- Foment prioritza, entre les infraestructures més estratègiques, les que haurien d’executar-se abans del 2023: el Corredor Mediterrani, el transport públic de la Regió Metropolitana de Barcelona i la xarxa viària depenent del Ministeri de Foment com la B-40, i el desdoblament de la N-II i N-340.
- En total, es valora en 2.000 milions anuals la inversió necessària en les infraestructures més estratègiques per al període 2019-2023. Al mateix temps és necessari assolir progressivament–seguint paràmetres europeus- el 2,2% de la licitació d’obres del PIB català de manera sostinguda, uns 5.000 milions anuals, per al conjunt de totes les administracions i per totes les infraestructures que al llarg del temps siguin fonamentals per Catalunya. Al 2018 només es va licitar el 0,8% del PIB català
- El registre CAT-100 de Foment del Treball conclou amb un balanç decebedor l’evolució de les infraestructures a Catalunya per manca d’inversió, baixa execució pressupostària i falta de finançament. Les obres o estan parades o evolucionen molt lentament.
- El dèficit inversor en infraestructures a Catalunya els darrers deu anys està al voltant de 28.000 milions d’euros.
- És urgent aprovar un nou model de finançament de les vies d’alta capacitat, davant la imminent reversió de les concessions d’autopistes, com l’AP-7.
- Foment proposa un pacte de les forces polítiques i del món institucional econòmic de Catalunya per impulsar la inversió.
Les infraestructures més estratègiques per a la competitivitat de l’economia catalana i, per tant, de l’espanyola, avancen a un ritme molt lent, i, en alguns casos, resten aturades. El CAT-100, el catàleg de 100 infraestructures bàsiques pendent d’executar a Catalunya, elaborat per la Comissió d’Infraestructures i Equipaments des de juny de 2015, registra un balanç decebedor dels últims quatre anys, alerta del risc de pèrdua de competitivitat de l’economia catalana, i situa al voltant dels 28.000 milions d’euros el dèficit inversor en infraestructures en els últims deu anys (2009-2018). En definitiva, i segons les estimacions fetes amb la informació pública disponible, és urgent i imprescindible una inversió anual de 2.000 milions d’euros pel període 2019-2023 (en total 10.000 m€) per corregir el retard d’obres fonamentals i evitar la pèrdua del dinamisme i competitivitat de l’economia catalana i espanyola.
La manca d’una decidida aposta per la inversió, especialment a Catalunya, que se situa en l’actualitat molt per sota d’altres països del nostre entorn, suposa una clara pèrdua d’oportunitats, perquè la inversió pública actua de complement i catalitzador de la inversió privada, ambdues generadores de llocs de treball i riquesa. S’estima que el dèficit inversor en infraestructures a Catalunya els darrers deu anys (2009-2018) pot estar al voltant dels 28.000 milions d’euros. Per corregir-lo i recuperar el volum d’inversió amb els indicadors europeus es recomana assolir progressivament el 2,2% de la licitació d’obres del PIB català de manera sostinguda, per al conjunt de totes les administracions i per a totes les infraestructures que al llarg del temps siguin fonamentals per Catalunya, com per exemple les que registren el CAT100 i el CAT Equipaments.
Licitacions sota mínims
Catalunya necessita una licitació mínima recurrent entre els 3 nivells d’AA.PP d’aproximadament el 2,2% del PIB català, 5.000 M€/any, per atendre les necessitats de l’economia i el benestar dels ciutadans. Si es manté en el temps aquesta baixa inversió pública a Catalunya i Espanya, no només es posa en perill la continuïtat del sector de les infraestructures i de la construcció, sinó també la competitivitat de l’economia catalana, la qualitat de vida dels seus ciutadans, i es perdran oportunitats de crear activitat econòmica i, per tant, llocs de treball, riquesa i benestar social.
