PGE 2017: el volum absolut d’inversió regionalitzable decreix a Catalunya el 2,5%, tot i que incrementa el pes relatiu fins al 13,4%

Foment del Treball valora que el projecte de llei del PGE-2017 hagi superat el període d’esmenes a la totalitat al Congrés dels Diputats i s’encamini cap a la seva aprovació. Foment sempre ha defensat la necessitat que els governs compten amb pressupostos anuals aprovats.

A partir d’aquí, la patronal catalana considera oportú realitzar una anàlisi, a tenor del que presenta el projecte de llei del PGE-2017, de la inversió de l’Estat a Catalunya a través dels últims pressupostos, projeccions i liquidacions.

Inversions regionalitzables a Catalunya, segons el Projecte de Llei de Pressupostos, de 1.150 milions d’euros

Les inversions regionalitzables a Catalunya, segons el Projecte de llei de pressupostos s’han fixat en aproximadament 1.150 milions d’euros, que suposa un increment respecte a la participació de Catalunya sobre el total d’inversió regionalitzable i arriba al 13,4%, enfront del 10,7% del 2016, i del 9,5% del 2015 i del 9,6% del 2014. aquest increment del seu pes relatiu no es trasllada en un augment del seu volum absolut ja que aquest decreix a Catalunya el 2,5 %, enfront d’una disminució de la inversió pública regionalitzable del 22,2%.

En els annexos d’inversions reals, s’exposa de forma detallada els diferents projectes i la seva regionalització que s’aprecien en els següents quadres. En el primer està contemplat l’Estat, els organismes autonòmics i resta d’entitats amb pressupost limitador (Tom I), les entitats del sector públic administratiu i fons sense personalitat jurídica (Tom II), i finalment el que fa referència a les inversions del sector públic empresarial i fundacional (Tom III), que sumades donen el quadre del total del sector públic estatal. Així en aquests annexos, s’exposa les possibles dotacions d’inversions per a Catalunya per als exercicis 2018, 2019 i 2020, que per al conjunt del sector públic estatal representen, en termes nominals, situen la xifra rn 4.867.137 (que hauran d’aconseguir i aprovar-se en cada projecte de pressupostos de cada any). D’aquí, s’infereix que de complir-se, els pressupostos per a 2018, Catalunya rebrà un 14,1%, un 10,8% en el 2019 i un 10,8% el 2020 del total de despesa en inversions del sector públic estatal regionalitzable .

La xifra per al conjunt del període 2017-2020, s’aproxima a la xifra exposada pel president del Govern Espanyol en la seva intervenció a Barcelona el passat 28 de març que va dir: “El meu compromís personal és que aquest Pla sigui realista, viable i verificable en totes les seves etapes “i posteriorment va afegir:” Només volia destacar les línies fonamentals del nostre compromís amb Catalunya, un esforç que ascendirà a 4.200 milions d’euros en inversions, en infraestructures, transport i habitatge entre aquest any i el 2020. És a dir, més de mil milions d’euros a l’any en infraestructures a Catalunya “.

Per això és adequat fer un seguiment d’acord amb el compromís que va realitzar el president del Govern.

Cal destacar, que l’any 2015, segons la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) a Catalunya únicament es va executar el 70,8% de la inversió prevista (crèdit inicial) davant el 89% del conjunt estatal.

Les CCAA que van tenir un alt grau de compliment de les inversions liquidades han estat Andalusia (101%), Aragó (108%) i Madrid (127,7%). Així, si atenem a les inversions liquidades, que són les rellevants, a Catalunya es van realitzar únicament el 8,5% de les inversions liquidades regionalitzables pel sector públic estatal segons IGAE per a aquest any.

 Les últimes dades disponibles per a l’exercici 2016 fan referència al primer semestre, i les dades van ser pitjors ja que la liquidació al primer semestre van ser per a les inversions regionalitzables del 19%, i Catalunya es va situar en el 18,7%, sent lleugerament més elevat el seu grau de compliment Aragó (36,6%), Canàries (32,9%), Comunitat Foral de Navarra (34,4%) i Comunitat de Madrid (28,3%).

Per tot això, i atès que ha estat de forma reiterada que el grau de compliment de les inversions liquidades a Catalunya ha estat més baix que la mitjana, cal revertir aquesta tendència que s’ha produït. Atès que el rellevant són les inversions liquidades.

