-
La inversió pública a Catalunya, inferior a la mitjana espanyola i europea, és insuficient per a les necessitats del país
-
Mentre els ens locals han incrementat un 6% el volum licitador, tant l’Estat com la Generalitat l’han reduït
-
L’edificació privada ja ha començat una lleugera recuperació
-
Les empreses licitadores assumeixen riscos més enllà del desitjable
-
Les previsions apunten que 2017 encara serà un any de transició
En un acte informatiu, aquest matí, el president de la Cambra de Contractistes de Catalunya, Joaquim Llansó, ha fet públiques les principals magnituds del sector de l’obra pública, els equipaments i les infraestructures a Catalunya, corresponents a l’exercici 2016. La dada més rellevant és aquella que reflecteix que en 2016 la licitació oficial d’obres ha caigut un 2% en relació a 2015, assolint un volum inversor de 1.130,5 milions d’euros entre les tres administracions (estatal, autonòmica i ens locals).
En aquest sentit, tant l’Administració General de l’Estat com la Generalitat de Catalunya presenten una contracció respectivament del -11% i del -5%; en canvi, les licitacions anunciades per les administracions locals han augmentat un 6% i són el nivell més dinàmic (veure quadre adjunt de licitació oficial d’obres a Catalunya). Pel que fa al volum total licitador l’Estat ha publicitat ofertes per un import de 383,5 milions d’euros (24% del total); la Generalitat, 297,5 milions d’euros (26% del total) i els ens locals 549,5 milions d’euros (49% del total). Aquesta davallada incideix negativament en les expectatives de recuperació i agreuja el desequilibri entre l’oferta i la demanda, perjudicant tant al propi sector com al conjunt de la societat.
La inversió pública a l’Eurozona durant 2016 va ser de mitjana del 2,6% del PIB, mentre que a Espanya es va quedar en un 2,1%. Malgrat no disposar encara de dades oficials pel que fa a Catalunya, l’anàlisi d’altres indicadors posa de relleu que la xifra és notablement inferior al que li correspondria si tenim en compte les mancances detectades en infraestructures cabdals per a l’economia catalana, com el corredor mediterrani, el servei de rodalies de Renfe, els accessos viaris i ferroviaris als ports de Barcelona i Tarragona, l’ampliació del metro o les obres hidràuliques, por posar alguns dels exemples més representatius d’aquest dèficit.
L’edificació privada presenta xifres de lleugera recuperació
Si el sector de l’obra pública encara està lluny d’emprendre el camí de la recuperació, l’edificació privada ja mostra uns primers símptomes de recuperació, encara que amb valors inferiors a la mitjana històrica. Si bé l‘augment del consum del ciment (6%) i al producció de formigó (6,5%) assenyalen un increment respecte 2015, aquests indicadors de consum representen el 20% en relació a 2007. Així mateix, si prenem com a referent dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) i d’afiliació a la Seguretat Social, podrem observar un repunt a l’alça pel que fa a l’ocupació, amb uns increments del 0,9% en l’EPA (6.900 persones) i del 4,5% en el nombre de cotitzant a la Seguretat Social (7.800 treballadors). No obstant, aquestes xifres en verd les hem de contextualitzar en el marc d’una pèrdua de 250.000 llocs de treball des de 2007.
Un altre indicador avançat d’activitat, i que tindrà continuïtat en 2017, és el creixement del nombre d’habitatges iniciats, que s’ha incrementat el 2016 un 26% respecte l’any anterior. Les perspectives per a l’any en curs es mantenen a l’alça per a la construcció privada, que augmentarà gradualment però a partir de xifres absolutes molt modestes; mentre que es preveu una reducció o estancament de l’obra pública a causa de la baixa licitació i execució pressupostària. Segons dades facilitades per Euroconstruct per a Espanya, es preveu que el volum de construcció per edificació residencial augmenti un 7,2%, la no residencial, un 3,9%, mentre que l’obra civil disminuirà un 6%. En total durant 2017, la producció en construcció s’incrementaria un 3,2%.