Infraestructures més estratègiques
Per revertir aquesta tendència és indispensable que s’impulsin políticament aquelles infraestructures estratègiques que tinguin més rendibilitat econòmica, social i ambiental, i que es planifiquin a mig/llarg termini, basant-se en dades objectives i amb la col·laboració de la societat civil. Alhora, cal definir un nou model de finançament de les vies d’alta capacitat per al seu manteniment i ampliació.
Cal reiterar que, per donar resposta al mandat de les lleis de transparència i al principi de rendició de comptes que tota societat democràtica exigeix a les administracions públiques, seria convenient que totes les administracions publiquessin l’estat de situació de cada projecte, informant detalladament d’aquells aspectes rellevants perquè el ciutadà pugui avaluar el progrés de l’actuació.
Ministeri Foment
- Rodalies de Catalunya, inclosa la llançadora a l’Aeroport (en obres), l’estació de la Sagrera (en obres) i desdoblament de línies (algunes actuacions a la R3). Baixa execució pressupostària. Fitxes XFP1/2015, XFP2/2015 i XFP3/2015.*
- Corredor Mediterrani ferroviari:
-
- Accés ferroviari al port de Barcelona (replantejament del tot el projecte per problemes tècnics + nova declaració impacte ambiental). Fitxa XFM1/2015.
- Accés ferroviari al port de Tarragona (terminal intermodal construïda, manca connexió a via principal). Fitxa XFM3/2015.
- Subtram Castellbisbal-Martorell (en obres). Fitxa XFM2/2015.
- Subtrams de Martorell a Vilaseca (Martorell-Sant Vicenç de Calders, Sant Vicenç de Calders-Tarragona-Nus de Vila-seca) (en obres). Fitxa XFM2/2015.
- Subtram Tarragona-Vandellós (en proves, ample ibèric). Fitxa XFM2/2015.
- Subtram Vandellós-Castelló (contracte rescindit per redefinició del projecte). Fitxa XFM2/2015.
- Infraestructures viàries:
-
- Accés viari al port de Barcelona (replantejament del tot el projecte per problemes tècnics + nova declaració impacte ambiental). Fitxa XV1/2015.
- B-40 Abrera-Terrassa “Ronda del Vallès” (en obres, execució molt lenta). Fitxa XV1/2015.
- Corredor Tarragona-Península A-27 (en obres, execució molt lenta). Fitxa XV1/2015.
- Connexió entre la AP-7 i la A-2 Castellbisbal-Sant Andreu de la Barca (reiniciades després de molts anys aturades). Fitxa XV13/2015.
- Connexió entre la A-2 i la C-32 (obres aturades). Fitxa XV12/2015.
- Desdoblament de la N-II per Girona (en obres, execució molt lenta). Fitxa XV3/2015.
- Desdoblament de la N-340 i variant de Vallirana (en obres, execució molt lenta). Fitxa XV5/2015.
- Infraestructures aeroportuàries: terminal satèl·lit aeroport del Prat. En fase de projecte
Generalitat de Catalunya
- Metro i ferrocarrils
-
- Ampliació del metro (constant, però a ritme lent per manca de recursos). Fitxa XFP5/2016.
- Finalització de la L9 (tram central aturat, s’està tramitant un préstec del Banc Europeu d’Inversions). Fitxa XFP4/2015.
- FGC L8 Plaça Espanya-Gràcia (connexió Llobregat-Vallès, en projecte). Fitxa XFP7/2017.
- Infraestructures viàries
-
- C-17 Barcelona-Ripoll. Millores de capacitat i accessibilitat (en obres). Fitxa XV19/2018.
- C-58 Tram Cerdanyola-Terrassa. Tercer carril (en obres).. Fitxa XV9/2015.
- C-32 Tram Tordera-Blanes-Lloret de Mar (en obres, aturades per decisió judicial). Fitxa XV8/2015.
Segons les dades disponibles, es valora que el Corredor Mediterrani i el conjunt de totes les infraestructures viàries mencionades, tant del Ministeri de Foment com de la Generalitat de Catalunya, podrien estar enllestides l’any 2022. La majoria estan en fase d’obres des de fa molts anys (alguns més de 15 anys) i només requereixen un impuls polític i pressupostari per finalitzar-les.
