- La presència de l’economia submergida en l’economia espanyola és uns 10 punts de mitjana superior a l’existent en altres economies grans com les del Regne Unit, França o Alemanya. S’estima que la reducció en quatre anys de 10 punts d’economia submergida, representarien 33.000M€ d’ingressos fiscals i la creació de 1,5 milions de llocs de treball.
- En els últims deu anys la pressió fiscal ha pujat 5,1 punts del PIB, mentre que la mitjana europea ho ha fet en només 2,1 punts.
- Els impostos sobre el capital i sobre la propietat a Espanya se situen per sobre de la mitjana europea.
- Proposa la millora de la gestió tributària, ja que més del 50% dels casos recorreguts, resulten anul·lats. “Cal reforçar la seguretat jurídica i reduir la conflictivitat”.
- L’Impost sobre el Patrimoni hauria de suprimir-se definitivament, amb les previsions legals oportunes perquè tampoc pogués ser establert com a impost propi per les comunitats autònomes.
- Respecte a l’Impost de Successions i Donacions, proposa un supòsit de no subjecció per a transmissió de patrimonis inferiors a 1M€ -sempre que es transmetin a cònjuge, ascendents i descendents de primer grau- i l’aplicació de tipus impositius que no superin el 9%, similar a la mitjana de l’OCDE.
- En línia amb els estats membres de la Unió Europea, planteja una completa bateria de propostes per avançar cap a un règim especial per a l’empresa familiar.
- Respecte a altres tributs també cedits com l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, es destaca en el cas de Catalunya que la càrrega tributària que estan suportant els empresaris i els ciutadans per les seves inversions a Catalunya és pràcticament el doble de la qual suportarien aquestes mateixes persones si la seva inversió la fan en la comunitat autònoma de Madrid, i fins i tot al País Basc i Navarra. Hauria de corregir-se aquesta situació, en la mesura que sigui possible”, assenyala l’informe.
- Respecte a l’IRPF, destaquen les propostes a favor de l’equitat, la competitivitat, el dinamisme econòmic i per reduir la inseguretat jurídica. Així es proposa actualitzar les tarifes per corregir l’efecte de la inflació, deduir les despeses de malaltia i també les adquisició de vehicles elèctrics i incrementar el límit de l’aportació als plans de pensions.
- Impost de Societats: destaca la proposta per potenciar els incentius aplicables als beneficis no distribuïts o reinvertits.
- Respecte a l’IVA es proposen modificacions a favor de les pimes i no discriminar sectors d’activitat.
- Per als impostos mediambientals es planteja la reforma de tota la fiscalitat mediambiental a Espanya que afavoreixi el canvi en els comportaments, tant en la generació com en el consum d’energia, i garantir la descarbonització i la reducció d’emissions.
El Grup d’Experts Tributaris de Foment del Treball, constituït per decisió unànime de la Junta Directiva de la institució a l’abril de 2021, ha presentat avui el Llibre Verd per a la Reforma Fiscal a Espanya. Un document exhaustiu que enumera un conjunt de propostes de reforma tributària per modernitzar la fiscalitat, assimilar-la en els seus principals indicadors a la dels països membres de la Unió Europea, i avançar així cap a una fiscalitat competitiva, equitativa i sostenible.
El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha insistit en la seva intervenció que, malgrat tot, la reforma no tindrà èxit si, al mateix temps, no s’afronta amb màxima prioritat el frau fiscal. “L’economia submergida a Espanya és similar al 25% del PIB. És necessari un Pla Estratègic de quatre anys per reduir l’economia irregular en 10 punts (fins al 15%) en quatre anys. Això aportaria 33.000M€ en ingressos, i promouria 1,5M de llocs de treball. L’economia submergida d’Espanya se situa uns deu punts per sobre de la mitjana de països com el Regne Unit, França o Alemanya. La solució no és augmentar la pressió fiscal als quals compleixen, sinó obligar a tots a respondre amb les seves obligacions com a ciutadans i contribuents”.
