- La Generalitat, amb el concurs dels Comuns, opta per la via més fàcil de totes les existents: ampliar l’espai protegit sense que existeixi ni la més mínima garantia científica i
tècnica que ajudi a recuperar la degradació ecològica de la zona. - Arruïnar al sector agroalimentari té greus conseqüències sobre l’alimentació diària de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. És impossible mantenir sistemes productius a gran escala dins d’una zona protegida, la qual cosa portarà a incrementar la dependència de les importacions i, per tant, els riscos d’un desproveïment del mercat donada la conjuntura internacional.
- És un atropellament al dret de propietat privada dels empresaris agrícoles, ja que la normativa ZEPA prohibeix el desenvolupament d’activitats productives fonamentals com la modernització de regadius, la construcció d’infraestructures vitals per a la tecnificació dels cultius o la construcció d’instal·lacions com a hivernacles.
El disseny d’ampliació de l’espai natural protegit del delta del Llobregat, unit a la modificació del Pla Especial del Parc Agrari presentat pel Govern, suposa condemnar al sector agroalimentari a la irrellevància i la ruïna a mitjà termini, ja que la conseqüència pràctica més important que té la ZEPA és congelar l’activitat productiva amb multitud de prohibicions i limitacions per als empresaris agrícoles. Aquesta figura especial de protecció dels ocells és incompatible amb qualsevol
activitat econòmica mínimament tecnificada a causa de les restriccions que imposa, sense que aquestes tinguin un impacte necessàriament negatiu sobre la conservació ambiental.
En aquest sentit, el Govern esmenti en assegurar que l’únic camí possible per a recuperar ecològicament la zona (i, amb això, tancar l’expedient obert per la Comissió Europea) sigui ampliar l’actual superfície protegida d’una manera indiscriminada (més de 400 hectàrees sobre el plantejament original i 1.200 hectàrees respecte a la superfície actual). Si la solució fos veritablement aquesta, bastaria amb protegir tot el territori de Catalunya.
Però també suposa un xantatge al territori en plantejar un pla d’inversions en infraestructures hídriques clarament insuficient subjecte a l’aprovació de la ZEPA. Sap perfectament el Govern que el que està plantejant no és possible posar-ho en marxa si el territori es declara zona ZEPA, però també és conscient que arriba tard i pretén executar un pla que és urgent en un temps massa dilatat.
Així, la irrisòria quantitat de 450.000€ per a l’any 2023, postergant les inversions necessàries 3 anys més com a mínim, suposa un insult difícilment tolerable quan any rere any es produeixen inundacions que provoquen la ruïna d’aquests cultius que el Govern pretén “modernitzar” amb un pla indefinit que no és possible executar en una zona d’especial protecció natural.
Però també hi ha altres elements que constitueixen un atac al sector agroalimentari, sent el més destacat d’ells el procediment que el Govern està seguint. No és el mateix el procés de consulta pública que el procés participatiu previ que serveix per a dissenyar tant les bases de la nova normativa com també l’acord amb la majoria del territori per a generar un pla que tingui acceptabilitat social. Les converses, declaracions públiques i privades, i presentacions realitzades per part dels responsables polítics i tècnics del Departament d’Acció Climàtica en els últims mesos han ocultat una part substancial de la proposta finalment presentada, la qual cosa suposa falsejar la informació i incorre en un greu vici de tot el procés.
Malgrat tot això, l’Institut Agrícola confia que en el procés de consulta pública s’escolti veritablement a tots els actors implicats, exigint a la Generalitat la flexibilitat necessària per a acceptar altres propostes alternatives enfront de la seva “solució única”. En aquest sentit, l’Institut exigeix la publicació dels estudis preceptius, així com una auditoria independent d’aquests i de les avaluacions que s’haurien d’haver dut a terme de l’actual zona ZEPA vigent des de fa més de 20 anys, de manera que s’infereixi clarament que la solució està en l’ampliació de la zona. Com és evident que científicament i econòmicament és impossible demostrar aquest extrem, s’exigirà la rectificació de tots els plans presentats per a obrir un procés de diàleg constructiu entre els agents implicats per a construir la solució definitiva que doni resposta a la carta d’emplaçament i, al mateix temps, articuli una solució sostenible mediambiental, social i econòmica.
Finalment, l’Institut Agrícola exigeix a la Generalitat que declari quines són les seves veritables intencions: abocar a l’economia catalana al decreixement i, per tant, a un empobriment massiu dels agricultors en favor d’altres classes socials que sí que poden permetre’s comprar aliments de major qualitat a preus molt més alts.
Comments are closed.