- La Comissió Jurídica de Foment va entendre, en estudiar la Proposició de Llei de Bases per a la Regulació dels Serveis d’Aigua i Sanejament presentada al desembre de 2018 per Units Podem, que aquella encobria la voluntat ideològica de donar a entendre que, amb les fórmules de CPP, l’administració pública renunciava a la titularitat d’un servei i a garantir la seva prestació “cosa que no és certa”.
- Que la forma de gestió es decideixi en consultes populars o referèndums, representaria recórrer a conceptes falsos com remunicipalització i privatització, i sobre bases ideològiques i emocionals “el que resulta escassament idoni per resoldre qüestions molt tècniques i complexes com les relatives a les formes de gestió d’un servei públic “.
- L’existència d’importants empreses privades prestadores de serveis públics, enriqueix el teixit empresarial i ajuda a una millor prestació dels serveis públics.
la Comissió Jurídica de Foment del Treball ha emès una nota relativa a les maneres de gestió dels serveis públics per defensar les fórmules de col·laboració públicprivada (CPP) perquè, d’una banda, asseguren l’eficiència, la innovació i la capacitat de finançament, i al mateix temps, mantenen la titularitat del servei de l’administració ja que les empreses han d’actuar sota la seva direcció i control. “L’administració -assenyala la nota- en optar per la gestió indirecta acudeix a un mercat competitiu en el qual pot comprar eficiència i innovació i obtenir finançament”. La reflexió de la Comissió Jurídica de Foment es deriva de la Proposició de Llei de Bases per a la Regulació dels Serveis d’Aigua i Sanejament que va presentar Units Podem al Congrés dels Diputats el desembre de 2018. La gestió del servei públic municipal per al sanejament, distribució i comercialització de l’aigua és un dels temes de l’agenda de les eleccions municipals de Barcelona.
La Comissió Jurídica nega que la gestió privada dels serveis públics entengui aquests serveis com un simple negoci, gestionat des de la lògica del lucre i l’interès privat, i entén que promoure la participació pública, a través de referèndums i consultes populars, per decidir la manera de gestió, representa plantejar-se un debat sustentat sobre la dicotomia públicprivat. “Aquestes consultes es presten a passions abans que a raons i, al mateix temps, s’imposa la simplificació (gestió pública o privada) el que resulta escassament idoni per resoldre qüestions molt tècniques i complexes com són les relatives a les formes de gestió d’un servei públic ”
El concepte de remunicipalització s’utilitza de forma imprecisa. Recuperar la gestió directa d’un servei suposa reinternalitzar la forma de gestió, però no remunicipalitzar, ja que el servei que es presta era i continua essent públic. Canvia la forma de gestió, però no la naturalesa del servei. Qui presta el servei dins d’una fórmula CPP “actua com a col·laborador de l’administració titular del servei públic”.
Raons per a la gestió indirecta dels serveis públics
Entre les raons a favor de la CPP destaquen una utilització més flexible del personal (incentius, responsabilitats), menys restriccions procedimentals i més preocupació pels resultats, possibilitat d’adaptació als canvis i formes de producció, avantatges d’escala (distribució de costos fixos entre diferents unitats geogràfiques), major facilitat per accedir a finançament i, finalment, la reconducció de l’administració pública com a garant del servei, més que com a prestador d’aquest.
La Comissió conclou la seva nota recomanant l’ús de fórmules CPP, reforçant la concurrència pel mercat i exigint un millor control sobre les empreses concessionàries i anota que l’opció, per les maneres de gestió, s’ha d’apartar de tot debat ideologitzat i apriorístic. L’existència d’importants empreses privades prestadores de serveis públics, enriqueix el teixit empresarial i ajuda a una millor prestació dels serveis públics.
Comments are closed.