Més licitadors però també més riscos
Durant 2016 es va experimentar un lleuger increment en el nombre d’empreses concurrents a les ofertes del sector públic, sobretot a les licitacions publicades per part de la Generalitat de Catalunya a través d’Infraestructures. cat. Aquest petit augment del nombre de licitadors es pot explicar per les expectatives de recuperació econòmica general, per la disminució de la licitació, per la millora dels terminis de pagament, o un accés més fàcil al crèdit que en anys anteriors. El 2011 es va assolir el pic màxim de concurrència en els concursos públics, amb una mitjana de 29 empreses per licitació, fins caure en el mínim històric de 2014 amb 14 empreses, ja fos per la progressiva desaparició del nombre d’empreses, o per la renúncia voluntària de les empreses que segueixen en el mercat.
En paral·lel a la disminució del nombre d’empreses licitadores, també s’ha produït un increment de les baixes assumides per les empreses concurrents en relació al pressupost ofertat per les administracions públiques. En 2016, la baixa mitjana de les ofertes respecte al preu inicial fixat per l’administració corresponent ha estat del 21,6% (l’any 2009 era del 15%), amb un pic màxim del 26% en les obres licitades per l’Administració General de l’Estat i un 24% per a les obres civils. La necessitat de les empreses per assolir un volum de negoci que els hi permeti seguir essent sostenibles les obliga a assumir més riscos del que seria raonable, si tenim en compte el cost real de l’obra.
Perspectives per a 2017
Els límits en el dèficit públic que les autoritats europees imposen a l’Estat espanyol –i la repercussió que aquest fa sobre les comunitats autònomes i els ajuntaments–, juntament amb l’alt nivell d’endeutament de les administracions, la conjuntura econòmica de desacceleració del creixement i el context polític, no conviden a ser optimistes pel que fa a les previsions per a 2017. Les projeccions no assenyalen cap canvi de tendència en les licitacions per part de l’Estat i de la Generalitat, si bé sí que es pot produir un nou repunt a l’alça en la licitació municipal. Per tant, per al del sector de l’obra pública, els equipaments i les infraestructures a Catalunya, 2017 serà encara un any de transició cap a la recuperació d’una activitat sostenible per a les necessitats de l’economia catalana i el benestar de les persones.
Propostes de la Cambra de Contractistes per a la recuperació sectorial
El sector de l’obra pública, en tant que element clau dins la inversió pública en general, és un dels que tenen major impacte sobre l’economia i sobre la societat d’un país. Conseqüentment, qualsevol política econòmica orientada a crear escenaris que facilitin la sortida de la crisi ha de contemplar la inversió pública en infraestructures i equipaments com un dels seus pilars fonamentals. És en aquest sentit, que la Cambra de Contractistes proposa les següents accions:
- Establir una licitació d’obra publica regular, estable i sostinguda en el temps, indexada en relació a un percentatge del PIB: 2,2%, aproximadament 5.000 M€/any.
- Prioritzar les infraestructures en funció de la demanda, mitjançant una anàlisi cost-benefici, que tingui en compte el seu retorn econòmic, social i ambiental
- Planificar les infraestructures bàsiques a 10-15 anys vista, amb criteris tècnics, amb independència dels cicles electorals.
- Simplificar i homogeneïtzar els procediments de contractació del sector públic, a través de la unificació de criteris entre les diferents administracions.
- Establir els mecanismes que permetin determinar efectivament la proposta més avantatjosa, en relació qualitat-preu, evitant així les ofertes per sota del seu cost.
La Cambra de Contractistes
La Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya és una organització empresarial, que agrupa de manera voluntària a les empreses constructores amb activitat a Catalunya i que habitualment contracten amb organismes públics. La Cambra de Contractistes està integrada per 75 empreses de tot tipus, grans, petites i mitjanes, generalistes i especialitzades. Un 48 % del total dels socis el constitueixen empreses petites, un 36 % són empreses mitjanes i un 16 % són empreses grans.
Aquestes empreses l’any 2015 es van adjudicar en volum el 75% de les obres promogudes pel sector públic a Catalunya. Per administracions, el 91% del volum d’obra correspon a l’Administració Central, el 80% a la Generalitat de Catalunya i el 66% als ens locals. Tot això comporta que les empreses associades representen, aproximadament, la meitat del total de la construcció catalana. Aquest important pes de la Cambra de Contractistes, en funció del que aporten llurs socis, la converteix en interlocutor privilegiat i portaveu autoritzat en la defensa dels interessos col·lectius del sector.
(* ) Podeu accedir a l’informe íntegre El sector de la construcció a Catalunya 2016. Previsions 2017
Comments are closed.