L’Institut Agrícola demana al Govern finançament especial a les CC.AA per licitar 5.300 milions dels Plans de Desenvolupament Rural abans de final d’any

• La patronal catalana demana al Govern que destini part dels recursos del COVID-19 per reforçar el sector agroalimentari amb noves infraestructures
• El suport del Govern ha d’obligar les CCAA a executar les inversions i a licitar-les abans de cap d’any
• Baldiri Ros: “l’agricultura ens pot brindar grans oportunitats. Hem de ser capaços de modernitzar el sector i donar una empenta a alguns projectes que tenim en el calaix des de fa anys”.

Davant la proximitat de la fi de la vigència de l’actual Programa de Desenvolupament Rural (PDR) 2014-2020, l’Institut Agrícola insta el Govern central a habilitar mecanismes extraordinaris de finançament a les CC.AA perquè puguin licitar abans de final d’any els 5.300 milions d’euros pendents del PDR 2014-2020. De no arribar a temps, el sector agroalimentari corre el risc de perdre fins al 43% del segon pilar de la PAC –que és aquell que destina finançament condicionat a projectes d’inversió, innovació, millora dels ecosistemes o de la gestió d’aigües, entre altres– danyant enormement la política de desenvolupament rural, competitivitat i inversions necessàries en el sector. En total, es podrien perdre 3520 milions d’euros.

Aquest esforç seria addicional al ja realitzat pel Govern des de juny de 2019, el qual ha repartit 537,8 milions d’euros de suport al cofinançament de les CC.AA de les diferents actuacions contemplades en els PDR de les CC.AA. Aquest mecanisme extraordinari es podria incloure en el paquet del fons COVID-19 que el Govern dissenya per a les CC.AA en forma de condicionalitat d’aplicació als programes no licitats fins a la data de desenvolupament rural. Un esforç necessari per a potenciar el sector agrícola en obres d’infraestructures bàsiques, que permetria a les CCAA afrontar els seus projectes i evitar, fonamentalment la pèrdua del finançament Europa. La crisi del COVID-19 ha demostrat que el sector agroalimentari té força al nostre país, però també ha posat en evidència les seves necessitats, per la qual cosa l’Institut Agrícola proposa que part d’aquests recursos es destinin a aquest sector, per la qual cosa proposa que la distribució del suport financer de l’Estat es faci conformement al següent criteri i ordre de prioritats:

1) CC.AA que menys percentatge de licitació tinguin segons les últimes dades publicades en el reporti anual de cada regió.
2) CC.AA amb major percentatge de cofinançament propi i, per tant, amb menor cofinançament per part dels fons europeus.
3) Prioritzar projectes que siguin especialment importants, especialment la Prioritat 4 (gestió d’ecosistemes, aigua, biodiversitat i sòls).

Prenent en consideració que el percentatge mitjà de cofinançament de cadascun dels programes de la UE és de, aproximadament, dos terços (66,4%), en aquest moment hi ha en risc de perdre’s 3.520 milions de fons europeus. De materialitzar-se aquesta eventualitat, la posició negociadora d’Espanya davant la PAC del pròxim Marc Financer Pluriennal 2021-2027 quedaria molt afeblida, ja que evidenciaria problemes de gestió i incapacitat de licitar els projectes, encara que la seva execució es pot allargar fins a 2023. Per això, seria important que les CCAA realitzessin les licitacions en aquest any, com a pas previ per a no perdre les aportacions europees.

Aquesta situació és especialment preocupant en aquelles CC.AA on el percentatge d’execució és mínim i on les últimes dades de licitació estan per sota del 50%. És el cas de Madrid (20,76%), Castella-la Manxa (28,41%), Canàries (30,14%) o Astúries (31,38%), on segons les dades publicades de 2018 tenen els percentatges d’execució més baixos d’Espanya malgrat estar per sobre de la mitjana nacional de cofinançament europeu.

En segon lloc, atès el criteri de les regions que menor percentatge de cofinançament europeu tenen en mitjana en els seus programes, se situen Catalunya (43%), Navarra (47,81%), La Rioja (50%), València (53%) i Balears (58,36%). I, finalment, l’àmbit d’actuació Prioritat 4, sent el que més fons concentra dels PDR (45.000 milions d’euros), és fonamental per a millorar la gestió de l’aigua (juntament amb la Prioritat 5A) i una gestió forestal sostenible .

Font: Informes d’Execució de cada CC.AA, Ministeri d’Agricultura i UE

En el cas de Catalunya, malgrat les decisions del Govern des de les últimes dades disponibles de 2018, queden per aplicar 3,56 milions d’euros necessaris per a impulsar la modernització de regadius, entre els quals es troben el Canal d’Urgell, una obra fonamental per a crear una àmplia zona de regadiu que impulsaria al sector agrícola. Segons, el president del Institut Agrícola, Baldiri Ros, “l’agricultura ens pot brindar grans oportunitats. Hem de ser capaços de modernitzar el sector i de donar una empenta a alguns projectes que tenim en el calaix des de fa anys. I ara, ja no podem esperar més”. Segons el president de la patronal agrícola catalana “aquest canal de reg necessita ser modernitzat perquè els regants rebin l’aigua a pressió en les seves finques, la qual cosa permetrà que deixar de regar per immersió. La conclusió d’una operació com aquesta és l’estalvi d’aigua, la millora de la productivitat agrícola i, sens dubte, una activitat més sostenible”.

Per tant, la patronal agrícola catalana considera que ara és el moment per a escometre aquestes importants infraestructures per a generar competitivitat i productivitat en un sector contra-cíclic que ha tingut un comportament exemplar durant la crisi com és el sector agroalimentari i que a més, donada la seva vocació exportadora, haurà de liderar el sector exterior català donades les dificultats en altres sectors com el turisme o l’automòbil.