L’evolució del mercat de treball en el primer trimestre de l’any s’ha mantingut en sintonia amb el comportament econòmic general, amb increments interanuals de l’ocupació, de l’afiliació i un descens de l’atur tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat. Aquestes dades són positives i confirmen la tendència iniciada en 2013 de creació d’ocupació. No obstant això, tot i l’inqüestionable procés de reactivació econòmica, donat que la taxa d’atur existent en el nostre país segueix sent molt elevada i existeixen determinades incerteses latents, és necessari superar la situació d’incertesa política i aconseguir un entorn institucional que impulsi la millora de la economia i del mercat laboral i l’adopció de noves mesures que impulsin la creació d’ocupació amb més intensitat. Aquestes reflexions s’extreuen de l’anàlisi contingut en el IV Informe del Mercat de Treball i Negociació Col·lectiva de Foment, presentat per la presidenta de la Comissió Laboral i de RRHH de Foment, Mª Ángeles Tejada, i pel director del departament de Relacions Laborals i Afers Socials, Javier Ibars.
Les perspectives de creixement econòmic mostren que el ritme de creació d’ocupació s’ha desaccelerat, i organismes com l’FMI, la CEOE o el Banc d’Espanya han revisat a la baixa les estimacions de creixement pel 2016 i el 2017. L’FMI, estima un creixement del 2,6% una dècima menys, i pel 2017 preveu un creixement del 3,5%: no obstant això, la institució considera que la persistència d’una recuperació lenta pot reduir el creixement potencial i tenir efectes perjudicials, en aquest sentit, senyala que és necessari realitzar reformes estructurals, destacant les del mercat de treball i el mercat de productes, per estimular la competència de les empreses. Alhora, el Banc d’Espanya i la CEOE han estimat una taxa de creixement trimestral del PIB del 0,7%, un dècima menys que el trimestre anterior. I manifesten que alguns indicadors econòmics mostren certa desacceleració.
Més reformes
Els propers governs que es constitueixin, a partir de la concertació i el diàleg social, han d’aprofundir en les reformes i mesures que estimulin l’activitat econòmica i dotin el mercat laboral d’un marc jurídic flexible, que afavoreixi la capacitat d’adaptació de les empreses al cicles econòmics i potenciïn la creació d’ocupació a mesura que es consolida la recuperació econòmica.
Per tant, és especialment rellevant que es garanteixin els principis d’estabilitat institucional, certesa i seguretat jurídica per impulsar les previsions de creixement econòmic i d’ocupació pel 2016.
Per altra banda, transcorreguts més de 3 anys des de l’entrada en vigor de la Llei 3/2012, la valoració global de la Reforma és positiva i de major importància i impacte que les anteriors, si bé és susceptible de millores i aprofundiments. La normativa laboral al nostre país patia una excessiva rigidesa en la regulació de les condicions internes de treball i d’unes normes sobre negociació col·lectiva que restringien la modernització i capacitat d’adaptació dels convenis. L’última Reforma Laboral va introduir millores substancials en aquests àmbits, destacant l’impuls que s’ha donat als EROS de suspensió de contractes i reducció de jornada com a opcions substitutives de l’extinció contractual davant de situacions de dificultat per part de l’empresa, la potenciació de la distribució irregular del temps de treball, la simplificació de les causes de la modificació substancial de condicions de treball i introduint la possibilitat de modificar la “quantia salarial”, l’ampliació de matèries en les inaplicacions de convenis col·lectius, la flexibilització de la negociació col·lectiva mitjançant la modificació de la ultraactivitat, entre d’altres.
Malgrat la valoració positiva que mereixen totes aquestes mesures, en la pràctica estan sorgint alguns problemes interpretatius que comporten inseguretat jurídica per les empreses, per la qual cosa és necessari introduir algunes millores per poder generar seguretat jurídica i aconseguir que els mecanismes de flexibilitat introduïts per la Reforma Laboral siguin efectius.
Reformes en les que el diàleg i la concertació social han d’assumir un paper rellevant, promovent la simplificació administrativa i l’empenta de les iniciatives addicionals (internacionalització, formació adequada a les necessitats de l’empresa, I+D+i, etc.), que recolzin a les empreses en el procés de recuperació econòmica, millorant la seva competitivitat.
En aquest sentit, insistim en que les reformes haurien de seguir la següent direcció:
- Potenciar els instruments de flexibilització de les relacions laborals que permetin l’adaptació dels recursos humans als requeriments del mercat.
