- La segona meitat del 2018 ve pautada per un context internacional de major incertesa, amb una lleugera moderació de l’economia europea en la primera part de l’any.
- Els preus ja apareixen a Espanya amb valors per sobre del 2%, amb diferencial positiu amb Europa: cal evitar, però mesures de política fiscal que puguin elevar la inflació. Een aquest sentit, les diverses propostes de pujades d’impostos són inoportunes.
- L’Informe de Conjuntura del Foment per al tercer trimestre fa focus sobre l’estat del sistema de pensions: calen reformes per garantir el sistema públic de pensions, sempre des del major consens polític i amb perspectiva a llarg termini
L’economia catalana, igual que el global de l’espanyola, ha registrat durant el darrer trimestre una certa moderació del creixement del PIB. Tot i que encara es manté per sobre dels guarismes de la resta d’economies europees. Destaca, això sí, el menor impuls del consum privat en oposició a la inversió, i la contribució negativa del sector exterior al creixement de l’economia. En aquest sentit, l’evolució dels indicadors més recents és mixta, amb una pèrdua d’impuls en l’afiliació, les vendes dels comerços, la confiança del consumidor, la producció industrial, les exportacions o l’arribada de turistes internacionals. Aquestes són les principals conclusions que mostra el darrer Informe de Conjuntura del Foment, que han presentat el president de la Comissió d’Economia i Fiscalitat de la patronal catalana, Valentí Pich, i el director d’Economia i Estudis del Foment, Salvador Guillermo.
Aquesta moderació en el creixement del PIB de l’economia catalana es presenta en un context en què la segona meitat del 2018 ha vingut pautada per un escenari internacional de major incertesa, amb una lleugera moderació de l’economia europea en la primera part de l’any. L’escenari comercial mundial i els mercats financers internacionals, molt determinats per la política dels EUA (comercial, monetària, fiscal), continua sent font de grans incerteses, amb importants repercussions en les economies emergents, i amb més o menys immediatesa, en funció dels seus respectius desequilibris macroeconòmics.
Caiguda del consum privat
Entre els paràmetres analitzats sobre l’economia de Catalunya i Espanya dels darrers mesos, destaca la caiguda accentuada del consum en el segon trimestre, de sis dècimes a Espanya i de vuit dècimes a Catalunya, en un context en el qual la taxa d’estalvi familiar ja es troba en mínims històrics.
Addicionalment hi ha un efecte riquesa negatiu, especialment per la evolució de les cotitzacions borsàries, que frenessin el consum, i on la seva evolució ve més explicada per la creació d’ocupació que s’està suavitzant, que no pels increments salarials, que mostren un menor grau de correlació amb el consum. En aquest context de ralentització en el cicle econòmic, ha de prioritzar-se la generació d’ocupació, especialment cap a les persones que es troben en situació d’atur de llarga durada.
Creixement de preus per sobre del 2%, cosa que desaconsella augment d’impostos
Els preus ja apareixen a Espanya amb valors per sobre del 2%, amb diferencial positiu amb Europa; encara que obeeix a factors erràtics, com l’energia i els productes alimentosos no elaborats. La inflació subjacent és del 0,8%. En aquest sentit han d’evitar-se mesurades de política fiscal que incideixin amb l’elevació de preus en un context d’inflació més elevada, a causa de factors conjunturals, que puguin induir a l’efecte de segona ronda o volta. La prudència, davant aquesta situació ha de ser màxima, per evitar expectatives de preus més elevades.
En aquest entorn de majors incerteses i amb un consens quant a un creixement del PIB més moderat a Espanya, cal recordar la importància de mantenir el compromís amb la senda d’estabilitat dels comptes públics, sense oblidar la implementació de reformes estructurals, com la del sistema de pensions.
En aquest sentit, les diverses propostes anunciades sobre l’elevació d’impostos no es consideren oportunes, doncs la recaptació del 2017 i la que portem fins a juliol mostra valors destacats, que davant un context de desacceleració i d’inflació per sobre de l’objectiu, no degui adoptar-se mesures discrecionals en aquests àmbits fiscals, havent de contenir-se el dèficit públic mitjançant una gestió més eficaç de la despesa, ja que els ingressos mostren creixements destacats. No resulta justificat que sempre, en bonança o en crisi, sigui el millor moment per pujar impostos
Reforma estructural del sistema públic de pensions
La Comissió Europea proposa que, per assegurar un sistema de pensions adequat, es promogui, entre d’altres qüestions, una major durada de la vida laboral en línia amb la major esperança de vida, mitjançant mesures com: la formació al llarg de la vida laboral; la promoció d’ambients de treball segurs i saludables; l’ajust de les edats de pensió; la compensació a la jubilació més tardana; la promoció de sistemes de treball flexibles (combinar jubilació amb treball), la promoció de la conciliació laboral amb la vida personal i una major equitat en la distribució de la cura d’altres persones i la consideració d’aquest temps en els esquemes de pensió, així com la promoció de sistemes de pensió complementaris.
El sistema públic de pensions espanyol té dos cossos diferents, la Seguretat Social (93% del total de passius), que es regeix per un sistema de repartiment finançat per treballadors i ocupadors, en el qual les cotitzacions de les persones en actiu es destinen a finançar les pensions existents en aquest moment, i les Classes Passives (7% del total de passius) els fons dels quals provenen del pressupost de l’Estat en afectar empleats públics, atès que aquest sistema està abocat a extingir-se (ja que no hi ha nous ingressos des de l’1 de gener de 2011 derivat del RDL13/2010).
En el cas d’Espanya, el sistema de pensions ha jugat un paper molt important en la política de cohesió social i en el manteniment de la qualitat de vida de les persones de major edat. Cal destacar que la taxa de reemplaçament percentatge d’ingressos en la jubilació respecte als ingressos previsde les pensions espanyoles és de les més elevades. Així, els pensionistes cobren un 82% dels seus ingressos previs mentre que, per exemple, aquest percentatge per a la mitjana dels països de l’OCDE es troba en el 41%, per aquest motiu els fons de pensions tinguin un caràcter complementari.
A Espanya, és necessari abordar, amb mesures eficients, el problema de la sostenibilitat del sistema de pensions públic de repartiment, amb la finalitat de mantenir l’Estat del benestar. Entre les opcions per a la reforma del sistema de pensions, cal esmentar, la implementació d’un sistema mixt de capitalització i repartiment, és a dir, que permeti complementar l’actual sistema de repartiment intergeneracional amb un de capitalització, així com l’ajust automàtic del sistema per preservar la seva sostenibilitat a llarg termini.
L’adopció de mesures que impliquin canvis discrecionals d’una certa dimensió, per bé del sistema, hauran d’adoptar-se amb majories ampliades. Les pensions constitueixen un eix bàsic de l’Estat de Benestar, conjuntament amb l’Educació i la Salut, i deu preservar-se en un context d’una economia social de mercat, dins d’un equilibri de beneficis i càrregues entre generacions, i en els quals ha de resultar més insensible als períodes electorals, amb una perspectiva de llarg termini, de canvi, sí, però amb suport de majoria parlamentària reforçada, i on la transparència de les mesures ha de donar opcions per actuar als agents econòmics.
Comments are closed.