L’hoteler Jordi Clos va ser el president del Gremi d’Hotels de Barcelona durant 20 anys. Després de dos anys de descans i la renúncia de Jordi Mestre, Clos ha tornat recentment al càrrec en un moment especialment complicat per al sector, després d’un any i mig de pandèmia.
Quina és la situació hotelera ara mateix a Barcelona? Quants establiments han hagut de tancar degut a la crisi provocada pel coronavirus?
Tots tenim ben presents els dramàtics primers mesos de la crisi sanitària en que tots els establiments ens vàrem veure obligats a tancar. La reobertura del sector, un cop va ser possible, ha estat lenta i progressiva, molt marcada pels diferents estats d’alerta sanitària que les diferents onades han provocat.
En aquests moments estan oberts el 68% dels hotels de la ciutat. Cal tenir present, però, que aquests hotels oberts poden no tenir totes les seves habitacions disponibles. Atès que l’activitat turística continuarà especialment afectada els darrers mesos de l’any (especialment del turisme de negocis), l’expectativa de reobertures hoteleres que teníem per a finals d’any s’ha vist trastocada i, finalment, amb dificultats arribarem al 75% d’hotels oberts a la ciutat.
La majoria de restriccions de l’últim any i mig ja s’han aixecat. Quan preveuen poder recuperar les xifres pre-pandèmia?
Barcelona és una destinació on el visitant internacional té una gran preponderància sobre les xifres globals i, aquest segment encara es veu greument afectat per la manca de connectivitat aèria internacional, especialment amb destinacions de llarg radi.
Hem de tenir present també que durant els propers mesos de tardor i hivern baixarà el nombre de visitants d’oci i que, la manca acusada dels clients de negoci que normalment teníem en aquesta època de l’any afectarà de manera destacada el nostre sector.
Malgrat això, hem observat que en aquest darrer trimestre comencen a arribar algunes peticions de petits grups i convencions i, confiem que al febrer de 2022, a partir del Mobile World Congress i l’ISE, s’iniciï progressivament la normalització de l’activitat.
Així mateix, confiem que la relaxació de mesures al mercat USA ajudarà a la recuperació de l’activitat a mig termini.
Recentment ha afirmat que és indispensable recuperar el prestigi, posicionament i influència de Barcelona. Quines són les necessitats més urgents que detecten des del Gremi d’Hotels en aquest sentit?
Cal que recuperem la Barcelona del sí i que recuperem el prestigi i l’atractiu de Barcelona i, això passa per recuperar l’esperit positiu i entusiasta de la ciutat i treballar per fomentar una activitat social i econòmica de qualitat i sostenible.
Aquest fet és indispensable per recuperar prestigi, posicionament i influència de la ciutat. Hem tingut i tindrem oportunitats per fer-ho, dient sí a l’ampliació de l’Aeroport, al museu de l’Hermitage i a l’Illa dels museus i vetllant i cuidant la imatge actual de Barcelona.
Per revertir aquesta situació i recuperar la qualitat, el reconeixement i la vitalitat de Barcelona, hem de tenir presents un seguit d’aspectes que ens han de permetre continuar sent una ciutat reconeguda i admirada globalment: el civisme, la valentia per assumir reptes, la connectivitat, la cultura, esdevenir una ciutat ordenada i la projecció i la gestió turística.
Representants d’associacions hoteleres de 36 països han demanat al ‘Global Reformbnb Forum’ més regulació dels pisos turístics. Quins són els riscos d’aquest increment de pisos turístics?
Els pisos turístics que comparteixen usos amb veïns és una activitat, en molts casos il·legal, emparada i afavorida per grans portals de comercialització en el marc d’una mal anomenada economia col·laborativa (defensada per molts al principi i repudiada al final per la majoria), que va desfer bona part de la feina feta per agents públics i privats per la consecució d’una activitat turística de qualitat.
Les seves derivades negatives sobre la societat barcelonina s’han deixat veure clarament els darrers anys, com per exemple, amb una greu afectació sobre l’accés a l’habitatge; generant problemes de coexistència entre la seva activitat i els veïns; propiciant un marc laboral opac i fràgil i fomentant la proliferació de màfies organitzades vinculades a la seva comercialització, entre d’altres.
L’actual incorporació de la modalitat de Llars compartides al Decret de Turisme de Catalunya afegeix un nou risc per la ciutat de Barcelona, que ha de decidir si prohibir o regular la seva activitat.
