques per ampliar el parc d’habitatge i cobrir les necessitats actuals i futures.
Foment del Treball i l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) han presentat aquest matí l’informe conjunt “L’habitatge i la seva importància econòmica i social”, en una roda de premsa celebrada a la seu de Foment, en què han participat el seu president, Josep Sánchez Llibre, i Xavier Vilajoana, president de l’APCE.
Avaluació de la reserva del 30% d’HPO a Barcelona
Entre les dades que publica l’informe destaquen les referents a l’aplicació de la mesura del 30% de reserva d’habitatge de protecció oficial a les noves promocions i rehabilitacions des de 600m2 de sostre edificat, contemplada a la Modificació del Pla General Metropolità de Barcelona.
Segons dades del Servei de Concessió de Llicències de l’Ajuntament de Barcelona, s’han concedit 11 llicències d’obra que incorporin el 30% de reserva HPO entre desembre de 2018 i juliol de 2022, les quals suposen la construcció de 52 habitatges protegits:
Unes dades que, segons l’informe, constaten que la mesura no funciona i està paralitzant la construcció de nous habitatges a la ciutat, així com també grans rehabilitacions.
L’estudi també assenyala que la mesura del 30% s’està adoptant també a d’altres municipis (Mataró, Terrassa, Ripollet, etc.), on les conseqüències d’una paralització de l’activitat promotora-constructora poden tenir uns efectes encara pitjors sobre el parc d’habitatges i sobre la generació de riquesa i ocupació en aquestes localitats.
Polítiques d’habitatge i pressupostos
Un aspecte fonamental a tenir en compte quan es parla d’habitatge és la dotació pressupostària que es destina a aquesta matèria a les polítiques públiques. Aquestes, tant en l’àmbit estatal com en l’autonòmic i local, continuen essent insuficients per ampliar el parc d’habitatges, especialment assequibles i socials.
El 2020 va ser un punt d’inflexió mínim d’inversió pública en habitatge, una situació que es va intentar revertir el 2021, amb una partida de despesa pública consolidada de 2,3 milers de milions d’euros, xifra que suposava un increment d’un 13% respecte al període anterior. La despesa pública prevista per a aquest 2022 és de 3,3 milers de milions d’euros, amb un increment anual del 12,3% respecte a l’any anterior. No obstant això, si aquesta acaba sent la partida assignada, només representaria el 0,7% del total de les partides pressupostàries, una quantitat insuficient per cobrir les necessitats socials en matèria d’habitatge, i més després de sis anys consecutius essent la partida més baixa de totes les contemplades als pressupostos.
A escala europea, Espanya continua destinant a polítiques d’habitatge un percentatge del PIB (0,4%) per sota del de França, Alemanya, Itàlia, els països nòrdics, o fins i tot països de l’Est (Croàcia, Hongria,…) entre d’altres.
L’informe indica que aquestes xifres evidencien la necessitat d’una ferma aposta per l’habitatge protegit per part de totes les administracions. Segons dades del Mitma, a Catalunya l’any 2021 es van construir un total de 1.529 habitatges protegits acabats, dels quals el 60,5% van construir-los el sector privat, és a dir, 925 habitatges socials de promoció privada i 604 de promoció pública.
El 2022, les dades de qualificacions provisionals fins al mes de juny a Catalunya mostren una disminució del nombre d’habitatges protegits, amb 792 habitatges iniciats respecte del total d’habitatges començats (8.005).
Pes del sector i conjuntura
En un context en què l’economia catalana va tenir un creixement sostingut del 5,8% al tancament de 2021, la construcció ha estat el tercer sector que ha contribuït a aquest impuls econòmic. Així segons l’informe, el seu pes en el PIB català se situa en un 4,6% i el sector aconsegueix una reducció de l’atur a Catalunya del 5% l’any 2021.
A nivell fiscal, durant el primer semestre d’enguany la Generalitat de Catalunya ha recaptat 1.479 milions d’euros per l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, un 11,4% més respecte del mateix període de 2021.