- Objectivar més els procediments i les causes que justifiquen els acomiadaments objectius, col·lectius i individuals, i les modificacions substancials de les condicions de treball, per evitar que els tribunals segueixin realitzant judicis de raonabilitat. És a dir, que quan es compleixin les causes hi hagi certesa que no seran revocats posteriorment pels tribunals, i es garanteixi l’execució de les decisions empresarials.
- Establir un veritable punt i final en el procediment d’inaplicació de l’article 82.3 de l’Estatut dels Treballadors, que garanteixi la desvinculació dels convenis, sense que es deixi a l’arbitri de les Comissions tripartites amb la participació de l’Administració, o consideracions subjectives de tercers.
- Reformar la redacció sobre vigència dels convenis per garantir que, finalitzat el termini de ultraactivitat legalment establert, decaurà el conveni col·lectiu i evitar la judicialització que s’està produint davant les diverses interpretacions de la Reforma que estan adoptant els tribunals.
- Facilitar els Expedients de Regulació d’Ocupació. S’ha de modificar el desenvolupament reglamentari dels acomiadaments col·lectius perquè s’exigeix un excés de documentació que dificulta la presentació dels EROS i promou que es puguin produir defectes formals, i existeix massa intervencionisme de l’autoritat laboral i de la Inspecció de Treball, permetent al jutge la declaració de nul·litat dels acomiadaments per defectes formals malgrat que es compleixin les causes.
- És necessari reformar el model de contractació laboral per simplificar-ho, flexibilitzar-ho i reduir costos, així com reformar alguns contractes, com el de temps parcial o els formatius per incentivar la seva utilització.
D’altra banda, respecte als increments salarials pactats a la negociació col·lectiva, s’ha de destacar que es va reaccionar tard durant els primers anys de crisis (amb increments, per exemple, del 4,13% l’any 2008), accelerant la destrucció d’empreses i ocupació. L’any 2015 es van complir els paràmetres pactats a l’AENC amb un increment mitjà del 0,87% a Catalunya i del 0,74% a Espanya i en aquest 2016, fins al mes de març, malgrat que s’han produït increments significatius respecte l’any anterior, estan dins dels paràmetres de l’AENC (que establien increments fins l’1,5%) ja que la variació mitjana a Catalunya ha sigut del 1,30% i a Espanya del 1,12%.
D’altra banda, des de Foment considerem necessari establir criteris o directrius en política salarial vinculats amb factors relacionats amb la productivitat o la situació de l’empresa i desvinculats de la indexació a l’IPC que puguin servir de marc general per a la posterior aplicació en els convenis Col·lectius de sector o empresa.
La nostra estructura salarial s’ha caracteritzat, amb caràcter general, per la percepció d’un salari fixe, actualitzacions salarials desvinculades dels resultats de l’empresa o el rendiment de les persones, desconfiança enfront de nous plantejaments, retribucions vinculades a l’IPC, increments salarials per sobre de factors de valor afegit, com són la productivitat, la qualitat i la innovació, conceptes que en el seu origen tenien la naturalesa de variables s’han acabat consolidant i ja no responen a les causes o situació que suposava la meritació del mateix, per exemple, la paga de beneficis, pràctica inexistència de retribucions individualitzades, excepte, pel personal directiu, ús de conceptes salarials obsolets, com per exemple, l’antiguitat.
La negociació col·lectiva ha d’atendre en major mesura a la regulació de les retribucions variables, que s’han de basar en el compliment dels objectius d’empresa i són un factor de millora de la productivitat. S’han de racionalitzar les condicions econòmiques, suprimint models salarials obsolets i determinats complements improductius, tal i com es preveu en l’Acord Interprofessional de Catalunya 2015-2017.
Així mateix, és necessari l’establiment de mecanismes que facilitin el disseny de complements salarials, que el principal propòsit sigui incentivar la implicació dels treballadors en el projecte empresarial, millorar el seu grau de motivació, fer més atractiva la seva adaptació a les necessitats canviants de la producció, a través d’una formació contínua i d’una millora de les seves competències i habilitats professionals. Els efectes perseguits amb aquests complements s’han d’integrar en una estratègia empresarial dirigida a obtenir una millora de la productivitat i una posició més competitiva en el mercat. D’aquesta manera, l’estratègia salarial entra a formar part de la gestió empresarial.
Comments are closed.