D’aquesta manera, Sánchez Llibre ha insistit -com va fer al 2019- en la necessitat de no pujar els impostos, perquè es veurien encara més gravades les activitats i els subjectes que contribueixen, sinó a buscar els mecanismes perquè els qui no ho fan contribueixin d’acord amb el que els correspon. La pressió fiscal efectiva – que representa la recaptació en impostos i quotes a la seguretat social sobre el conjunt d’economia regular- se situa en la mitjana de l’OCDE, en nivells del 40%, que és justament el mateix en el qual se situa la pressió fiscal efectiva en el cas d’Espanya. Per tant, Espanya té un pes relatiu igual a la mitjana europea, respecte a les bases imposables, i les que veritablement contribueixen.
Foment del Treball vol aportar solucions a les administracions públiques, per posar els pilars bàsics d’una Fiscalitat Competitiva, al servei de l’economia productiva, per generar riquesa, redistribuir-la equitativament, crear llocs de treball i contribuir al finançament de l’Estat del Benestar. Considerar que la pressió fiscal a Espanya és menor, només respon a una lectura simple de les estadístiques. “La fiscalitat és un gran instrument de política econòmica, i no un mecanisme per quadrar els comptes públics”, ha assenyalat Sánchez Llibre. En el mateix sentit, ha posat com a exemple les polítiques d’importants governs de la UE. “El nou canceller alemany, Olaf Scholz, baixa la pressió fiscal i redueix la despesa pública, igual que el president Mario Draghi a Itàlia. Cal prendre nota”, ha afegit.
En els últims 10 anys (2009-2019), Espanya ha estat uns dels països on s’ha produït un major creixement de la pressió. En concret ha pujat 5,1 punts del PIB, mentre que la mitjana europea ho ha fet en només 2,1 punts.
L’esforç o sacrifici fiscal d’Espanya al 2019 (considerant el conjunt de la UE-28 = 100) no se situa per sota de la mitjana -com en el cas de la pressió fiscal, ni al mateix nivell que la mitjana de la pressió fiscal efectiva (corregida per la presència d’economia submergida), sinó que en aquest cas l’economia espanyola presenta un índex superior a 100, en concret de 108. És a dir, té un nivell d’exigència major si s’incorpora el concepte de renda relativa per habitant en l’anàlisi de l’esforç que realitzen els ciutadans per satisfer les demandes de la seva hisenda pública.
Impostos sobre el treball, consum, contribucions socials, el capital i la propietat
Després d’aquesta prèvia, que descriu àmpliament el Llibre Verd per a la reforma Fiscal, el president de Foment, Josep Sánchez Llibre; el conseller de Presidència de Foment i coordinador del Grup d’Experts Tributaris, Manuel Silva; i el president de la Comissió de Fiscalitat de Foment del Treball, Valentí Pich, han presentat públicament l’informe, lliurat a la CEOE i al Ministeri d’Hisenda del Govern d’Espanya.
Els impostos sobre el treball com a percentatge de la tributació total són menors en el cas d’Espanya que en el conjunt dels països de la zona euro o de la Unió Europea. Així, per exemple, a Espanya, els impostos provenen derivats del factor treball en un 50,5% mentre que en el cas de la zona euro s’eleva al 52,2%. A Espanya, el factor treball contribueix en menor magnitud que els altres impostos, ja que hi ha una elevada taxa d’atur respecte al percentatge de població activa, i un alt volum d’economia submergida (10 punts per sobre de la mitjana europea).
Dins dels denominats impostos sobre el treball, cal esmentar també que, en el cas espanyol, es produeix un major pes en termes de PIB els pagats pels ocupadors, que resulta del 9% del PIB, quan la mitjana de l’EU-27 és del 8,2%, o del 8,5% en el cas de l’EA-19. A més, en els últims 10 anys, aquest increment del percentatge en el PIB ha augmentat 5 dècimes en el cas espanyol, mentre que, en el cas europeu, s’ha reduït en 2 dècimes.