Rodalies de Catalunya, l’ampliació del Metro i la nova terminal satèl·lit de l’Aeroport del Prat està (en fase de projecte), requeriran més temps per a la seva execució i un esforç més continuat durant anys posteriors al 2022.
Només en infraestructures de transport públic a l’àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona resten pendents de licitació del Pla Director d’Infraestructures (PDI) 2011-2020 més de 9.000 milions d’euros dels 12.500 planificats.
Pel que fa a les inversions del Corredor Mediterrani, de carreteres dependents del Ministeri de Foment i de rodalies a les demarcacions de Tarragona, Lleida i Girona, basant-nos en el projecte no aprovat dels Pressupostos Generals de l’Estat del 2019, la inversió prevista per finalitzar les actuacions estratègiques en el període 2019-2022 ascendirien a, com a mínim, uns 975 milions d’euros.
En definitiva, es necessitarien, aproximadament, uns 2.000 milions anuals en el període 2019-2023 per poder finalitzar aquelles infraestructures que es consideren més estratègiques. Resten fora d’aquest càlcul altres infraestructures necessàries pendents d’execució que no s’han mencionat com, per exemple, altres vies dependents del Ministeri de Foment, de la Generalitat i de les administracions locals, actuacions en ports i aeroports, obres hidràuliques, urbanístiques, equipaments sanitaris, educatius, justícia, etc.; i tot de mena de millores i manteniments.
Altres trams que encara resten pendents
No obstant, des del 2015, s’han finalitzat trams d’infraestructures incloses en el CAT-100, però, resten pendents de realització altres tram que encara no s’han pogut donar de baixa al catàleg:
- Desdoblament de la N-240 Tarragona-Montblanc-Lleida (A-27) entre El Morell i la variant de Valls (2015)
- Vial port – aeroport. Tram 1, entre la carretera B-250 i el polígon Pratenc d’El Prat de Llobregat (2015)
- Enllaç Figueres-Nord de la N-II (2015)
- A-14 Lleida-Rosselló (2017).
- A-2 Sils- Maçanet (2018)
- Perforació amb tuneladora sota la pista principal del Aeroport de Barcelona-El Prat, Primera fase nou accés ferroviari a la terminal T1 (2018)
- Tram Collblanc–Foc de l’L10 Sud, amb les noves estacions de Foneria i Foc (2018).
Altres temes clau pendents de resolució: model finançament vies alta capacitat, gestió aeroports i ports d’interès general
És urgent aprovar, mitjançant consens a nivell de l’Estat, un model de finançament de les vies d’alta capacitat, davant la imminent reversió de les concessions d’autopistes, com l’AP7 (l’AP-1 entre Burgos i Armiñón va revertir a l’estat l’1 de desembre del 2018). La Generalitat de Catalunya, per la seva part, està desenvolupant un model de finançament basat en la vinyeta, que requereix la coordinació amb l’Administració General de l’Estat.
Si no es pren una decisió en un temps raonable, el cost de manteniment i ampliació de la xarxa recaurà en els minvants pressupostos de les administracions, en comptes de en els usuaris que les fan servir (com determinen les directives europees: “qui usa, paga; qui contamina, paga”).
L’aspecte clau del model de gestió d’aeroports i ports d’interès general segueix sense resoldre’s. Aquestes infraestructures són determinants per a la competitivitat d’un territori i s’han de gestionar de forma independent amb la participació dels agents territorials als quals donen servei.
Els propers anys els pressupostos públics continuaran sent molt restrictius quant a la inversió, per això, cal fomentar les col·laboracions públicoprivades (CPP) i la generació de recursos mitjançant pagament per ús (“qui usa, paga; qui, contamina paga”).