La inversió pública baixa un 3,3%, amb un augment del 28,6% en el sector públic administratiu amb pressupost limitador, i una reducció del 23,7% en el sector públic amb pressupost estimatiu

El Governador del Banc d’Espanya, en seu parlamentària el dia 25 d’abril, ha mostrat els seus dubtes sobre l’optimisme en les xifres d’ingressos derivats de la via impositiva (7,9%), de manera que aquest pot ser un dels punts febles de les previsions dels PGE2017

Perspectives econòmiques 

Es constata la consolidació del creixement econòmic, amb una composició equilibrada del sector exterior, i potent de la demanda interna. Així, en relació al creixement del PIB, el President del Govern -el 20 d’abril a la cloenda de l’Assemblea General de la CEOE- ja va elevar la seva previsió de creixement del 2,7% per 2017. I aquest és el valor que l’ Govern incorpora al seu previsió de creixement a l’escenari macroeconòmic del Pla d’Estabilitat remès a la Comissió Europea (aprovat en Consell de Ministres el 28 d’abril). En aquesta línia cal destacar també la dada d’avanç de creixement del PIB en el primer trimestre del 2017, que va ser de 0,8% en taxa intertrimestral, una dècima superior als dos trimestres anteriors, la qual cosa reafirma aquest major vigor de l’economia sobre la inicialment prevista.

Dèficit Públic

S’assignen a les diferents administracions la distribució dels compromisos de dèficit públics per a l’any 2017, que suposa arribar al -1,4% per a la Seguretat Social, el -0,6% per a les CCAA i el -1,1% per l’Administració central, de manera que la disminució del dèficit recau en aquest any 2017 bàsicament en l’Administració Central.

Ingressos de l’Estat

Tot i la reducció del ritme de creixement econòmic per a 2017 (suau desacceleració), les variables nominals augmentaran en major mesura que en 2016, a causa de la recuperació de preus i salaris. Per això, es preveu que el creixement de les bases imposables superi al de l’any anterior més d’un punt percentual. Aquest superior creixement de les bases imposables és la causa fonamental que explica un augment de la recaptació per ingressos tributaris de l’7,9% respecte a 2016. A l’increment de les bases s’uneixen algunes de les mesures aprovades a finals de 2016 que permetran una pujada addicional dels ingressos, en particular en l’IVA i en l’Impost sobre Societats, entre els quals cal destacar els continguts al RDL2 / 2016 i RDL3 / 2016, que ha suposat una major contribució d’aquesta figura tributària, permetent corregir la desviació que s’estimava del dèficit públic per 2016. Això sí, amb càrrec a major detracció als empresaris que van tensionar la seva tresoreria i fins i tot els seus plans d’inversió.

En aquest sentit, el Governador del Banc d’Espanya, en seu parlamentària el dia 25 d’abril, ha mostrat els seus dubtes sobre l’optimisme en les xifres d’ingressos derivats de la via impositiva (7,9%), de manera que aquest pot ser un dels punts febles de les previsions dels PGE2017.

La reducció més significativa dels beneficis fiscals es dóna en l’impost sobre societats que cauen un 44,6%, al qual cal afegir que per al 2017 s’espera un increment de la seva recaptació del 12,7% ja que el 2016 hi va haver variacions discrecionals del mateix que van elevar la seva recaptació

.

Una anàlisi retrospectiva de la despesa permet apreciar que el seu pes en el PIB ha baixat gairebé 7 punts respecte al 2012. Així, si es comparen la distribució de la despesa per funcions entre el 2007 (abans de la crisi) i el 2017, es constata la forta caiguda de la despesa nominal en Habitatge i serveis comunitaris (-45,4%) representant ja el 1,1% del total de la despesa pública del conjunt d’administracions (ja consolidat); seguit de les Activitats recreatives, culturals i de religió, que han disminuït un 26,5%, representant el 2,6% de la despesa total i, finalment, la disminució de la despesa en Assumptes econòmics que ha disminuït un 18,2% i representa ja únicament el 9,7% de la despesa total (enfront del 13,5%).

D’altra banda, les partides que han absorbit major part de la despesa destaca la Despesa social -bàsicament pensions, dependència i prestacions per atur- que ha crescut entre el 2007 i el 2017 un 38%, passant a representar el 39,9% de la despesa (enfront del 32,9% de 2007),, seguit de salut, que augmenten en el període 2007-2017 un12,4%, sent la seva quota de participació de la despesa molt semblant (14,5% el 2007 i 14,3% el 2017) i Educació que augmenta en aquest període un 4,7%, disminuint el seu pes en la despesa total al 9,5% el 2017.

Inversió Pública

Un canvi destacat en els pressupostos per a l’exercici 2017, és que la inversió pública baixa un 3,3%, amb un augment del 28,6% en el sector públic administratiu amb pressupost limitador, i una reducció del 23,7% en el sector públic amb pressupost estimatiu.

Cal destacar que el 2017 la inversió del Ministeri de Defensa s’incrementa un 323,2%, derivat en gran part per la dotació de recursos addicionals de 1.818 milions d’euros per a atendre els compromisos corresponents als programes especials de Modernització. Com diu l’informe, aquesta partida no té impacte en el 2017, ja que són la consignació pressupostària de lliuraments realitzades en exercicis anteriors.

Així, les infraestructures ja únicament representen el 40,5% de la inversió real, seguida de la inversió en defensa que absorbeix el 33,8%. La resta de polítiques pateixen reducció de la seva inversió pública, excepte justícia.