El portaveu i director general de Comunicació del Parlament Europeu, Jaume Duch, ha afirmat avui a Foment del Treball que la Unió Europea té una “esperança generalitzada” que sigui possible arribar a un acord per al Brexit a partir de la pròrroga fins al 30 de juny que ha sol·licitat la primera ministra britànica Theresa May: “si no fos així -ha assenyalat- un Brexit sense acord crearia una situació complicada”. Jaume Duch ha intervingut a Foment del Treball davant un auditori compost per un centenar d’assistents de l’àmbit empresarial i institucional de Barcelona. El Brexit és l’avui l’únic tema de la Unió Europea que provoca la unanimitat total sense cap disfunció. Abans de les eleccions del 26 de maig, Duch preveu un increment de fins al 5% de representants antieuropeus en la nova càmera. El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha presentat Duch com “un dels catalans més influents de la Unió Europea”.
Jaume Duch ha destacat que la Unió Europea surt dels deu anys més difícils de la seva història com a conseqüència d’una triple crisi “econòmica, institucional i de valors”. Davant les eleccions europees que se celebraran el proper 26 de maig, Duch alerta de la importància d’aquests comicis perquè es decidirà “cap a on volem anar”, si bé destaca que amb tota probabilitat irrompran al Parlament Europeu representants de forces polítiques amb molta representació en els seus països i que vénen amb noves receptes. D’aquesta manera, ha apuntat que el Brexit ha provocat una certa evolució de les formacions polítiques que des dels diferents Estats defensen també abandonar la Unió Europea “i en constatar les dificultats d’arribar a acords han modificat les seves posicions per promoure la transformació i la reforma interna de la Unió Europea”. Duch preveu un Parlament Europeu fragmentat en què primarà la necessitat d’arribar a pactes, construir consensos i formar “fronts comuns” per atendre les prioritats.
Tot i això, Duch ha destacat que el 68% dels europeus mostra confiança cap a les institucions europees perquè considera que pertànyer a la UE el beneficia. A Espanya aquest percentatge és encara superior (78%). Es justifica per la intensa legislació que el Parlament Europeu ha produït en els últims cinc anys sobre qüestions de màxim interès dels ciutadans: normativa sobre treballadors desplaçats, acords comercials amb Canadà, el Japó i Singapur, la normativa europea de protecció de dades, l’acord sobre el clima o, fins i tot, la legislació per a la lluita contra el terrorisme. “Els ciutadans són pragmàtics i mentre entenguin que la UE els serveix i beneficia mantindran el seu interès”. “La UE -ha afegit Duch- s’ha convertit en un paraigües enfront d’ncerteses com la Xina, els EUA, Turquia, el Brexit…”.
Valors i democràcia
Jaume Duch ha reflexionat sobre l’evolució dels posicionaments de la ciutadania europea. D’una banda, ha apuntat la tendència cap a la democràcia iliberal, amb partits polítics que guanyen eleccions per majoria absoluta en referència a països amb governs de caire autoritari. D’altra banda, s’observa que el pragmatisme de la ciutadania pot derivar en una menor consideració de la democràcia com un valor principal. Elegir els representants en aquest sentit justifica que, per exemple, determinats països adoptin polítiques contra l’acollida de refugiats. És per això, doncs, que Duch ha valorat la decisió d’Alemanya que ha integrat ja a una tercera part dels refugiats que va acollir el 2015 en posicions d’alta formació i coneixement.
Comments are closed.