És necessari crear l’Agència d’Infraestructures de Catalunya a partir del Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya, que es va constituir el 12 de maig del 2017 i que ja impulsa el canvi de model.
Infraestructures executades i que es donen de baixa del catàleg CAT-100
En aquest període (2015-2019) només hem pogut donar de baixa del catàleg, perquè han finalitzat les obres i s’han posat en servei, les següents infraestructures:
- Perllongament d’FGC a Terrassa (2015) i Sabadell (2016).
- La línia L9 sud del Metro de Barcelona fins l’aeroport (2016).
- Nous accessos a l’Ampliació Sud. Terminal d’expedició i recepció del Moll Prat del Port de Barcelona (2017).
- Ampliació de la Terminal Ferroviària de Príncep d’Espanya del Port de Barcelona (2018).
Per a més informació, veure “Catàleg d’infraestructures bàsiques pendents d’executar a Catalunya CAT-100. Actualització 2019”.
ANNEX
Síntesi de les propostes del document “Per nou model de gestió de les Infraestructures a Catalunya”
El document, que es va presentar per primera vegada l’any 2015, realitza una anàlisi de les actuals polítiques d’infraestructures i proposa un canvi de model basat en les millors pràctiques internacionals. A continuació realitzem una síntesi de les principals idees:
Tots plegats hem de ser molt curosos amb quines inversions fem, quan i com: hem de millorar l’eficiència en la planificació i construcció d’infraestructures i equipaments.
Cal planificar les infraestructures a mig i llarg termini (10-15 anys) amb plena col·laboració entre totes administracions públiques, desvinculant aquestes planificacions de les eleccions i de les legislatures.
Cal prioritzar les infraestructures en funció de la seva demanda i sostenibilitat, que s’avaluaran amb una exhaustiva anàlisi que ens indiqui el seu retorn econòmic, social i ambiental al llarg de tot el cicle de vida.
Cal millorar els projectes i l’execució de l’obra, així com tot el procés de gestió tècnica i administrativa per tal que els contractes s’adjudiquin, s’executin i liquidin per l’import del projecte aprovat per la pròpia administració (l’Objectiu 100).
Cal adaptar-se i anticipar-se a les noves tecnologies i tendències que afecten com es conceben, dissenyen, construeixen, mantenen, s’adapten a nous usos o es desconstrueixen les infraestructures.
Augmentar la transparència i la participació del diversos agents és fonamental per a un nou model. La participació de la societat civil en totes les fases és pràctica habitual en els països més avançats. Ex. Infrastructure Australia, Comsission Nationale du Débat Public a França, etc.
La importància de les infraestructures.
La prosperitat d’un país, en una economia globalitzada en la qual les regions competeixen entre si, depèn de les infraestructures, enteses com un servei generador d’activitat econòmica.
Les infraestructures juguen un paper clau en els principals factors de competitivitat territorial, com el cost, la quantitat i la qualitat de l’aigua, de l’energia, del sòl, per a necessitats empresarials, formatives o assistencials; la mobilitat de les persones i les mercaderies; la gestió dels residus; la qualitat urbana, etc.
Així, les infraestructures, en reduir els costos de producció i facilitar el flux de bens, de serveis, de persones i d’informació incideixen en la eficàcia i la productivitat global del sistema econòmic. A més, en integrar els mercats, també fomenten la competència i augmenten els incentius per innovar.
Les infraestructures generen desenvolupament en la fase de producció i, sobretot, durant la seva vida útil. Però la seva mancança pot impedir un aprofitament eficaç del potencial d’un territori. A Catalunya tenim exemples d’infraestructures excel·lents, però també de mancances clamoroses que cal adreçar quan abans millor, com per exemple el servei de Rodalies i el Corredor Mediterrani, en el qual podem destacar els accessos viaris i ferroviaris als ports de Barcelona i Tarragona, i moltes més.
Les infraestructures més estratègiques que continuen al CAT-100 i que no han registrat pràcticament una evolució favorable són les següents:
Comments are closed.