D’altra banda, la producció d’habitatges va clarament en augment, però encara queda un llarg recorregut fins a arribar a les quantitats previstes per satisfer les necessitats de llars al país, d’uns 25.000 habitatges nous anuals en els propers 15 anys. L’informe recull dades de producció de gener a agost de 2022, període en el qual els habitatges iniciats sumen un total de 10.270, xifra que suposa un creixement positiu d’un 1,5% respecte al mateix període del 2021. En relació amb els habitatges acabats, a Catalunya augmenten un 17,3% en aquest període. Aquestes xifres posen de manifest la importància d’incentivar la generació de nous habitatges i de tenir en compte que el problema en la manca d’oferta d’habitatges de lloguer i la consegüent pressió en els preus afecta necessàriament a Barcelona i a la seva àrea d’influència.
Pel que fa a la demanda, el mercat immobiliari ha exhibit una tendència molt positiva. El nombre de transaccions de pisos realitzades a Catalunya l’any 2021 es va situar en 87.903 habitatges, un 35% més que el mateix període de l’any anterior.
Respecte del mercat de lloguer, l’informe assenyala que Catalunya va registrar un total de 167.842 contractes de lloguer el 2021, un 23,9% més respecte del 2020, increment causat durant la pandèmia, que va aflorar més habitatge al mercat. La renda mitjana dels habitatges es va situar en 724,09 €/mes l’any 2021. Aquestes xifres posen de manifest la importància d’incentivar la generació de nous habitatges i de tenir en compte que el problema en la manca d’oferta d’habitatges de lloguer i la consegüent pressió en els preus afecta necessàriament a Barcelona i a la seva àrea d’influència.
Càrrega normativa
L’informe també fa un repàs al canvis normatius soferts pel sector promotor i constructor a Catalunya en els darrers anys, i conclou que les polítiques intervencionistes de les administracions, especialment en el mercat de lloguer, han generat un efecte contraproduent sobre l’oferta d’habitatge a Catalunya, i s’estan intentant estendre al conjunt de l’Estat. Aquest fet provoca que la inseguretat jurídica en l’àmbit de l’habitatge continuï agreujant-se i es paralitzi la construcció d’habitatge a Catalunya. Alhora apunta a poca agilitat de les administracions en la generació de nou sòl edificable, la concessió de llicències d’obra i altres permisos, com un altre problema que afecta a la construcció d’habitatges a Catalunya, alentint de manera significativa la construcció de noves promocions -ja siguin lliures, assequibles o socials-, amb períodes que van dels 12 als 18 o 24 mesos de retard, depenent del municipi.
Fons Next Generation i col·laboració publicoprivada
Els fons Next Generation suposen una oportunitat per renovar la part del parc d’habitatges que ha quedat antiga i que cal adequar a la normativa vigent en matèria d’eficiència energètica. L’informe destaca positivament el programa 6 dins el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, dirigit a impulsar la promoció de nous habitatges de lloguer assequible en sòls públics, així com també la convocatòria oberta per la Generalitat de Catalunya per a la promoció d’obra nova d’habitatge assequible en lloguer en sòls privats. Aquesta és una via que cal que les administracions continuïn un cop finalitzin el 2026 per poder solucionar el problema de manca d’habitatge assequible i social.
L’estudi també analitza la col·laboració publicoprivada en matèria d’habitatge a Catalunya, exposant exemples de societats de capital mixt, o bé de l’ús del dret de superfície. L’informe elaborat per l’APCE i Foment del Treball conclou que la col·laboració publicoprivada és una eina realment efectiva per a impulsar l’ampliació del parc d’habitatges a Catalunya, i que cal construir-la sobre unes bases sòlides i perdurables en el temps -tant jurídiques com pressupostàries-, que permetin la implementació de les diferents fórmules de col·laboració publicoprivada existents en matèria d’habitatge.
Des de Foment del Treball, el seu president, Josep Sánchez Llibre, ha denunciat el “fracàs estrepitós” de les mesures implantades per l’Ajuntament de la Sra. Colau, especialment les que fan referència a l’habitatge protegit, i ha apostat per “menys regulacions, més proporcionades i raonades”.
Per la seva banda, el president de l’Associació de Promotors de Catalunya, Xavier Vilajoana, ha lamentat que des de les administracions i els partits polítics “es pensi més en les eleccions próximes que en les properes generacions en matèria d’habitatge”, i a la disposició del sector promotor constructor d’establir ponts de diàleg i col·laboració amb les administracions públiques per impulsar el parc d’habitatge a Catalunya.
Comments are closed.