Una altra característica del sistema espanyol, el constitueix el fet que els impostos sobre el consum en percentatge de PIB representen el 9,4% enfront de l’11% que representa la mitjana europea. Això mostra, per tant, una menor taxa en l’ús d’aquesta mena d’impostos a Espanya respecte de la mitjana europea. D’aquí ve que el pes d’aquestes figures tributàries sigui suaument inferior en el cas espanyol amb un 27% del total de la tributació, enfront del 28% que es dona en la zona euro.
Un altre factor a tenir en compte és el pes important que tenen les contribucions socials en percentatge del PIB a càrrec dels empresaris, que en el cas de la mitjana europea se situa en el 7,3%, i en el cas d’Espanya és del 9%. És a dir, es registra una substancial diferència quant al que els empresaris espanyols -en comparació amb els europeus- paguen respecte a les contribucions a la seguretat social.
En els impostos sobre el capital com a percentatge sobre el total de la imposició, en el cas espanyol, se situa en un 22,5%, enfront d’un 20,5% del conjunt dels països EU-27, o respecte al 20,9% en l’EA-19.
Interessant també pot ser en aquest cas el que representen els impostos sobre el capital com a percentatge del PIB i l’estoc de capital. En aquest cas, Espanya té un nivell del 3,1%, mentre que en la mitjana dels països de la UE se situa en el 2,4%.
En el cas dels impostos sobre la propietat com a percentatge sobre el PIB, a Espanya es constata una imposició que es xifra en el 2,6%, enfront del 2,2% que té el conjunt de la UE-27, o al 2,3% que té l’EA-19.
Administració Pública: més confiança i transparència
A Espanya es presenten cada any més de 200.000 reclamacions economicoadministratives. D’elles, s’estimen més del 45% (especialment en matèria de sancions), però les desestimades -que s’impugnen davant els tribunals- s’acaben acceptant en un 20% de casos.
En aquest context, creix la desconfiança cap a l’Administració tributària. Amb l’ànim de corregir aquesta situació i contribuir a crear un clima de transparència i confiança en les relacions Administració-ciutadans, cal reforçar la seguretat jurídica i reduir la conflictivitat.
El que l’empresariat i el contribuent anhelen és un marc de confiança i unes regles de joc precises i estables.
Impost sobre el patrimoni
En l’actualitat existeixen pocs països desenvolupats que mantinguin en vigor un impost sobre la riquesa neta individual equiparable a l’Impost sobre Patrimoni espanyol. Entre els països que han suprimit recentment el seu Impost sobre el Patrimoni, es troben Àustria (1994), Dinamarca (1995), Alemanya (1997), Finlàndia (2006), Luxemburg (2006), Suècia (2007) i França (2018).
L’existència d’una imposició patrimonial penalitza l’estalvi- especialment greu en períodes impositius amb tipus d’interès baixos- i pot arribar a ser confiscatori, implica l’encariment del cost de capital de les empreses, i la seva consegüent penalització sobre la inversió, la productivitat, i el creixement econòmic.
Per aquestes raons, el Llibre Verd proposa que se suprimeixi definitivament l’Impost sobre el Patrimoni i s’estableixin les previsions legals oportunes perquè tampoc pugui ser establert com a impost propi per les comunitats autònomes.
Impost sobre Successions i Donacions
L’Impost sobre Successions, a diferència de l’Impost sobre Patrimoni, és una figura que existeix en la majoria dels països de l’OCDE, si bé el pes de la recaptació a Espanya se situa molt per sobre de la mitjana de l’OCDE. L’actual normativa reguladora de l’Impost sobre Successions va entrar en vigor fa 34 anys i les reformes que han estat introduïdes durant aquest període no han estat suficients per adaptar-la al context econòmic i social actual.
