En el marc de la indispensable i urgent reforma de les Administracions. Estem enfront d’un doble i extraordinari repte: el fet de controlar la crisi sanitària, que s’empitjora amb un segon rebrot d’una intensitat inesperada i un horitzó d’indeterminació temporal de successives onades, i el fet de reconduir les destrosses que ha provocat sobre la nostra economia i societat. A més, la pandèmia agreuja i evidència, amb tota cruesa, manques que anem arrossegant des de fa ja temps. Precisament, el fet d’abordar aquestes insuficiències i disfuncions, va animar la creació de l’Institut d’Estudis Estratègics el març de 2019, i va donar lloc al seu primer document Per un nou pacte social. Davant els reptes del capitalisme i la democràcia. El que, llavors, constituïa un repte, avui resulta una exigència ineludible.

DAVANT UN INDISPENSABLE INCREMENT DE LA DESPESA PÚBLICA
En aquest context, resulta imprescindible un major protagonisme dels poders públics, que s’han vist forçats, des de l’inici de la pandèmia, a assumir una despesa extraordinària per a sostenir l’activitat econòmica i atendre els col·lectius més vulnerables. A mesura que se superen els moments més crítics, la seva acció haurà d’orientar-se a consolidar els sectors productius estratègics, i a dotar al conjunt del país d’aquells serveis públics essencials que requereixen ser reforçats de manera estable. Així, en una primera fase, la despesa s’ha suportat en un major deute de l’Estat, mentre que el procés de reconstrucció de les destrosses de la pandèmia, que prompte iniciarem, s’articularà al voltant del fons europeu Next Generation que, al seu torn, també pretén contribuir a conformar un teixit productiu consistent i sostenible. Un repte enorme que demandarà d’una acció eficient i coordinada entre els diversos nivells de les Administracions Públiques, per a respondre a les exigències de la Comissió Europea i per a garantir la despesa pública en àmbits com a salut, educació, investigació i medi ambient, que s’han convertit en les palanques de canvi en el nou context. Al seu torn, el reforç de la protecció social i la millora en la dotació d’infraestructures, són prioritats que caldrà anar definint en funció de les preferències de la societat en el llarg termini.