L’economia catalana necessita mitigar la pèrdua de competitivitat respecte dels socis europeus

• l’Índex de Competitivitat Regional, que realitza també la Comissió Europea i que va presentar fa pocs dies, constata que l’economia de Catalunya ha baixat del lloc 142 al 153 (d’un total de 263) quant a nivell de competitivitat

• Si comparem la situació de Catalunya amb la d’altres regions similars s’aprecia aquest nivell de feblesa quant a la situació macroeconòmica (variable que es mesura a nivell estatal), l’educació superior i l’eficiència del mercat de treball

• Les últimes previsions assenyalen que el creixement econòmic mundial continuarà en els propers anys i, concretament, s’espera que l’activitat econòmica repunti en el 2017

• A Espanya i Catalunya, es preveu un creixement del PIB més moderat en 2017 a causa de l’esgotament dels denominats vents de cua, però tot i això continuarà essent superior a la mitjana europea

• La correcció del dèficit públic en 2016 i també les mesures per aconseguir l’objectiu del 2017 han recaigut excessivament sobre la fiscalitat empresarial. L’increment de recaptació per l’impost de societats de l’últim trimestre (fins a novembre) explica un 82,7% de l’increment de la recaptació total i  el 84,5 % dels ingressos tributaris per 2017 derivats de les noves mesures tributàries

L’economia de Catalunya necessita capgirar la tendència de pèrdua en la seva competitivitat respecte dels socis europeus. Tot i que el nou any comença amb una economia en ple procés de recuperació i amb bon creixement de l’ocupació, resten aspectes que han de ser corregits, com ara l’alta taxa d’atur –i associat a això els problemes de desigualtat social en gran part–, la gestió de les finances públiques o la productivitat de l’economia. Aquests punts es destaquen en informes com el Semestre Europeu 2017 de la Comissió Europea o l’Índex de Competitivitat Regional, que realitza també la Comissió Europea i que va presentar fa pocs dies i en què es constata que l’economia de Catalunya ha baixat del lloc 142 al 153 (d’un total de 263) quant a nivell de competitivitat. De fet s’inscriu en la tendència generalitzada de totes les regions espanyoles excepte Madrid i el País Basc, que es troben per sota de la mitjana europea i que en el darrer sexenni, especialment les regions mediterrànies, han patit un descens de competitivitat remarcable. El president de la Comissió d’Economia i Fiscalitat de Foment, Valentí Pich, i del director d’Economia de Foment, Salvador Guillermo, han presentat aquesta i altres anàlisis que es recullen en el darrer Informe de Conjuntura econòmica elaborat per Foment.

En aquest sentit, i segons l’anàlisi dels darrers indicadors, és important per a l’economia espanyola en general vigilar la competitivitat-preu enfront dels socis europeus, atès que els preus interns estan creixent a major ritme que en el conjunt de l’Eurozona. Això es deu al fet que a la variació conjuntural dels preus dels productes energètics repercuteix amb més intensitat en l’IPC espanyol. No cal oblidar que increments salarials no sustentats en un avanç de la productivitat de l’economia frenarien l’expansió de l’ocupació, que ha de ser un dels principals objectius a complir pel conjunt d’actors socials i el govern.

Catalunya: PIB per damunt de la mitjana europea; competitivitat per sota

Catalunya té un PIB per càpita superior a la mitjana europea (ocupa la posició 78/263 segons l’Índex de Competitivitat Regional (ICR)), però ocupa el lloc 153 de 263 quant a competitivitat de l’economia. D’acord al conjunt d’onze indicadors que conformen el ICR, Catalunya es troba en una posició destacada únicament quant a l’indicador de salut (18/263), mentre que en activitat institucional, educació o innovació es troba molt per sota de la mitjana. Exactament, si comparem la situació de Catalunya amb la d’altres regions similars (Nordjylland, Gießen, Mazowieckie, Östra Mellansverige, Limburg, Ligúria, Münster, Rhône-Alps, Overijssel, Prov. Oost-Vlaanderen, Közép-Magyarország, Toscana, Lisboa, Kärnten and Koblenz), s’aprecia aquest nivell de feblesa quant a la situació macroeconòmica (variable que es mesura a nivell estatal), l’educació superior i l’eficiència del mercat de treball.

Moltes de les regions millor posicionades en el rànquing del ICR són capitals o grans àrees metropolitanes, atès que les capitals tendeixen a ser les regions més competitives de cada país. Així mateix les regions més competitives tenen un PIB per càpita més elevat i atreuen més immigració. A les regions del nord-oest de la UE aquelles amb major nivell de competitivitat generen desbordament espacial millorant la competitivitat de les regions properes, no obstant això, en els estats de l’est i sud, la proximitat a la capital no juga com un factor d’impuls a la competitivitat de les regions.