Des del Gremi d’Hotels de Barcelona advoquem per recuperar el camí de la qualitat, la coexistència i el benefici de la indústria turística per a Barcelona, tot prohibint aquesta modalitat a la ciutat, que comportaria la desnaturalització dels barris, incidint de manera directa en la desaparició del comerç local i autòcton; afavoriria el creixement de la il·legalitat i l’operativa de màfies; incidiria en l’afectació sobre l’accés a l’habitatge i comportaria riscos per a la seguretat veïnal.
D’altra banda, permeteu-me afegir que ens sembla paradoxal i ridícul que a Barcelona, on tots els actors insistim en preservar la qualitat i la sostenibilitat turística, el debat i els dubtes se centrin en la incorporació de les llars compartides mentre un projecte hoteler de prestigi internacional com era el Four Seasons, que hagués aportat extraordinaris rèdits a la ciutat, va haver de marxar de la ciutat per la impossibilitat de dur-se a terme per les traves administratives.
El sector hoteler ha rebut algun tipus d’ajuda durant la pandèmia com ha passat en altres països veïns? Els fons Next Generation suposen una oportunitat per impulsar el sector?
El sector hoteler està desfondat econòmicament. Ha esgotat els seus recursos durant la crisi com a conseqüència de la manca d’activitat i acumula despeses derivades d’ICO, préstecs, lloguers, hipoteques, etcètera.
Això condiciona greument la capacitat d’emprendre actuacions de manteniment i millora a les instal·lacions, amb el consegüent risc de pèrdua de competitivitat progressiva de el sector i de qualitat turística de la nostra destinació.
Les ajudes directes rebudes no s’han adaptat a les necessitats del sector i, pel que fa als Fons Next Generation, cal tenir present que el sector necessita ajudes de cofinançament per mantenir la competitivitat del sector, a tots els nivells, no només tecnològic, especialment pel que fa al producte hoteler.
En aquest sentit, creiem que és necessari que s’acceleri el procés d’entesa entre el Govern central i les Comunitats Autònomes i que defineixin un protocol clar i precís de com es gestionaran els fons europeus, garantint que arribin als sectors afectats i que realment siguin ajudes efectives i útils.
Quins són els seus principals reptes de futur al capdavant del Gremi d’Hotels de Barcelona?
Tenim el compromís de seguir treballant de forma incansable per superar la difícil situació que vivim actualment, cooperant en tot allò que esdevingui necessari per ajudar al sector i mantenint-nos al costat de les persones que en formen part. En aquest sentit, continuarem molt pendents de tot allò que pugui condicionar l’activitat del sector, amb especial incidència en les ajudes directes cap al sector i la continuïtat dels ERTO bonificats mentre sigui necessari.
D’altra banda, hem de tenir present que el context de gestió actual a la ciutat de Barcelona, l’evolució global de la indústria turística i el desenvolupament del sector hoteler a la ciutat, especialment afectats tots ells per la crisi sanitària, ens empeny a prioritzar aquells temes que considerem han de ser abordats i treballats amb especial interès i rellevància des del Gremi d’Hotels de Barcelona en el decurs dels propers mesos.
Els objectius d’aquests han de ser propiciar la dinamització qualitativa de la nostra activitat i de la nostra destinació; apostar per recuperar el prestigi de Barcelona; garantir una gestió òptima de l’entitat i ajudar al sector hoteler a superar la crítica situació actual.
Per aquest motiu, ens hem fixat tot un seguit de prioritats per ser abordades de forma immediata. Com ara, centrar-nos en la recuperació del prestigi i l’atractiu de Barcelona, fomentant una activitat social i econòmica de qualitat, reclamant una administració valenta i una ciutat ben connectada, ordenada, oberta, receptiva i sostenible, tot defensant la convivència i el civisme.
Igualment, prestarem especial atenció a qüestions d’indubtable importància, com ara la defensa dels interessos del turisme urbà i, persistirem per tal que es prohibeixi l’activitat de les llars compartides a la ciutat de Barcelona. En l’àmbit internacional, continuarem abordant dos fronts estratègics i molt importants, com són el Global Reformbnb Forum i la consolidació del World TravelTech Forum.
Òbviament, no deixarem de banda altres temes que afecten a la dinàmica diària del sector hoteler, com ara el PEUAT, del qual farem seguiment de la concreció del nou Pla, i també d’aquells temes que tenen a veure amb distribució digital, l’impost turístic, el desenvolupament sostenible de l’activitat i la concreció dels fons europeus.
Comments are closed.