- El creixement s’assenta principalment en la creació d’ocupació, més que no pas en la productivitat
- Es requereixen reformes estructurals que millorin l’assignació de recursos i, per tant, de la productivitat
- Aviat arribaran les reduccions de tipus d’interès, encara que seran més pausades en intensitat i en el desplegament temporal
- El creixement molt baix de l’economia europea es reflecteix en la caiguda de les exportacions de béns en un 9% el primer trimestre del 2024
L’economia espanyola registra un comportament destacat a l’inici de l’any, amb una evolució molt positiva del PIB i un mercat laboral resilient, tal com apunta l’Informe de Conjuntura Econòmica de Foment del Treball publicat avui. Això, en un context de creixement de l’economia europea molt feble que es veu, per exemple, en la contracció de les exportacions de béns el primer trimestre de l’any que depenen, en gran mesura, d’aquest mercat.
L’economia va mantenir una taxa de creixement del 0,7% trimestral gràcies a l’impuls del consum privat, el sector exterior als serveis i el creixement de la inversió. A més, destaca el fort increment de l’estalvi com a conseqüència del creixement de les rendes i l’ocupació, que en termes d’afiliació es troba en nivells rècord tant a Espanya com a Catalunya.
El creixement econòmic en els darrers anys es va produir sobre la base de l’augment de l’ocupació, i en menor mesura per un increment del capital, que ha estat suau en el context de la crisi del Covid i de la guerra a Ucraïna, l’elevació dels tipus d’interès i un creixement negatiu o testimonial de la productivitat total dels factors, que continua sent el cavall de batalla per a la millora de la competitivitat de la nostra economia i per a la millora de la renda per càpita que tot just ha variat des del 2019.
S’assenyala la necessitat de fer reformes estructurals que millorin l’eficiència del sistema productiu i institucional, en un context de canvi disruptiu derivat del procés de digitalització de l’economia, que es reforça amb les grans potencialitats que ofereix la intel·ligència artificial. En aquest sentit, cal remarcar la fortalesa que la productivitat confereix al creixement als EUA estant la seva economia en plena ocupació i una pobre evolució del creixement a Europa, especialment el 2023 i el 2024, amb un factor explicatiu en la seva baixa productivitat. Per això, mesures com ara la reducció de la jornada laboral de caràcter normatiu, que no negociat, poden empitjorar aquest menor nivell de la productivitat laboral que suposaria augments dels costos laborals unitaris en el cas espanyol.
Addicionalment, en els darrers anys la inversió, la formació bruta de capital, no ha mostrat dinamisme, de manera que la capacitat d’inversió productiva està en nivells de creixement baix, tot i que s’estan injectant els fons NGEU que s’haurien d’usar-se més intensament i més orientats a través de l’economia verda i digitalitzada i, per tant, també millorar la productivitat.
S’observa un creixement més sostingut per al 2024 i el 2025, a diferència dels anys previs, amb una economia que va mostrar importants inestabilitats associades als factors externs com va ser la pandèmia i els anys de conflicte bèl·lic a Europa. S’assenyala, com indiquen els organismes internacionals, que ens trobem davant una economia que agafa velocitat de creuer amb un creixement sostingut al voltant del 2%,i que fins i tot en algun cas, com en la previsió més recent de l’FMI, s’aproxima al 2,4% per al 2024.
Pel que fa als preus, l’IPC, a Espanya i Catalunya, es manté lleugerament per sobre del 3%, principalment per l’eliminació de les mesures fiscals per contenir el fort increment dels preus de l’any passat.
S’espera que aquest any es produeixin les primeres baixades dels tipus d’interès de referència per part del BCE i la Fed, encara que no necessàriament compassats, ja que les baixades de l’autoritat monetària europea han començat al juny amb la qual cosa es produiria una divergència temporal en el procés de reducció de tipus a Europa i als EUA encara que aquesta reducció es farà de forma prudent en la seva intensitat i ritme. En aquest sentit, “el Consell de Govern ha decidit abaixar els tres tipus d’interès oficials del BCE en 25 punts bàsics. Sobre la base d’una avaluació actualitzada de les perspectives d’inflació, la dinàmica de la inflació subjacent i la intensitat de la transmissió de la política monetària és apropiat moderar ara el grau de restricció de la política monetària…”. Es tracta de la primera baixada de tipus des que comencés el darrer cicle alcista al juliol del 2022 i que va donar a conèixer a la seva reunió del 6 de juliol.
Cal assenyalar que s’observa una contenció més gran del dèficit públic per la retirada d’ajudes públiques, encara que el cost del deute serà una mica més elevat.
Tot i tenir un nivell d’endeutament públic elevat i un nivell de dèficit públic que va tancar el 2023 al 3,6% del PIB i amb un creixement econòmic sostingut, es confirma aquesta confiança en la suau reducció de la prima de risc que actualment ja se situa als nivells previs a l’inici de la guerra d’Ucraïna. Cal assenyalar que Portugal, per exemple, també ha mostrat una reducció més gran de la seva prima de risc, que abans estava per sobre de la que tenia Espanya i ara se situa per sota.
Sense oblidar que es manté elevat el grau d’incertesa quant al context internacional en què continuen els conflictes bèl·lics i la guerra aranzelària entre els Estats Units i la Xina en àmbits de matèries primeres crítiques, semiconductors o cotxes elèctrics.
Comments are closed.