A l’espera de Trump i el Brexit

El sorgiment de discursos polítics de caire proteccionista i de moviments antieuropeus, és un dels factors que major incertesa està generant de cara al 2017, any amb una nodrida agenda electoral a Europa. S’han despertat grans interrogants sobre la política econòmica dels EUA després de l’elecció del President Donald Trump. En particular, sobre l’orientació de la política comercial i fiscal. De moment, han pujat els tipus a llarg termini a EUA, atès que es preveuen majors tensions de preus per l’estímul fiscal que s’espera del nou govern, quan l’economia presenta una robusta creació d’ocupació amb una taxa d’atur en cotes mínimes.

En la mateixa línia, l’execució del Brexit, també contribueix a aquest escenari de majors riscos polítics. És el seu discurs de gener, la primera ministra britànica, Theresa May, va establir les línies per a un pla de Brexit “dur” en el qual el Regne Unit ja no serà part del mercat únic europeu ni de la unió duanera, fins que es negociïn nous acords bilaterals. Si bé és cert que les dades econòmiques encara no han reflectit aquestes incerteses, també ho és que les decisions dels agents econòmics, com les d’inversió per posar un exemple, es produeixen en terminis majors que els que manegen els mercats financers -la reacció dels quals és més immediata- per l’existència de costos enfonsats per a les empreses i inversors.

Tot i això, les últimes previsions assenyalen que el creixement econòmic mundial continuarà en els propers anys i, concretament, s’espera que l’activitat econòmica repunti en el 2017, atès que  ha mostrat gran resiliència enfront d’un escenari internacional més incert. A Europa, els indicadors de confiança, activitat i atur es mostren favorables, encara que es manté la cautela en els pronòstics a mig termini. En aquest sentit, és important considerar que molts dels factors que en 2016 han contribuït a donar un major dinamisme a l’economia europea, aniran perdent impuls. Per exemple, el preu del petroli s’estima que seguirà pujant gradualment després de l’acord per contenir la seva producció el passat mes de novembre.

A Espanya i Catalunya, es preveu un creixement del PIB més moderat en 2017 a causa de l’esgotament dels denominats vents de cua, però tot i això continuarà essent superior a la mitjana europea. El balanç entre la contribució de la demanda domèstica i exterior serà més equilibrat, encara que el saldo comercial es veurà en certa mesura afectat per l’increment en el preu del petroli.

En aquest context, cal no abandonar les reformes que continua necessitant l’economia espanyola ni iniciar una contrareforma. La lluita contra el dèficit públic no ha de combatre’s amb una visió limitada a curt termini, elevant la càrrega impositiva a les empreses o eliminant la inversió pública. Per contra, és fonamental abordar aquest desafiament des d’un enfocament estructural, promovent reformes imprescindibles com la inversió en infraestructura productiva que suposa el Corredor Mediterrani.

Eixugar el dèficit a costa de la fiscalitat empresarial

L’adopció de mesures addicionals per assolir el dèficit al 2016, que es van plasmar en la Reial decret Llei  2/2016, de 30 de setembre, i que va ser consensuat amb el principal partit de l’oposició, es va focalitzar en un major esforç per aconseguir l’objectiu pel costat dels ingressos, i especialment en l’impost de societats. Així, es va establir l’obligació de la fixació d’un pagament mínim en l’impost de societats del 23%, amb caràcter general a les empreses la xifra de negocis neta de les quals superés els 10 milions d’euros. L’increment de recaptació per l’impost de societats en el mes d’octubre-novembre explica el 82,7% de l’increment de la recaptació total en aquests dos mesos.

Addicionalment, el Govern va aprovar el Reial decret-llei 3/2016 de 3 de desembre. Novament, en les mesures es posa l’accent en la fiscalitat sobre les empreses. En l’actualització del Pla Pressupostari 2017 aprovat pel Govern el 9 de desembre s’exposa que de les mesures adoptades s’estima un increment de la recaptació impositiva de 7.505 milions d’euros, dels quals 4.655 milions corresponen a l’augment derivat de les mesures de l’impost sobre societats comentades del Reial decret-llei 3/2016, és a dir un 62% (o del 84,5% si s’exclouen els majors ingressos pel noves mesures d’ajornaments que suposen un increment d’ingressos d’1.500 milions i per la millora en la lluita contra el frau, que s’estima en 500 milions.