El Institut Agrícola dona suport a la proposta dels ajuntaments de Viladecans, Gavà i Sant Boi que han presentat un pla per convertir el Baix Llobregat en la punta de llança d’un hub agroalimentari vital per a la sobirania productiva de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i per a l’economia catalana i espanyola en el seu conjunt. Les més de 3.500 hectàrees de terreny productiu constitueixen un punt de suport eficient, necessari i realista per posar en marxa un pla d’aquestes característiques i garantir l’agricultura de proximitat de la Gran Barcelona.
El pla presentat està alineat amb el presentat per l’Institut Agrícola, al costat de Foment del Treball, el passat 21 de març. Un projecte ambiciós, però tremendament necessari, davant un possible curt-mitjà termini de desproveïment de productes bàsics en els mercats internacionals, del qual alerten les autoritats europees i espanyoles.
La dependència que en aquest moment tenen molts lineals de producte de les importacions, fonamentalment de països extracomunitaris, està fent perdre competitivitat a l’economia agroalimentària catalana, quan aquesta és perfectament capaç d’oferir les matèries primeres necessàries. El problema fins avui és la falta absoluta de coordinació entre produccions, la falta de predictibilitat del que es produirà, quan i on (fonamental per als transformadors i distribuïdors) i l’arribada a mercat amb preus raonables tant per a l’agricultor de base com per a la indústria i, evidentment, per al consumidor final.
En aquest sentit, l’Institut Agrícola posa especial atenció en les reformes necessàries perquè el hub agroalimentari sigui una realitat, i que projectes com en el seu moment va ser el Parc Agrari deixin de ser un model intocable per donar pas a estructures productives competitives, ben connectades entre si, coordinades i sota unes institucions i regles sòlides, amb independència de la grandària de les explotacions i la seva titularitat.
Així, el primer element imprescindible és dotar de seguretat jurídica les inversions a realitzar, sent un dels principals elements d’actuació el sistema hídric, de manera que s’acabin les constants inundacions dels terrenys quan es produeixen pluges més o menys considerables. Per a això, institucions com l’ACA han d’executar obres de canalització i infraestructures demanades durant anys, però que fins avui no s’han executat.
En segon lloc, és necessari protegir la propietat privada i facilitar el relleu generacional en les explotacions. Tenim en aquest moment una fiscalitat confiscatòria que impedeix que el sector agroalimentari pugui canviar fàcilment de pares a fills i que la seva explotació continuï sent econòmicament viable. Per això, l’Institut demana una modificació total de la fiscalitat patrimonial tant a nivell autonòmic com a nivell local perquè imposats com a Patrimoni, Successions, Plusvàlua o l’actualització de valors cadastrals, moderant-se els seus esquemes d’aplicació a guanys reals i no fictícies, i especialment a l’hora de tractar les terres i mitjans de producció agroalimentaris en el cabal hereditari.
Comments are closed.