Per contra, un dels seus principals efectes negatius és la disminució dels incentius a l’estalvi i la inversió en la mesura en què les transferències entre generacions són un element important d’estalvi.
El Llibre Verd proposa l’establiment d’un supòsit de no subjecció, per a transmissió de patrimonis inferiors a 1M€, sempre que es transmetin a cònjuge, ascendents i descendents de primer grau. Això impediria que patrimonis reduïts estiguessin sotmesos al pagament de l’impost.
Es proposa, entre altres mesures, que es podria simplificar l’impost mitjançant la reducció de trams de l’escala impositiva i l’aplicació de tipus impositius que no superessin el 9%, adaptant així la tributació en ISD a la mitjana de l’OCDE. La mesura també ajudaria a reduir les diferències de tributació existents entre les diferents Comunitats Autònomes que s’han vingut produint donades les diferències normatives entre aquestes.
Règim de l’Empresa Familiar
El Llibre Verd planteja una exhaustiva reforma fiscal per a les empreses familiars a Espanya amb l’objectiu d’igualar el seu reconeixement al règim especial amb el qual compten les empreses familiars en els principals països europeus. Per exemple, no existeix un impost que gravi Successions i Donacions en 20 dels 27 Estats membres. En 11 d’ells no hi ha impost (Àustria, Txèquia, Xipre, Estònia, Eslovàquia, Eslovènia, Letònia, Malta, Portugal, Romania, i Suècia) i en nou països, la transmissió de l’empresa familiar compta amb un règim especial. Les empreses familiars a Espanya suposen el 88,8% de les empreses espanyoles, amb una distribució bastant homogènia oscil·lant entre el 84,4% del País Basc i el 94,3% de Castella-la Manxa, situant-se Catalunya en un 85,6%.
Espanya és l’únic país del seu entorn on es té en compte el Patrimoni preexistent de l’hereu per al càlcul de la quota tributària i que els mínims exempts personals es reserven exclusivament per a les successions, en contra de la pràctica habitual d’igualar el tractament fiscal de les transmissions inter vivos i mortis causa.
Sobre altres impostos cedits: transmissions patrimonials oneroses, actes jurídics documentats i el valor de referència cadastral a Catalunya
El llibre Verd proposa la rebaixa dels tipus impositius tant en transmissions patrimonials oneroses com en actes jurídics documentats, en aquest cas a Catalunya ja que la càrrega tributària que estan suportant els empresaris i els ciutadans per les seves inversions a Catalunya és pràcticament el doble de la qual estan suportant aquestes mateixes persones si la seva inversió la fan en la comunitat autònoma de Madrid, i és també superior respecte al País Basc i Navarra. “Hauria de corregir-se aquesta situació, en la mesura que sigui possible”, assenyala l’informe.
També respecte a Catalunya el Llibre Verd proposa augmentar el factor de minoració del valor de referència cadastral del 10% actual al 20%, i que les adquisicions (compres) de béns immobles per Patrimonis Protegits tinguin el mateix tipus impositiu reduït que les adquisicions per persones físiques amb discapacitat. Es produeix un diferent tracte fiscal per omissió en la normativa catalana de la gestió de l’Impost de Transmissions Patrimonials oneroses-actes jurídics documentats que no té cap raó de ser, quan tota la normativa fiscal, espanyola o catalana, dóna un tracte especial d’exempcions o bonificacions fiscals en els actes en què intervenen persones amb una discapacitat.
IRPF i Impost de Societats
Respecte a l’IRPF es proposen reformes concretes a favor de l’equitat, la competitivitat, el dinamisme econòmic i per reduir la inseguretat jurídica. Destaquen les propostes per actualitzar les tarifes i evitar així incrementar la tributació davant l’escalada de la inflació; incrementar la deducció per despeses de malaltia i l’adquisició de vehicles elèctrics; i elevar el límit de l’aportació als plans de pensions.
