El Mecanisme de Recuperació i Resiliència de la Unió Europea, del que participa Espanya com Estat Membre a través del seu Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, estableix la necessitat d’impulsar una transició verda i una transformació digital dels teixits econòmic i social en el seu ús. Aquesta transició i transformació ha de ser coherent i consistent tant amb les directrius de la Unió Europea com amb les estratègies i plans previs elaborats per cada estat membre.
Això implica que l’Agenda Espanya Digital 2025 és el marc estratègic de referència en la transformació digital que es posa en marxa a través del Pla i que es financia a través d’aquests fons Next Generation. L’agenda s’articula al voltant de 10 eixos i 48 mesures, tot i que les que poden tenir un impacte més directe en l’àmbit de l’empresa i, especialment a les PIME són:
- Connectivitat Digital.
- Ciberseguretat.
- Competències Digitals.
- Transformació Digital del Sector Públic.
- Transformació Digital de l’Empresa i Emprenedoria Digital.
- Projectes Tractors de Digitalització Sectorial.
Operativament, l’Agenda s’articula al voltant de diferents Plans associats, bàsicament, als seus diferents eixos, on en destacaríem especialment tres:
1. El Pla d’Impuls a la Digitalització de PIMES 2021-2025: pressupostat en 4.656 milions d’euros, amb prop d’un 96% d’aquest total dedicat a ajuts a la pròpia digitalització i organitzat al voltant de 15 mesures. La iniciativa més destacable és la “Digital Toolkit”, dotada amb 3.000 milions d’euros per al període 2021-2023, però on també recull actuacions de suport a la gestió del canvi o d’impuls a l’emprenedoria. També hi apareixen una part significativa dels “Projectes Tractors Sectorials”, com els de Turisme, Comerç o Indústria. La seva intervenció afecta directament i indirectament a, com a mínim, tres grans àmbits organitzatius de l’empresa:
o L’aplicació tecnològica i la digitalització “pura” dels productes, serveis i funcions de producció de les empreses.
o La intervenció sobre els models productius, les estratègies de competitivitat i el propi funcionament de les empreses.
o El treball sobre les persones i les plantilles, els seus perfils laborals i el seu paper dins l’organització, també en els nivells directius.
2. El Pla Nacional de Competències Digitals: pressupostat en 3.750 milions d’euros i articulat al voltant de 7 línies de treball i 16 mesures, en el que es vol incidir sobre el conjunt de la ciutadania però també sobre els models educatius i formatius o la capacitació dins les empreses i el mercat laboral. En aquest sentit, tres grans àmbits són els objectius preferents de les intervencions previstes:
o Els elements competencials relacionats amb les empreses i els seus models funcionals i de negoci.
o Els elements competencials i organitzatius propis de les Administracions Públiques i la prestació dels seus serveis.
o Els elements competencials i de relacions de la ciutadania.
3. El Pla Digital de les Administracions Públiques 2021-2025: pressupostat en 2.600 milions d’euros en 3 eixos i 17 mesures i on el principal impacte, més enllà de les intervencions d’organització interna dels diferents nivells de l’administració a l’Estat, estarà en els canals utilitzats en la relació amb empreses i ciutadania i el pes creixent de l’àmbit digital en la prestació dels serveis públics, l’accés als seus recursos o el compliment d’obligacions legals.
Tot i que l’articulació de l’Agenda i els Plans és coherent i consistent, el seu desenvolupament operatiu presenta desafiaments i dificultats que, ara mateix, encara no estan suficientment clarificades o resoltes. Això pot dificultar tant l’accés efectiu des de les empreses als recursos disponibles com la pròpia capacitat de les Administracions per posar-los a la seva disposició.
En primer lloc, algunes mesures existents en els diferents plans es superposen o, millor dit, es repeteixen, donada la seva naturalesa “transversal”. Això vol dir, per exemple, que intervencions incorporades al Pla de Digitalització de PIMES relacionades amb competències digitals o amb la formació professional -i que com a tals estan sumades al pressupost enunciat del Pla- en realitat estan pagades a través del Pla Nacional de Competències i també en formen part. Així, l’import total efectiu i sobre el terreny dels diferents Plans serà inferior a la suma del total dels pressupostos que s’han anunciat.
Relacionat amb el que acabem d’explicar, en aquells casos en els que les mesures són transversals però no necessàriament la mateixa, cal coordinar l’aplicació i la coherència de les intervencions des de diferents administracions i ens públics: només en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat n’hi ha implicats més de 16, entre ministeris, secretaries d’estat, organismes públics, etc. Cal afegir allà on sigui pertinent un nombre, sinó equivalent, si significatiu en el nivell regional i, arribat el cas, en el nivell local, també en funció dels mitjans de transferència i cogovernança que s’apliquin.
La coordinació dels mecanismes d’ús dels fons (convocatòries, contractacions, etc.) o de la pròpia naturalesa dels projectes finançats és un repte molt important per al que encara no es veu una resposta clara i definida en cap nivell de l’Administració Pública. Tot i que hi ha una progressiva activació de les mesures, com per exemple recentment a través d’una Manifestació d’Interès (MDI) del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital sobre “Enfortiment de les capacitats de ciberseguretat de les PIMES”, encara no és visible l’estructura de gestió i coordinació que s’utilitzarà en cadascun dels Plans o, arribat el cas, per a la pròpia Agenda Espanya Digital 2025 en relació a l’ús dels fons de Next Generation. Caldrà seguir-ho de ben a prop.
Comments are closed.