La taxa d’atur catalana se situa en un 12,19% i en un 16,74% a Espanya. Interanualment, l’afiliació ha augmentat un 3% a Catalunya (97.497 afiliacions més) i un 3,07% a Espanya (556.239 més). La contractació ha augmentat un 6,12% respecte l’any anterior a Catalunya i un 10,48% al conjunt de l’Estat.
La situació del mercat laboral evoluciona de manera positiva en sintonia amb el comportament econòmic general, amb increments interanuals de l’ocupació, de l’afiliació i un descens de l’atur que confirmen la tendència iniciada el 2013 de creació d’ocupació i que es mantindrà en els propers trimestres segons totes les projeccions. Ara bé, és prioritari emprendre reformes que afavoreixin una major competitivitat per a les empreses que es tradueixin en la major creació d’ocupació possible, facilitant l’accés al mercat laboral a aquells col·lectius que es troben amb més dificultats, especialment joves, majors de 45 anys i aturats de llarga durada.
Tot i el inqüestionable procés de reactivació econòmica i de l’ocupació, la taxa d’atur existent al nostre país segueix sent elevada i hi ha determinats riscos latents. És necessari superar la situació d’incertesa política i aconseguir un entorn institucional que impulsi la millora de l’economia i del mercat laboral, de manera que, no es pot abaixar la guàrdia i convé adoptar noves mesures que impulsin la creació d’ocupació per part de les empreses en termes de reducció de costos, flexibilització de les relacions laborals i més seguretat jurídica en l’aplicació de la normativa vigent.
Tanmateix, en el present Informe s’ha realitzat un estudi monogràfic sobre l’evolució i anàlisis de la contractació temporal. La millora en l’equilibri entre seguretat per als treballadors i flexibilitat per a les empreses passa per atenuar la dualitat existent entre la contractació temporal i indefinida i la simplificació i acostament entre les diferents modalitats de contractació. Per això, resulta necessària fer més atractiva la contractació indefinida enfront de la contractació temporal Igualment, cal advertir que la nostra configuració productiva, propicia l’existència d’una temporalitat estructural, a causa de la importància de sectors com els serveis, amb empreses dedicades al turisme i l’hostaleria, entre d’altres, que comporten una temporalitat implícita per la pròpia naturalesa de les seves activitats. Per això, en el 3r trimestre de cada any és habitual un lleuger increment de la taxa de temporalitat, sense que això hagi de pressuposar connotacions negatives, sinó una creació d’ocupació coherent amb la nostra estructura productiva.