Respecte a l’Impost de Societats, destaca la proposta per potenciar els incentius aplicables als beneficis no distribuïts o reinvertits. A fi d’incentivar la capitalització de les empreses i la reinversió dels beneficis obtinguts resultaria convenient potenciar els incentius actualment existents o restituir els que van operar en el passat i que han estat derogats.
Així, es proposa, d’una banda, incrementar l’actual reducció vinculada a la reserva de capitalització, actualment referida al 10% de l’increment dels fons propis amb el límit del 10% de la base imposable i, per l’altre, establir reduccions específiques per a aquells ingressos obtinguts en l’exercici i que estiguin subjectes a reinversió en actius operatius per al negoci i l’activitat.
Impostos mediambientals
Resulta especialment rellevant i necessari dur a terme una reforma de tota la fiscalitat mediambiental a Espanya que afavoreixi el canvi en els comportaments necessaris, tant en la generació com en el consum d’energia, per garantir a futur la descarbonització de les economies i la reducció de les emissions contaminants.
Grup d’experts tributaris
El Grup d’Experts Tributaris de Foment del Treball està integrat per més d’una vintena de prestigiosos professionals de les més rellevants empreses de consultoria, grans bufets i importants despatxos fiscalistes, al costat de persones procedents de la universitat i de l’acadèmia; així com per 7 representants de Foment.
Josep Ma. Balcells Cabana, Ilustre Col·legi de l’Advocacia Barcelona
Núria Cabré Plana, Garrigues
Pedro Cambas Puente, ETL Global ADD
Joan Francesc Corona Ramón, Catedrático de Hacienda Pública de la UAO
Josep Ma. Coronas Guinart, Coronas Advocats
Ignacio Costa, Cuatrecasas
Gorka Crespo, Ernst & Young
Borja d’Abadal Gámiz, Augusta Abogados
Bruno Domínguez Alonso, Baker McKenzie
Antoni Duran-Sindreu, Duran-Sindreu Asesores Legales
Jacobo Garcia-Nieto Serratosa, GNL Russell Bedford
Sergio González-Anta, KPMG
Raquel Iglesias, Vicedecana de l’Il·lustre Col·legi Notarial de Catalunya
Victor Isábal, Grant Thornton
José Alberto Marín*, Decano de l’Il·lustre Col·legi Notarial de Catalunya.
Vicente Martínez Pujalte, Conseller de la Presidència de Foment del Treball
Jaume Menéndez, Doctor en Ciencias Económicas y Empresariales y Economista Fiscal
Miguel Ángel Morales, Uría Menéndez
Enric Moret Plume, Roca Junyent
Samuel Navarro Lorente, OBN
Joan Francesc Pont Clemente, Catedrático de Derecho Financiero y Tributario de la Universitat de Barcelona
Esteban Raventós, Baker McKenzie
Daniel Rioperez Losada, Osborne Clarke
David Rivero, PricewaterhouseCoopers
Joan Antoni Sánchez Carreté, Expert Fiscalista
Enrique Seoane, Deloitte
Manuel J. Silva, Coordinador del Grupo de Expertos Tributarios, Conseller de Presidència de Foment del Treball, Socio Consultor Roca Junyent
Jordi Alberich Llaveria, Institut d’Estudis Estratègics de Foment del Treball
Jordi Casas, Director del gabinet del President de Foment del Treball
Helena de Felipe, President de FEPIME y Vicepresident de Foment del Treball
Salvador Guillermo Viñeta, Director de Economia de Foment del Treball
Virginia Guinda, Consejera Delegada de Iberboard y Vicepresident de Foment del Treball
Valenti Pich, President de la Comisión de Economía y Fiscalidad de Foment del Treball
David Tornos, Secretari general de Foment del Treball
Josep Sánchez Llibre, President de Foment del Treball
*Durante los trabajos del Grupo de Expertos, José Alberto Marín fue sustituido, por indisponibilidad, por Raquel Iglesias.
Comments are closed.