- Marta Angerri s’ocuparà dels Organismes Multilaterals i de l’Agenda 2030, i Helena Viñes de les polítiques Green Deal i Finances Sostenibles.
- Angerri i Viñes es sumen, d’aquesta manera, al grup de consellers de presidència integrat per Vicente Martínez Pujalte, Valeriano Gómez, Carles Campuzano, Manuel J. Silva, Enrique Lacalle i Àlex Sáez Jubero.
La Junta Directiva de Foment del Treball ha aprovat avui la designació de Marta Angerri i Helena Viñes com a conselleres de presidència de la institució. Són dues professionals que acumulen una exitosa trajectòria professional i un gran coneixement en la gestió de polítiques públiques. Per tant, amb la seva incorporació contribuiran a reforçar l’acció de lobby de la institució catalana, la gran patronal que defensa els interessos empresarials davant les administracions i els reguladors. Marta Angerri s’ocuparà dels Organismes Multilaterals i de l’Agenda 2030, i Helena Viñes de les polítiques Green Deal i Economia Sostenible. Angerri i Viñes es sumen, d’aquesta manera, al grup de consellers de presidència integrat per Vicente Martínez Pujalte, Valeriano Gómez, Carles Campuzano, Manuel J. Silva, Enrique Lacalle i Àlex Sáez Jubero.
Marta Angerri i Feu, que és també presidenta de la Comissió Agenda 2030 de Foment del Treball, és llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona (1993-1997) i Màster en Gestió Pública per la UPF-ESADE-UAB (1997-1999). El 1998 inicià la seva carrera professional a la Generalitat de Catalunya, a la Secretaria General de Joventut, en l’àmbit de les Relacions Internacionals i acabà l’etapa a l’Administració catalana com a Cap de Relacions institucionals de Presidència. L’any 2007 es va incorporar al Cercle d’Economia i al 2011 va ser nomenada Secretària General del Cercle i directora de la Fundació. Des de juliol de 2018 fins al setembre de 2020 ha estat directora general del Cercle d’Economia. Actualment és consultora en l’àmbit dels Fons Europeus i de la transformació empresarial lligada als Objectius de Desenvolupament Sostenible i consellera de Daleph.
Helena Viñes i Fiestas és sotsdirectora del Centre de Sostenibilitat de BNP Parisbas Asset Management, un grup d’experts intern per supervisar i millorar l’empremta en desenvolupament sostenible de les inversions de BNPP AM, incloses les polítiques d’inversió responsable, compromís i accionistes. És també Global Headof Stewardship and Policy, i dirigeix l’estratègia de vot, diàleg amb les empreses i la política de BNPP AM. Viñes és també consellera sènior sobre finances sostenibles del Grup Bancari BNP Paribas. Va ser membre del grup d’experts de la Comissió Europea sobre finances sostenibles, el grup d’experts encarregats d’aconsellar a la Comissió Europea sobre la implementació i desenvolupament del pla d’acció sobre finances sostenibles, i ha estat anomenada Rapporteur de la recent creada Plataforma Europea sobre Finances Sostenibles. També representa el braç d’inversió de BNP Paribas en una sèrie de xarxes i iniciatives com els Principis d’Inversió Responsable, comitè EFAMA sobre STEwardship de finances sostenibles. És membre de la Junta Directiva del Grup d’Inversors Institucionals sobre Canvi Climàtic (IIGCC) i del comitè assessor sobre finances sostenibles i el canvi climàtic de l’òrgan supervisor francès AMF (l’equivalent de la CNMV). També és membre del Grup Assessor de Finances Verds de les borses de valors Sostenibles sobre Finances Verds i del Grup Assessor Tècnic de la Iniciativa Transition Pathway, codirigit per la London School of Economics. Viñes va treballar anteriorment per Oxfam, on va dirigir els esforços d’incidència d’Oxfam sobre inversió responsable i compromís amb inversors institucionals per donar suport a la reducció de la pobresa.
Impost de Patrimoni
La Junta Directiva de Foment ha aprovat també sol·licitar al defensor del Poble la interposició de recurs d’inconstitucionalitat contra l’art. 66 i la disposició derogativa primera de la LPGE, perquè declari inconstitucional l’Impost del Patrimoni.
Tal i com ha explicat el president de Foment, amb l’impost de patrimoni es grava l’estalvi, procedent de rendes que ja han estat objecte de tributació i es tracta d’un tribut que no existeix en la resta de països de la Unió Europea “i que, per això mateix, fa anys que hauria d’haver estat suprimit”. “És confiscatori –ha explicat Sánchez Llibre- perquè grava un patrimoni que no genera les rendes suficients per a pagar l’impost”.
Comments are closed.